Fuset: "No volem que Smart City València siga un projecte d’Ajuntament, sinó de ciutat"

Parlem amb el regidor d’Administració Electrònica i Agenda Digital sobre la transformació de València cap a una Smart City i fem un repàs sobre els reptes de futur

Guardar

El regidor d'Administració Electrònica i Agenda Digital, Pere Fuset
El regidor d'Administració Electrònica i Agenda Digital, Pere Fuset

"La transformació digital de la ciutat de València ha de tindre a les persones en el centre, no en la diana". Amb aquesta premissa, el regidor d’Administració Electrònica i Agenda Digital, Pere Fuset, treballa en coordinació amb la resta d’àrees de l’Ajuntament amb l’objectiu de convertir València en una autèntica Smart City. De com s’està produint aquest canvi i quins són els reptes del present i futur parlem en aquesta entrevista.

Com li explicaries a la ciutadania que és això de l'Smart City i com ens beneficia?

Jo crec que estem en un moment en què la transformació digital és més important que mai i això és fàcilment perceptible pels seus usuaris. I també té els seus inconvenients com la bretxa digital; per tant, també hem de fer front i hem d'aprofitar les oportunitats i minimitzar els riscos.

Una smart city és una ciutat intel·ligent i sostenible que utilitza la tecnologia per a millorar la qualitat de vida de la seua gent, per a millorar l'eficiència, per a reduir costos i també per a guanyar en sostenibilitat. Per tant, no són els cables o els xips, sinó que són les persones. Però, sí que és cert que està basada en l'ús de la tecnologia per a aconseguir eixos objectius.

Quines mesures s'estan duent a terme per a reduir la bretxa digital i no deixar fora d'aquesta transformació a la gent major?

Un exemple d'aquestes mesures és la seu electrònica que s'ha multiplicat per 98 des de l'any 2015 fins ara i la majoria dels tràmits ja es fan utilitzant aquesta finestra, per la qual cosa tenim indicadors que mostren que és molta la gent que està fent ús d'ella. Però, sí que som conscients que pot haver-hi gent que tinga obstacles. Més que de bretxa digital, hauríem de parlar de bretxes digitals perquè n'hi ha diferents tipus.

València és la ciutat on més usos es fa de 'WiFi4EU', que és la xarxa europea d'alta velocitat de connexió gratuïta a Internet que estem oferint ja en més de 400 punts de la ciutat, i volem que a finals d'any pràcticament es duplique per a garantir l'accés a Internet en espais públics, biblioteques, edificis, places o jardins.

D'altra banda, estem lluitant també perquè la connexió arribe a aquell 2% del terme municipal de València, com pot ser Poble Nou o la Devesa del Saler, que encara no té Internet de qualitat i, per tant, especialment durant aquesta pandèmia, s'ha vist com han tingut dificultats per a treballar, per a estudiar, per a fer tràmits amb les administracions i fins i tot per al mateix oci. Hem tingut ja molt bones notícies en Poble Nou i esperem tindre-les també molt prompte en la Devesa del Saler.

I altres bretxes digitals com puga ser la falta de coneixements bàsics d'Internet estem tractant de solucionar-los fent una analítica, estudi o auditoria d'usabilitat per fer més senzilla l'app, la web municipal o la seu electrònica simplificant al màxim els tràmits i fer-ho accessible.

També estem fent una campanya comunicativa que inclou breus videotutorials per tal d'explicar nocions bàsiques amb les quals qualsevol perfil d'usuari puga operar. I també estem treballant amb tallers al carrer en diferents barris de la ciutat, que vam fer la prova pilot el passat 2021, i amb els quals explicàvem a la gent com utilitzar l'app de València i com fer els tràmits més habituals. L'experiència ha sigut tot un èxit i repetirem i ampliarem durant aquest any.

A banda d'això, posarem en marxa un telèfon d'atenció per a resoldre els seus dubtes en la seu electrònica, i la Regidoria de Persones Majors posarà un centre per a ajudar-les a superar eixa bretxa digital i sumar-se al canvi. També n'hi haurà més iniciatives que aniran desvelant-se al llarg del 2022, però estes són les principals.

D'acord amb les dades, com ha augmentat l'ús del portal i l'app?

Només en l'any 2021 l'app va tindre prop de 32.000 descàrregues a les quals cal sumar les d'anys anteriors. I només en 2021, la ciutadania va reportar per la web i per l'app vora 25.000 incidències en la via pública. Si això li sumem l'espectacular ús de la seu electrònica –  el 60% dels usuaris s'han creat aquests dos últims anys – i a tots els usuaris de la web i de qualsevol ferramenta digital, òbviament, estem vivint un boom i una revolució digital que, a més a més, ens ajuda a reduir costos.

La seu electrònica només en 2021 va estalviar prop d'11 milions d'euros a la ciutadania, no a l'Ajuntament. I a l'Ajuntament va estalviar vora mig milió d'euros en enviaments postals. Per tant, cal aprofitar eixes oportunitats, però sense deixar tampoc de costat eixos riscos d'exclusió que som conscients que té i en els quals ens centrarem aquest 2022.

