Dinosaures gegants, mons virtuals i una gran aventura familiar aterren estes festes en La Rambleta amb Jurassic Game, el musical que convertix l'escenari en un espectacular videojoc ple d'acció, humor i emocions. Del 29 de desembre al 4 de gener, el públic valencià podrà submergir-se en esta proposta pensada per a tota la família, on coexisteixen princeses poc convencionals, indis, vilans i criatures juràssiques de diversos metres d'alçària en una història que aposta tant per l'entreteniment com pels valors.
Produït per Comedyplan i Olympia Metropolitana, Jurassic Game és molt més que un show visual: és una invitació a reflexionar sobre el temps compartit entre pares i fills, el poder de la imaginació i la importància de viure aventures junts. Amb música original, coreografies impactants i una escenografia immersiva, l'espectacle s'ha consolidat com una de les propostes familiars més atractives d'este Nadal.
Amb motiu de la seua arribada a la Rambleta València, parlem amb Rafa Alarcón, autor i actor del musical, que ens conta com va nàixer la idea de l'espectacle, el paper fonamental de la relació pare-fill en la història i els reptes de donar vida a dinosaures gegants sobre l'escenari.
Jurassic Game, el musical naix amb la idea d'acostar el món dels dinosaures des d'un punt de vista diferent...
Bé, en realitat el que volia era contar una aventura familiar i crear un espectacle en el qual, sobretot, es parlara de la relació entre pares i fills, en este cas entre un pare i el seu fill. A través d'eixa aventura apareixen els dinosaures: es coneixen, es veuen, cal fugir d'ells i també d'uns vilans. Al final és una gran aventura en la qual intervenen dinosaures, una princesa, un indi… però el més important és el missatge: el valor del temps de qualitat que moltes vegades deixem de dedicar als nostres fills pel treball o altres coses que no són tan importants com passar temps amb ells.
Quin paper juga eixe vincle entre el pare i el fill dins d'un xou tan visual?
Tot comença perquè el xiquet vol jugar amb el seu pare, vol fer coses amb ell, però el seu pare està sempre ocupat treballant. El xiquet juga a la videoconsola perquè és l'única manera d'estar prop d'ell. Aleshores s'adorm somiant amb viure una aventura junts i, de sobte, com en Alicia en el país de las maravillas o El mago de Oz, es desperta dins d'un videojoc.
El xiquet és molt aficionat als dinosaures i en eixe videojoc un peluix que té es convertix en un dinosaure real menut, que a més és segrestat per uns malvats. Aleshores s'alia amb el seu pare, que és un científic un poc friqui, però en entrar en el joc canvien els seus paràmetres i es convertix en un autèntic aventurer. Junt s'aturen a rescatar el menut dinosaure.
Durant l'aventura es troben amb un indi, amb una princesa, amb una sargantana enorme… i al final apareix també un triceratops enorme, que és el pare del bebé dinosaure. Tot acaba bé. El xiquet es desperta i el pare, ja de nou en el seu paper de científic, decidix deixar de treballar durant un parell de dies per a passar temps amb el seu fill.
Què ha sigut el més divertit de fer este espectacle?
El més divertit ha sigut viure tota l'aventura, perquè realment és un espectacle d'acció. Hi ha coreografies de ball, però també coreografies de lluita. Els mateixos actors som qui ens fiquem dins dels dinosaures i els donem vida. Estem parlant de dinosaures de quatre metres de llarg i dos metres i mig d'alt, que maneges des de dins: ballen, barallen, corren d'un costat a un altre. El dinosaure gran mesura sis metres i hi van dos persones dins. Coordinar tota eixa voràgine ha sigut el més divertit… i també el més intens.
L'espectacle és una aventura sobre l'escenari, però entre bastidors també ho és, perquè no parem.
Estreneu a La Rambleta este dilluns, com van els nervis?
Ja fa més d'un any que fem la funció i estem molt contents. És un espectacle molt divertit perquè, encara que és una aventura per a menuts amb dinosaures, tot està escrit en clau de comèdia. Hi ha moments emocionants per la relació pare-fill, però també moltíssim humor. Per exemple, viatgen a la selva de Múrcia, apareix un indi murcià amb accent murcià, una princesa que balla twerking i ensenya a ballar al públic, dinosaures que en lloc d'atacar es posen a ballar… Tot eixe fet fa que la gent estiga molt ficada i s'ho passe genial.
Què creus que es durà l'espectador quan termine de veure Jurassic Game, el Musical?
Crec que l'espectador se'n va a emportar un somriure a casa. Els xiquets ixen encantats perquè s'ho passen molt bé i els adults se'n van amb una sensació d'alegria d'haver passat una bona estona, però també amb la reflexió que hem de dedicar més temps a la nostra gent, especialment als nostres fills.
Vivim en una voràgine constant: faena, xarxes socials, notícies… tot ens roba temps. Crec que este espectacle convida a parar i a enfocar-nos un poc més en els menuts. Així, que convidem la gent a vindre a veure-la. És molt divertida, molt espectacular i, a més, parla de coses molt boniques.
Podrà disfrutar-se en diverses funcions durant estes festes, concretament el dilluns 29 i dimarts 30 de desembre a les 18.00 hores; el divendres 2 de gener a les 17.00 hores; i el dissabte 3 i diumenge 4 de gener a les 12.00 hores. Les entrades poden adquirir-se ja en La Rambleta, tant en taquilla com a través d'este enllaç: https://larambleta.com/jurassic-game/