Quan una ciutat decidix que els seus propis carrers, places i edificis ja no són suficients per a experimentar, només pot mirar cap a on acaba la ciutat i comença una altra cosa. En el cas de València, eixe horitzó té nom propi: el Port. La Junta de Govern Local ha aprovat este dimecres el Protocol General d'Actuació entre l'Ajuntament de València i l'Autoritat Portuària de València, un acord que estén el perímetre del Sandbox Urbà més enllà del terme municipal per primera vegada des de la seua creació.
Un laboratori que es queda xicotet
El Sandbox Urbà de València va nàixer en setembre de 2024 amb una premissa tan simple com ambiciosa: posar tota la ciutat al servici dels qui necessiten provar idees abans de llançar-les al mercat. La iniciativa va convertir València en una de les primeres ciutats europees a oferir un sandbox d'escala urbana, amb més de 100 recursos municipals —edificis públics, instal·lacions urbanes o esdeveniments— on testar les solucions més innovadores. Poc més d'un any després, el programa ja comptava amb 143 recursos urbans disponibles i 12 projectes pilot en marxa.
Però la innovació no entén de límits administratius. I el Port de València, un dels motors econòmics més potents del Mediterrani, oferix una cosa que cap parc o edifici municipal pot replicar: infraestructures logístiques reals, domini públic portuari i un ecosistema d'activitat industrial i comercial de primer nivell. D'ací que este acord no siga només una ampliació de catàleg, siní un canvi de dimensió.
"Esta aliança permet avançar cap a un model de sandbox més obert, connectat amb els grans actius de València i orientat a facilitar que les solucions innovadores puguen provar-se en condicions reals abans de la seua arribada al mercat" - Paula Llobet, regidora d'Innovació, Tecnologia, Agenda Digital i Captació d'Inversions de l'Ajuntament de València
Què canvia amb l'acord
El protocol aprovat obri la porta a què el Sandbox Urbà puga connectar-se amb recursos de l'Autoritat Portuària: espais de domini públic portuari, infraestructures físiques i tecnològiques, i altres actius orientats a la prova i validació de solucions innovadores en condicions reals. No es tracta d'un conveni de subvencions ni d'un acord de patrocini, sinó d'una cosa més concreta: empreses, startups, universitats i centres tecnològics podran sol·licitar accés a entorns portuaris per a experimentar amb els seus projectes abans de comercialitzar-los.
L'entorn portuari obri la porta a àmbits que difícilment podien cobrir-se des de l'espai urbà convencional: logística, descarbonització, transició energètica, economia circular, mobilitat de mercaderies, seguretat portuària, gestió avançada d'infraestructures o connectivitat digital. Són nínxols on la diferència entre provar en un laboratori tancat i provar en un port real pot ser determinant perquè una startup capte inversió o tanque el seu primer contracte comercial.
La col·laboració s'articularà en quatre eixos: la posada a disposició de recursos per a activitats de prova; la identificació i atracció de projectes d'innovació; l'intercanvi d'aprenentatges entre entorns urbans i portuaris; i la difusió conjunta de l'aliança en fòrums especialitzats en innovació i tecnologia.
El primer acord més enllà del municipi
L'ordenança del Sandbox Urbà de València va ser aprovada per unanimitat en el Ple de l'Ajuntament, sent pionera en la Unió Europea en convertir tota la ciutat en un laboratori d'innovació. Eixe marc regulador, no obstant això, circumscrivia els recursos disponibles a l'àmbit municipal. El protocol amb l'Autoritat Portuària és el primer acord que trenca eixa frontera i establix un model de col·laboració interinstitucional per a l'experimentació en entorns reals.
La regidora Llobet ha subratllat la dimensió estratègica del pacte amb una imatge que resumix bé la filosofia de l'acord: "València i el seu sandbox urbà inclou un Port, i el Port de València inclou una ciutat, tot això amb el mateix propòsit: innovar i atraure talent i inversions que impulsen un desenvolupament econòmic basat en ciència, en tecnologia i innovació".
La ciutat de València i la seua trajectòria en matèria d'innovació es troba alineada amb la nova Agenda Europea d'Innovació, que prioritza l'impuls de la investigació, el desenvolupament tecnològic i la col·laboració publicoprivada per a promoure el creixement econòmic sostenible. L'acord amb el Port encaixa precisament en eixa lògica: ampliar l'abast sense duplicar estructures, sumant capacitats que ja existixen i que, fins ara, operaven en paral·lel sense punts de contacte formals per a la innovació compartida.
L'aposta té també una lectura de posicionament internacional. Des de robots de logística urbana fins a ferramentes d'intel·ligència artificial que identifiquen biodiversitat o reconeixen monuments, el Sandbox ja havia convertit València en un imant per a startups, centres tecnològics i universitats. Incorporar el Port com a escenari de proves amplia eixe atractiu cap a sectors industrials i logístics que busquen, precisament, entorns reals on validar tecnologia abans d'escalar-la. En un sud d'Europa que competix per atraure inversió tecnològica, la suma de ciutat i port en un mateix laboratori d'innovació és, si més no, una aposta diferencial.