El fenomen meteorològic d'El Niño podria tindre conseqüències en el clima dels pròxims mesos i elevar encara més les temperatures a escala mundial el 2027. Els models apunten que este episodi podria aconseguir una intensitat extraordinària; una situació que manté en alerta els experts pels seus possibles efectes sobre les temperatures i les precipitacions.
La Comunitat Valenciana també estarà pendent de la seua evolució. La temperatura del Mediterrani, el comportament de les pluges i la possibilitat que s'intensifiquen determinats episodis meteorològics extrems són alguns dels factors que preocupen els científics. No obstant això, els meteoròlegs advertixen que encara no es pot establir una relació directa entre El Niño i un hivern més càlid, sec o plujós a València.
L'Organització Meteorològica Mundial (OMM) ja ha confirmat que El Niño està establit i que continuarà enfortint-se durant els pròxims mesos. De fet, les seues previsions apunten que el fenomen podria mantindre's fins a febrer del 2027, amb un pic d'intensitat cap a finals d'este any. Però, què és El Niño i quines conseqüències podria tindre en els pròxims mesos? Pot afectar l'oratge a València?
'El Niño' podria disparar les temperatures durant el 2027
El Niño és un fenomen climàtic que es produïx quan les aigües superficials de l'oceà Pacífic equatorial s'escalfen més de l'habitual i provoquen canvis en la circulació atmosfèrica. Estes alteracions poden modificar els patrons de temperatura i precipitacions en diferents parts del planeta.
L'Organització Meteorològica Mundial contempla que les anomalies de temperatura de l'oceà Pacífic continuen augmentant durant la tardor i l'hivern, amb un possible màxim cap a desembre del 2026. De fet, l'actualització dels seus models per al trimestre comprés entre novembre del 2026 i gener del 2027 situa l'anomalia mitjana de la temperatura superficial del Pacífic equatorial aproximadament 3,8 graus per damunt de l'habitual.
Este escalfament podria tindre conseqüències que vagen més enllà dels pròxims mesos. La meteoròloga d'Eltiempo.es i doctora en Ciències Físiques, Mar Gómez, ha advertit que "El Niño podria donar un impuls addicional a la temperatura mitjana mundial durant 2027. Este efecte es produiria amb un cert retard respecte al moment de màxima intensitat del fenomen". Així, l'experta assenyala que "l'escalfament associat a El Niño podria elevar algunes dècimes la temperatura mitjana global, sumant-se a l'escalfament provocat pels gasos d'efecte d'hivernacle. Tanmateix, això no significa necessàriament que 2027 vaja a convertir-se en l'any més càlid registrat".
Com afectarà 'El Niño' a València durant els pròxims mesos?
Una de les principals incògnites és com es traduirà este fenomen en l'oratge d'Espanya i, especialment, de la Mediterrània. En este sentit, els experts demanen prudència. A diferència d'altres regions del planeta, on la influència d'El Niño sobre les temperatures i les precipitacions està molt més definida, a Espanya no existix una relació directa que permeta anticipar quin oratge farà durant l'hivern. Així ho ha explicat Mar Gómez, que descarta assegurar que este fenomen vaja a provocar un hivern més càlid, plujós o sec al nostre país.
Per als pròxims mesos, la referència més concreta és la predicció estacional de l'Agència Estatal de Meteorologia (AEMET). La seua previsió per a novembre, desembre i gener de 2027 assenyala una probabilitat molt alta que les temperatures mitjanes se situen en el tercil càlid en tota Espanya. No obstant això, quant a les precipitacions, la probabilitat d'un període més humit es concentra en el vessant atlàntic, mentre que en la resta del territori es mantenen probabilitats climatològiques. Per tant, no hi ha un senyal específic que permeta anticipar més pluges a la Comunitat Valenciana.
No obstant això, hi ha un altre element que preocupa els especialistes: l'estat dels oceans. Més del 90% de l'excés de calor acumulat pel sistema climàtic acaba en els mars. En el cas del Mediterrani, unes aigües més càlides afavorixen una major evaporació i poden aportar més humitat i energia a les tempestes quan coincidixen les condicions atmosfèriques necessàries. Això no significa que El Niño vaja a provocar directament una DANA a València, però sí que posa el focus en com el calfament del mar pot influir en la intensitat de determinats episodis de precipitacions extremes.
Onades de calor en estiu i pluges torrencials cada vegada més intenses
Més enllà d'El Niño, els meteoròlegs advertixen que el calfament global ja està modificant el comportament d'alguns fenòmens meteorològics a Espanya. El portaveu d'AEMET, Rubén del Campo, ha destacat especialment dos tendències: l'augment de les temperatures durant l'estiu i la major intensitat de les precipitacions quan es produïxen episodis de pluges torrencials.
Pel que fa al primer, ha recordat que Espanya ha passat este any 61 dies sota onada de calor, és a dir, dos de cada tres dies de l'estiu sota temperatures extremes. El rècord anterior era de 41 dies i el rècord anterior a este, de 29. En comparació, entre els anys 70 i la dècada de 2010 les onades de calor podien durar entre 10 i 15 dies i alguns estius podia no haver-hi onades de calor. "És molt destacable com els estius són cada vegada més càlids i amb unes temperatures, fa anys, inimaginables. Cal pensar que este mes de setembre és el primer mes de setembre la temperatura mitjana del qual és superior a la temperatura mitjana normal dels estius. És a dir, que ha sigut un mes d'estiu més quan setembre ja es considera tardor", ha advertit.
Pel que fa a les pluges torrencials, ha precisat que estes no estan sent més freqüents, sinó que quan tenen lloc, deixen unes quantitats de precipitació "que a voltes poden arribar a sorprendre els mateixos meteoròlegs". En este sentit, posa com a exemple l'episodi de pluges de principis d'octubre a Catalunya, on en menys de 24 hores es van registrar més de 200 litres per metre quadrat (l/m2) en zones de l'àrea metropolitana de Barcelona i voltants. "La major part de l'energia d'eixes tempestes va procedir de la mar, com si estiguérem en el tròpic. És a dir, que estem observant fenòmens meteorològics que són propis d'altres latituds. I, ja dic, eixe fenomen va ser un poc sorprenent pel que fa a la quantitat de precipitacions perquè no hi havia una situació atmosfèrica massa clara per a pluges torrencials", ha explicat.
Finalment, la DANA de València d'octubre de 2024 és un dels exemples estudiats per la comunitat científica. Una investigació publicada en Nature Communications va concloure que el calfament global va incrementar un 21% les taxes de precipitació a escala intradiària, va augmentar un 19% el volum total de pluja en la conca del Xúquer i va ampliar un 55% la superfície afectada per precipitacions extremes.