El concejal de Agenda Digital, Pere Fuset, en uno de los stands de la AppValència
El regidor d'Agenda Digital, Pere Fuset, en un dels estands de l'AppValència

També esteu treballant de manera transversal amb altres regidories com, per exemple, Mobilitat Sostenible amb el projecte de l'estacionament intel·ligent, en què punt es troba i en què consistirà?

València està molt ben posicionada com a Smart City i això fa que hàgem optat a diverses convocatòries d'ajudes i hem rebut prop d'11 milions d'euros en dues convocatòries diferents.

Una d'eixes convocatòries és 'Impuls VLCi' que inclou entre altres coses un sistema de gestió intel·ligent del trànsit. Nosaltres treballem transversalment per a ajudar a tots els servicis municipals de la casa a modernitzar-se i adaptar la tecnologia per a aconseguir els seus objectius. Aquest projecte està ara mateix en licitació directament per l'Agència de Digitalització de l'Estat i esperem que a finals del 2023 estiga ja en funcionament.

 Això ens permetrà donar resposta tecnològica a problemes del present però també del futur i fer una gestió integral, no només dels vehicles motoritzats, sinó també de bicicletes i especialment zones com la blava, taronja o verda i també de qualsevol tipus de mobilitat que es produïsca en la ciutat i que necessite fer-se a l'espai públic.

Per això, per exemple, hem aconseguit gràcies a la sensorística que a les places de càrrega i descàrrega, les places de taxi o les places de mobilitat reduïda es puga optar a fer reserva i amb intel·ligència artificial es calculen les rutes i s'eviten fraus, en el cas de la mobilitat reduïda. I d'altra banda, també desplaçaments inútils amb la qual cosa assolirem també eixe objectiu de descarbonització que té la ciutat de València. És un projecte molt global, molt concret, que requereix moltes peces i el posarem en marxa al llarg d'aquest mes.

A més, s'està aplicant la intel·ligència artificial en l'optimització de la recollida de residus...

En el tema de la recollida de residus, ens centrem en diversos fronts. Primer, un projecte molt interessant per a controlar l'eficiència i els treballs de camp, com són la neteja o la recollida de residus al carrer en temps real, i d'altra banda amb sensorística avançada en diversos contenidors de residus que ens indiquen si aquests contenidors estan plens, si estan buits i per tant s'eviten els desbordaments o evitar viatges innecessaris i poder ajudar a eixa descarbonització. Ara mateix ho tenim en vidre, també en envasos, i molt prompte en els nous contenidors d'oli usat.

Està en tots els contenidors?

No, és un projecte pilot que primer hem implantat en els pobles de València que estan més allunyats i ara ho introduirem en tots els contenidors d'oli. Eixa sensorística té sentit en aquelles rutes que no tenen un control diari perquè ens permet evitar eixos desbordaments i, fins i tot, tindre alertes en el cas d'un incendi en un dels contenidors on puge la temperatura.

La seu electrònica només en 2021 va estalviar prop d'11 milions d'euros a la ciutadania

Aquesta transformació va començar a l'Ajuntament i ara s'està estenent per tota la ciutat, és eixe l'objectiu final?

No volem que Smart City València siga un projecte de l’Ajuntament sinó de ciutat. Volem una València intel·ligent, no un ajuntament intel·ligent, i per tant estem treballant també per connectar aquesta gran plataforma digital urbana amb altres aplicacions.

Estem treballant amb Adif, amb l'aeroport i el port de València per compartir dades... I, ara mateix, en la nova Estratègia de Ciutat Intel·ligent tindrem sis instàncies addicionals de plataforma que podran posar en servei de les universitats valencianes per fomentar la seua participació des de la investigació i des del punt de vista econòmic. Volem posar eixes plataformes a l'abast del sector econòmic de València perquè sabem que són dels sectors més punters capaços de generar riquesa i llocs de treball.

Juga l'Smart City un paper fonamental en el propòsit de València de ser ciutat neutra en 2030?

Totalment. De fet, la denominació del programa és Ciutat Neutra i Intel·ligent, per tant la tecnologia juga un paper crucial perquè tot s'ha de mesurar amb indicadors. No parlem de percepcions en l'Smart City, ja que un dels avantatges que té és que ens ofereix dades a vegades en temps real amb les quals podem prendre les millors decisions i podrem prosperar.

Un exemple és un projecte, que estarà en marxa prompte, amb el qual posarem quaranta autobusos amb sensors embarcats que a banda de donar-nos informació vehicular com la velocitat o altres aspectes propis de la navegació de la flota, ens donaran mapes de les zones que recorren. Per tant, ens donaran dades sobre la contaminació i tindrem dades ambientals del conjunt de la ciutat.

Fòrums internacionals, el I Congrés Smart City a la ciutat... Es podria dir que València és ja un referent internacional de Smart City?

