Un pasdoble valencià compartint escenari amb un himne de l'orgull i una cançó de Broadway. Això va ser, en essència, el que va ocórrer este dijous a la Sala Iturbi del Palau de la Música de València: un concert que no sona a res que s'haja fet abans a la ciutat, i que difícilment hauria pogut ocórrer en cap altra.
La Banda dels Gay Games, una formació creada expressament per als Gay Games XII València 2026, va reunir sobre l'escenari a prop d'un centenar de músics arribats de desenes de països juntament amb intèrprets locals vinculats a la Banda Simfònica de la Universitat Politècnica de València i a altres formacions de la ciutat. El resultat va ser un dels moments musicals més singulars d'uns Jocs que ja han congregat a la capital del Túria a més de 10.200 participants de 81 nacionalitats.
Una banda construïda des de zero, amb un sol propòsit
La Banda dels Gay Games no va sorgir de la suma de diverses agrupacions que simplement van tocar juntes una vesprada. Va nàixer d'una convocatòria musical internacional específicament dissenyada per a estos Jocs: músics de distints països que es van presentar, van ser seleccionats i van assajar un repertori comú davall una mateixa batuta. Francisco José Valero García va dirigir la formació, amb Chris Green com a director convidat en representació de Pride Bands Alliance, l'organització internacional que agrupa bandes inclusives de tot el món i que porta vinculada als Gay Games des de la seua primera cerimònia d'obertura, celebrada en 1982.
La col·laboració amb la Banda Simfònica de la Universitat Politècnica de València no va ser un detall menor. Va permetre que músics arribats d'altres continents assajaren i actuaren al costat d'una de les formacions universitàries de referència de la ciutat, donant al projecte una dimensió local que el va ancorar al territori sense restar-li un àpex d'internacionalisme.
De l''Amparito Roca' a Hairspray: un repertori que creua fronteres
Poques vegades un programa de concert resulta tan revelador com en este cas. Les obres triades no van ser un simple mostrari eclèctic: van ser una declaració. Juntament amb l'himne oficial dels Gay Games, Rise: A Gay Games Anthem, de Rossano Gallante, i Proud of Me, de Michele Fernández, va sonar el pasdoble valencià Amparito Roca, de Jaume Teixidor, una peça que qualsevol valencià reconeixeria a l'instant. I després, tancant el cercle, You Can't Stop the Beat, del musical de Broadway Hairspray, amb música de Marc Shaiman.
La selecció no ha sigut casual. Unir tradició bandística valenciana, identitat comunitària LGTBIQ+ i internacionalisme en un mateix programa és exactament el que els Gay Games pretenen demostrar que és possible: que la diversitat no diluïx la identitat, sinó que l'enriquix.
València, ciutat de bandes davant el món
Hi ha ciutats que exporten la seua gastronomia, altres la seua arquitectura. València porta dècades exportant també la seua cultura musical de banda, un teixit profundament arrelat en barris, pedanies i societats musicals que no té parangó a Europa. Els Gay Games són un esdeveniment de deu dies que celebra l'esport i la cultura amb especial atenció a les identitats LGTBIQ+ i els seus aliats. Que eixa celebració passe pel Palau de la Música i per les bandes de la ciutat no és una coincidència: és una aposta conscient de València Music City per projectar eixa identitat cultural des d'una mirada oberta i inclusiva.
El context afig pes a la proposta. El Certamen Internacional de Bandes de Música 'Ciutat de València' —una de les grans referències mundials de l'àmbit bandístic— celebra enguany el seu 140 aniversari. En eixe marc, el concert de la Banda dels Gay Games no és un esdeveniment paral·lel ni menor: és la demostració que la tradició bandística valenciana té capacitat per a dialogar amb el món contemporani sense perdre ni un compàs de la seua personalitat.
Els Gay Games XII se celebren a València del 27 de juny al 4 de juliol de 2026 , un esdeveniment internacional celebrat cada quatre anys i construït sobre els valors de la participació, el respecte i la superació personal. En eixe context, el que va ocórrer este dijous a la Sala Iturbi fon una cosa més que un concert: fon la prova que la música pot ser, quan s'ho proposa, l'idioma més universal de tots.