Calia esperar un segle per a veure'ls junts de nou. Els 65 originals que el pintor valencià José Benlliure va realitzar en 1926 per a il·lustrar una edició de luxe sobre la vida de sant Francesc d'Assís tornen a València com a protagonistes de l'exposició El poverello d'Assís davall la mirada de José Benlliure, que obri les seues portes este dimarts 27 d'octubre, a les 19:00 hores, en la Casa Museu Benlliure. La mostra romandrà oberta fins al 17 de gener de 2027 i tindrà una segona seu en el Convent de Santa Clara de Gandia.
El retorn no és casual ni tampoc merament simbòlic. L'exposició coincidix amb el centenari exacte d'aquella publicació original, impulsada per la Tercera Orde Franciscana de València amb motiu del VII centenari de la mort del sant d'Assís. Un encàrrec que, als seus 71 anys, va portar Benlliure a desplegar una de les sèries més ambicioses —i menys conegudes— de tota la seua trajectòria.
Un projecte editorial que va conquistar la crítica europea
La publicació original, concebuda com una edició de luxe, incloïa 65 il·lustracions que van rebre nombrosos elogis dels comentaristes de l'època. Entre ells va sobresortir la veu del crític italià Filippo Bojano, la valoració del qual va transcendir l'àmbit local.
"Tota la seua obra és una exaltació de l'amor, l'abnegació i la humilitat franciscana." - Filippo Bojano, crític d'art italià
Bojano va subratllar també la capacitat de l'artista per a conjugar la dimensió sagrada amb una mirada atenta a la realitat. És a dir, Benlliure no pintava sants idealitzats a la manera dels grans retaules barrocs: els acostava al sòl, a la llum quotidiana, amb la mateixa honestedat amb què retrataria una escena de mercat o un racó d'horta valenciana.
Javier García Peiró, comissari de l'exposició i director de la Casa Museu Benlliure, ha explicat que l'artista va desenvolupar una intenció mística en estes obres, recorrent a formes senzilles i, en ocasions, esquemàtiques per a transmetre la humilitat dels franciscans.
Aiguada de nogalina, aquarel·la i guaix: la tècnica d'una sèrie única
Els 65 originals no són olis ni grans llenços d'aparell. Estan realitzats mitjançant una tècnica mixta d'aiguada de nogalina, aquarel·la i guaix sobre paper, la qual cosa els conferix una transparència i una calidesa allunyades de la solemnitat habitual de la pintura religiosa de l'època. La seua finalitat no era únicament il·lustrar esdeveniments històrics o religiosos, sinó transmetre visualment els valors associats a la tradició franciscana.
A València, les obres tornaran a la que va ser la casa de l'artista i permetran conéixer la seua interpretació de la vida de sant Francesc, els paisatges d'Assís i l'espiritualitat franciscana. La col·lecció es conservava fins ara en el convent franciscà de Sant Esperit, a Gilet, a excepció d'una obra pertanyent al Museu de Belles Arts de València.
A Gandia, el Museu de Santa Clara acollirà huit composicions centrades en santa Clara i en les comunitats religioses femenines, una selecció especialment vinculada a la història de la ciutat i al monestir de les clarisses.
Esbossos, manuscrits i fotografies: el taller al descobert
L'exposició va prou més enllà de penjar quadres en la paret. Junt amb els 65 originals, la mostra reunix una selecció d'esbossos, aiguades, manuscrits i fotografies procedents de l'arxiu personal de José Benlliure. Són els materials que permeten acostar-se al procés creatiu del pintor: veure els dubtes, els temptejos, les correccions. Veure, en definitiva, com va nàixer cada imatge abans de convertir-se en imatge.
Este diàleg entre obra acabada i material preparatori convertix l'exposició en una cosa més pareguda a un taller obert que a una retrospectiva convencional. I això, en un espai com la Casa Museu Benlliure —la mateixa casa on va viure i va treballar l'artista—, afig una capa de significat difícil de replicar en qualsevol altre context.
Una faceta de Benlliure que el temps havia relegat
José Benlliure i Gil va nàixer l'1 d'octubre de 1855 en el Cañamelar i va morir el 5 d'abril de 1937 a València. Presentat en la cort com una de les més fermes promeses de l'art valencià, el jove pintor, de només 16 anys, va realitzar el retrat dels fills del rei Amadeu I de Savoia. La seua fama va créixer lligada a la pintura costumista i a l'orientalisme, gèneres en els quals va brillar amb indubtable solvència. No obstant això, la seua dimensió espiritual va quedar en un segon pla.
L'exposició recupera una de les facetes menys conegudes de la trajectòria de l'artista i permet redescobrir una sèrie concebuda amb motiu del VII centenari de la mort de sant Francesc d'Assís. Entre les obres que també es podran veure en el museu destaca el llenç Sant Francesc torna de la muntanya Alvèrnia, considerat una "obra mestra" per l'historiador i especialista en sant Francesc d'Assís Paul Sabatier.
L'exposició està comissariada per Nuria Ramón Marqués, professora titular de la Universitat Politècnica de València, i Javier García Peiró, director de la Casa Museu José Benlliure. La col·lecció de Benlliure forma part d'una llarga tradició artística entorn de la figura del sant d'Assís, encara que incorpora la sensibilitat particular d'un pintor valencià de començaments del segle XX i oferix una oportunitat per a descobrir la dimensió espiritual de l'artista i contemplar una col·lecció concebuda com un relat visual sobre la humilitat, la pobresa i la vida franciscana. Cent anys és molt de temps perquè una obra espere. Esta vegada, l'espera ha valgut la pena.