A l'alba, quan els primers rajos de llum toquen la Devesa de l'Albufera o els marges del Jardí del Túria, els pardals comencen a cantar. Eixe cor natural, tant quotidià com invisible per a la majoria dels ciutadans, amaga informació valuosa sobre l'estat de salut dels ecosistemes urbans de València. Ara, una xarxa de sensors intel·ligents instal·lats en eixos mateixos espais verds escolta, analitza i traduïx eixos sons en dades de biodiversitat. La ciutat ha fet un pas inusual: convertir el paisatge sonor en un indicador mediambiental.
Huit micròfons, milers de cants i una base de dades única
El projecte València-BioSoundScape, impulsat conjuntament per l'Ajuntament de València i l'Institut de Telecomunicacions i Aplicacions Multimèdia (iTEAM) de la Universitat Politècnica de València (UPV), ha desplegat equips de monitorització acústica en huit localitzacions estratègiques: cinc punts distribuïts al llarg del Jardí del Túria i tres en la Devesa de l'Albufera. Els dispositius graven durant els moments de major activitat aviària —l'alba i el capvespre— i envien les dades de forma automàtica a través de connectivitat mòbil. El resultat és el que els seus impulsors descriuen com una base de dades única sobre la biodiversitat acústica urbana.
Cada unitat integra un micròfon, un miniordinador amb intel·ligència artificial, una bateria autònoma i connectivitat mòbil. No fa falta cap tècnic en el camp ni cap intervenció manual: el sistema capta, processa i identifica espècies en temps real. El seu disseny replicable i escalable està concebut per a poder estendre's a altres parcs i espais naturals més enllà de la ciutat de València. Dit d'una altra manera: el que hui es prova en el Túria podria funcionar demà en qualsevol ciutat que vulga escoltar els seus pardals.
La IA que ja usa la ciència mundial, ara en els parcs valencians
Per a identificar les espècies a partir dels registres sonors, el sistema es recolza en BirdNET, el classificador d'aus desenvolupat pel Laboratori d'Ornitologia de la Universitat de Cornell. BirdNET utilitza intel·ligència artificial i xarxes neuronals per a entrenar els ordinadors a identificar més de 3.000 de les espècies més comunes en tot el món. No és una ferramenta menor: la variació en la diversitat aviària en l'espai i el temps s'utilitza habitualment com a mètrica per a avaluar canvis ambientals, i les dades acústiques recollides de forma passiva estan emergint ràpidament com a tècnica alternativa d'estudi. El gran avantatge és que, a diferència dels mètodes tradicionals que requerien la presència d'observadors experts, ací la IA treballa sense descans, les vint-i-quatre hores, sense importar el temps que faça.
Paral·lelament, investigadors del propi iTEAM i del Computer Vision and Behaviour Analysis Lab (CVBLab) de la UPV treballen en el desenvolupament de nous models d'intel·ligència artificial específicament ajustats a les espècies amb major presència en la ciutat. L'objectiu és afinar encara més la identificació local, perquè una merla del Túria no és exactament igual —en comportament ni en context sonor— a una dels boscos de Nova Anglaterra on es van entrenar els models originals de Cornell.
Una plataforma oberta per a ciutadans i ornitòlegs
Els resultats no queden tancats en arxius acadèmics. La plataforma web BioSoundScape, desenvolupada per l'empresa Artikode Intelligence, permet a qualsevol ciutadà consultar les espècies detectades, escoltar els seus cants i conéixer la seua estacionalitat, a més d'accedir als indicadors acústics de biodiversitat generats pel sistema. És ciència en obert, però pensada per al veí curiós, no sols per a l'investigador.
La plataforma incorpora també rutes d'observació d'aus dissenyades per la Societat Espanyola d'Ornitologia (SEO/BirdLife), adaptades a les distintes estacions de l'any. Amb això, el projecte aposta per una dimensió que va més enllà de la gestió municipal: l'ecoturisme urbà i la divulgació ambiental com a formes de reconnectar els valencians amb la naturalesa que tenen, literalment, a la volta de la cantonada.
"Este projecte demostra com la innovació pot ajudar-nos a conéixer millor el nostre entorn natural i a avançar cap a una ciutat més sostenible. El Sandbox Urbà permet provar solucions innovadores en condicions reals i convertir València en un referent en innovació aplicada als reptes urbans." - Paula Llobet, regidora d'Innovació de l'Ajuntament de València
Díhuit mesos d'escolta activa
El projecte ha tingut una duració de díhuit mesos, entre desembre de 2024 i juny de 2026, i ha sigut liderat per Gema Piñero, investigadora del grup GTAC de l'iTEAM-UPV. El seu desenvolupament ha comptat amb la col·laboració de la Universitat de Sevilla, que va aportar el component de tecnologia electrònica i informàtica industrial, així com amb la participació de SEO/BirdLife i Artikode Intelligence. La instal·lació i coordinació dels dispositius sobre el terreny va anar a càrrec del servici Sandbox Urbà de l'Ajuntament, l'espai municipal que actua com a banc de proves per a solucions innovadores en entorns reals de la ciutat.
València-BioSoundScape va ser seleccionat en la convocatòria de subvencions públiques a la innovació de l'Ajuntament per a l'exercici 2024, baix el títol "Ecoturisme i biodiversitat en la ciutat de València mitjançant monitoratge acústic i intel·ligència artificial". El repte ara no és tècnic, sinó polític i cultural: que els gestors públics integren estos indicadors acústics en les seues decisions de manteniment i planificació dels espais verds. Si els ocells deixen de cantar en un parc, que algú en l'Ajuntament ho sàpia abans que ho note qualsevol veí.