Cada volta menys joves fumen tabac. Eixa és la bona notícia. La mala és que el cigarret electrònic ha ocupat el seu lloc amb una rapidesa i una normalitat que posa els pèls de punta a sanitaris i educadors. A la Comunitat Valenciana, més de la mitat dels adolescents d'entre 14 i 18 anys —el 54,4%— reconeix haver provat alguna volta un vapejador, segons l'informe ESTUDES 2025. Amb eixa dada com a punt de partida, l'Ajuntament de València ha llançat la campanya "Desenmascara el fum", una iniciativa de sensibilització que arranca dies abans del 31 de maig, Dia Mundial Sense Tabac, i que posa el focus precisament en eixos dispositius que molts adolescents consideren inofensius.
El fum que no pareix fum
La trampa està en la percepció. Mentres el tabac convencional porta dècades acumulant estigma social i advertències sanitàries, els vapejadors han arribat envoltats en sabors de fruites, dissenys minimalistes i una narrativa de modernitat que els ha fets especialment atractius entre els més joves. La indústria ha redissenyat el mateix producte de sempre —nicotina addictiva amb riscos per a la salut— en un embolcall tecnològic difícil de rebutjar. I ha funcionat.
"La indústria ha sabut adaptar les seues estratègies de màrqueting per a presentar estos productes com a moderns, tecnològics o vinculats a l'èxit i a l'esport, quan en realitat seguixen generant addicció i riscos per a la salut" - Marta Torrado, regidora de Servicis Socials i responsable del Servici d'Addiccions de l'Ajuntament de València
Les dades de l'informe ESTUDES 2025 confirmen que la Comunitat Valenciana presenta una de les taxes més altes de vapeig juvenil de tot el país. A nivell nacional, el 49,5% dels adolescents espanyols ha provat alguna volta cigarrets electrònics, mentres que el 27,1% els ha utilitzat durant l'últim mes. Estes xifres superen la mitjana europea, que se situa en un 44% i un 22%, respectivament. València va inclús per damunt d'eixa mitjana estatal, la qual cosa convertix la regió en un territori especialment sensible a este fenomen.
Els dotze anys com a nova frontera de l'inici
Potser la dada més inquietant de tota la campanya no siga el percentatge de joves que vapegen, sinó quan comencen. Torrado alertà que, segons l'informe ESTUDES, el primer contacte amb el vapeig ocorre amb freqüència als 12 o 13 anys. Per a posar-ho en perspectiva: a eixa edat molts xiquets encara estan en sisé de Primària. El consum diari de tabac convencional se situa en el 4,3%, el valor més baix de tota la sèrie històrica. El problema, per tant, no és que fumen més, sinó que vapegen abans i sense consciència del risc.
S'ha demostrat científicament que el vapeig pot causar danys pulmonars greus inclús en persones joves sense malalties prèvies, afectant especialment les vies aèries xicotetes, on comença gran part del dany pulmonar crònic. Els experts advertixen a més que els vapejadors poden ser la porta d'entrada al consum de substàncies en general, i que ja són prou nocius per a constituir un problema de salut per si sols.
Una campanya que arriba en autobús i en xarxes
Per a abastar eixe públic jove i esquiu, l'Ajuntament de València ha dissenyat una estratègia de difusió que combina les pantalles dels autobusos de l'EMT, les xarxes socials i la web municipal. El lema de la campanya s'alinea amb el missatge global que l'Organització Mundial de la Salut ha triat per a este any: "Desenmascarar l'atractiu: contrarestar l'addicció a la nicotina i al tabac". La iniciativa es desenvolupa amb la col·laboració de l'Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC).
"El consum de tabac i altres formes de fumar, com cigarrets electrònics o vapejadors, és una decisió individual amb conseqüències col·lectives" - Tomás Trénor, president de l'Associació Espanyola contra el Càncer a València
L'Ajuntament, primer ocupador sense fum
La campanya no es queda en els aparadors digitals. L'Ajuntament ha llançat també una enquesta interna entre el seu propi personal per a conéixer la prevalença del consum de tabac i nicotina dins de la plantilla municipal, i per a identificar a qui els agradaria accedir a programes gratuïts per a deixar de fumar. La idea és predicar amb l'exemple: convertir les dependències municipals en espais lliures de fum, reforçant la senyalització específica per a això.
"Volem que l'Ajuntament siga exemple de promoció de la salut i de creació d'entorns laborals saludables. No es tracta només de conscienciar, sinó també d'acompanyar i oferir suport real a qui vulga deixar de fumar" - Marta Torrado, regidora de Serveis Socials de l'Ajuntament de València
A este se suma la coordinació entre el Servei d'Addiccions de l'Ajuntament, la Direcció de Salut Pública i el Centre de Salut Pública de València per a distribuir material informatiu sobre vapeig i tabac en hospitals i centres de salut del municipi. Una xarxa de prevenció que, en paraules del president de l'AECC a la ciutat, té un objectiu tan concret com urgent: ampliar els espais lliures de fum és imprescindible, i la mesura que provocaria major efecte seria l'augment del preu del tabac, especialment en productes dirigits als joves. Perquè darrere de cada núvol de vapor que exhala un adolescent al pati del col·legi hi ha, en realitat, una estratègia de màrqueting que porta dècades perfeccionant la manera d'enganxar a les generacions més joves. Desenmascarar-la, a temps, és l'única forma de guanyar eixa partida.