Estem molt satisfets perquè sempre rebem molts complits i València va ser la primera ciutat a acollir un Congrés Smart City en tota Espanya. I també en l'esfera internacional, no només amb les participacions periòdiques i habituals en fòrums internacionals, sinó que la mateixa ONU i diverses agències van encarregar a València pilotar un grup de treball sobre com ajudar a totes les ciutats del món a traure el màxim profit de les plataformes digitals urbanes. Estem treballant i ajudant en l'esfera internacional i el millor reconeixement és que confien en tu per a fer eixe treball.

El concejal de Agenda Digital y Administración Electrónica, Pere Fuset, durante la presentación del ‘I Congreso Smart City’
El regidor d'Agenda Digital i Administració Electrònica, Pere Fuset, durant la presentació del 'I Congrés Smart City'

Parlem ara de la iniciativa de convertir les cabines de telèfon en carregadors per a mòbils...

Eixe projecte tindria dues fases: la primera d'elles, quan les cabines de telèfon deixen de ser considerades essencials i haurem de procedir a la seua retirada. Això es farà a partir d'enguany; i en paral·lel estem explorant aquelles possibilitats de futur per a ocupar eixos llocs.

Estem parlant actualment de dues cabines, encara que en el futur veurem quantes cabines tenim. Però, estem ja explorant eixos usos que podran ser des de carregadors per a mòbil, pantalles tàctils amb informació ciutadana que puguen ajudar a fer tràmits o a obtenir informació de l'agenda cultural. També sensorística avançada sobre contaminació atmosfèrica, acústica... o que tinguen també punts d'alerta a la policia, bombers o contra la violència de gènere. El que volem és que València siga també pionera en aquest sentit i és un projecte de llarg recorregut.

D'altra banda, València va rebre el premi de Turisme Intel·ligent, què suposa per a un viatger triar València com a destinació? Quins avantatges té?

València és la Capital Europea del Turisme Intel·ligent i això és gràcies també a aquesta transformació digital per mesurar l'impacte de la petjada de carboni. És important saber les oportunitats que genera el turisme pero també els riscos, com la contaminació. Per tant, mesurant-la serem capaços també de tractar de compensar-la. També hi ha moltes funcionalitats més com la digitalització de la targeta turística per saber les preferències dels turistes i, per tant, adaptar l'oferta als seus gustos per aprofitar al màxim l'impacte econòmic dels turistes.

Després de cinc arxius, el PP hauria de reflexionar sobre com no es deu utilitzar la política per enfangar el treball d'altres

I, ara, quins són els reptes de futur al capdavant d'aquesta Regidoria?

Moltíssims perquè la transformació digital pot englobar qualsevol àrea, des de residus fins mobilitat i també serveis socials perquè, per exemple, hem aconseguit fer un fons social eficaç que ajuda al fet que les famílies en situació d'exclusió social no se'ls talle l'aigua o que s’accelere al màxim la concessió de les ajudes econòmiques.

Estem treballant també en matèries com la seguretat i per a mi l'objectiu és que aquesta transformació digital no deixe a ningú darrere. Anem a treballar en un projecte molt ambiciós 'Ciutadania 360' amb el qual volem acostar al màxim els servicis de l'Ajuntament d'una manera fàcil, ràpida i còmoda.

Després, som conscients que hi haurà gent que no podrà participar en aquesta transformació digital o que la seua transició ha de ser més tranquil·la, per tant, aquesta transformació digital ha de tindre a les persones en el centre, no en la diana i és fonamental adaptar molt eixos ritmes, però també aprofitar els avantatges per a eficiència energètica, per a reducció de la contaminació i per a agilitat i eficiència econòmica. 

Ahir coneixíem les dades i des del 2015 fins ara s'han duplicat els expedients, mentre que el temps s'ha reduït en un 60%. Per això, els beneficis són evidents i cal aprofitar al màxim el seu potencial.

Es pot fixar una data en la qual València serà completament una Smart City o no es pot delimitar?

No. Crec que no hi ha una meta, perquè la meta és constant, va evolucionant. Però hui dia, ja estem ben posicionats en eixa matèria i contínuament hi ha nous reptes. Ara mateix hem de començar a treballar en un paradigma dels Digitals Twins, que permetrà implantar models predictius gràcies a la intel·ligència artificial i que ens facen estimacions sobre el que pot passar a la ciutat i prendre les millors decisions per reconduir eixos processos o aprofitar-los.

Ja per últim, la justícia ha arxivat la quarta causa arran de les denúncies del Partit Popular, quina valoració fas d'aquestes accions judicials del PP?

Ara mateix tenim cinc causes arxivades, totes elles per prevaricació. Quatres d'aquestes causes van ser iniciades pel Partit Popular, un partit que mai es va preocupar per millorar la situació de Cultura Festiva i que ha suposat una gran pèrdua de recursos, a més del desgast emocional, polític i psicològic. I ja no només per a mi, sinó també per a altres companys treballadors públics que s'han vist qüestionats. Jo crec que després de cinc arxius, el Partit Popular hauria de reflexionar sobre com no es deu utilitzar la política per enfangar el treball d'altres.

Arxivat a: