Hi ha emergències que no fan olor de fum ni deixen enderrocs. Són les que exigixen contindre la respiració, elegir les paraules amb precisió quirúrgica i, sobretot, escoltar. Els Bombers de València atengueren en 2025 un total de 316 intervencions relacionades amb persones en risc suïcida, presumptes suïcides i precipitats. És la xifra més alta registrada des que es tenen dades comparables i representa, en la pràctica, quasi una intervenció al dia d'este tipus durant tot l'any.
Un canvi de tendència que no dona marge a la improvisació
Els números conten una història clara. Entre 2014 i 2020, el cos municipal gestionava entre 68 i 86 d'estos servicis a l'any: xifres rellevants, però relativament estables. Va ser a partir de 2021 quan la corba es va disparar de forma sostinguda: 174 intervencions eixe any, 214 en 2022, 291 en 2023 i 316 en 2025. En a penes quatre anys, les actuacions per risc suïcida més que es van triplicar respecte als nivells anteriors. La pandèmia i les seues seqüeles en la salut mental de la població oferixen part de l'explicació, però l'increment ha persistit molt més enllà del confinament.
El context nacional no fa sinó subratllar la gravetat del problema. En 2024 es produïren 3.953 suïcidis a Espanya, amb una mitjana de 10,8 suïcidis diaris. Encara que les xifres suposen un descens de 163 casos respecte a 2023, esta evolució consolida una tendència descendent que, no obstant això, continua situant el suïcidi com una qüestió prioritària en l'àmbit de la salut pública. Una dada especialment preocupant: l'informe de l'INE reflectix un augment dels suïcidis entre menors de 20 anys, que passaren de 76 casos en 2023 a 90 en 2024.
Més enllà dels incendis: escoltar també salva vides
Què fa un bomber quan arriba a una cornisa i no hi ha foc que apagar? La resposta que ha consolidat el cos valencià és: parlar. La mediació, basada en l'escolta activa i l'empatia, s'ha convertit en una ferramenta tan essencial com qualsevol equip de rescat. Els Bombers de València compten amb personal especialitzat en este tipus d'intervencions i han reforçat en els últims anys tant la formació com els protocols d'actuació, precisament per a donar resposta a una demanda que no ha parat de créixer.
Cada servici d'este tipus es coordina a més amb la Policia, els servicis sanitaris i, quan la situació ho requerix, amb els servicis socials. L'objectiu és oferir una resposta integral, no només immediata: perquè el que està en joc no és només evitar una caiguda, sinó acompanyar una persona en el moment de major fragilitat de la seua vida.
"Darrere de cada una d'estes xifres hi ha una persona travessant un moment d'extrema vulnerabilitat i una intervenció que cada decisió, cada paraula i cada minut poden ser importants" - Juan Carlos Caballero, regidor de Prevenció, Extinció d'Incendis i Protecció Civil de l'Ajuntament de València
Visibilitzar l'invisible, també des de les institucions
L'Ajuntament de València va triar el Dia Mundial per a la Prevenció del Suïcidi, que es commemora cada 10 de setembre, per a posar en valor esta dimensió menys coneguda del treball dels seus bombers. Una tasca que, com reconeix el propi regidor Juan Carlos Caballero, "a penes es coneix" però que mostra "d'una manera extraordinària la vocació de servici públic d'este cos".
La iniciativa connecta amb l'esforç que s'està realitzant a escala estatal. En febrer de 2025, el Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut va aprovar el primer Pla d'Acció per a la Prevenció del Suïcidi 2025-2027, orientat a reduir i previndre la conducta suïcida facilitant la coordinació de totes les administracions. En paral·lel, el Ministeri de Sanitat manté operativa la Línia 024, un servici gratuït i confidencial disponible les 24 hores que, des de la seua posada en marxa en maig de 2022 fins a finals de novembre de 2025, ha atés més de mig milió de telefonades.
Parlar de suïcidi continua sent incòmode. Però l'augment sostingut d'intervencions a València demostra que el silenci té un cost real, i que combatre'l requerix alguna cosa més que bones intencions: requerix formació, protocols, coordinació i, sobretot, equips disposats a arribar abans que siga massa tard. Això és exactament el que estan fent estos bombers, encara que quasi ningú ho sàpia.