Un mes després que la primera tenda de campanya es plantara en el cor de la ciutat, la plaça de l'Ajuntament de València seguix ocupada per unes 800 lones que reclamen el dret a un habitatge digne. Ara, l'Ajuntament fa un pas formal per a començar a revertir eixa imatge: ha sol·licitat per escrit a la Delegació del Govern una reunió de coordinació tècnica amb l'objectiu de "recuperar la normalitat de la plaça de l'Ajuntament".
Una protesta que va nàixer d'una marxa i es va convertir en campament
L'acampada va arrancar després de la manifestació del dissabte 3 d'octubre i des d'aleshores ha convertit la plaça en un espai d'organització estable on es reclama el dret a l'habitatge. El que va començar com un gest espontani va anar creixent fins a convertir-se en un dels moviments urbans més visibles de la tardor a Espanya. Aproximadament 800 tendes de campanya seguixen ocupant la plaça, segons la xifra que maneja la mateixa organització.
El col·lectiu concentra les seues exigències en una baixada dràstica dels lloguers, contractes indefinits, protecció efectiva enfront dels desnonaments i ampliació del parc públic d'habitatge. A eixes demandes se suma una petició concreta a l'Ajuntament: que València siga declarada zona tensionada en matèria d'habitatge, una figura contemplada en la Llei Estatal d'Habitatge de 2023 que permet aplicar límits als preus del lloguer.
L'alcaldessa: "És moment de recuperar la plaça per a tota la ciutadania"
L'alcaldessa, María José Catalá, va reconéixer que la protesta va tindre la seua raó de ser, però considera que eixe cicle ja ha conclòs. En les seues paraules, el dret que va motivar l'acampada "s'ha exercit de manera oportuna" i ara toca fer un pas avant.
"L'exercici del dret fonamental que va motivar l'acampada, que no estava autoritzada i és una cosa que cal remarcar, s'ha exercit de manera oportuna i, òbviament, cal recuperar d'alguna manera eixa normalitat. També ens ho demana el comerç de la zona." - María José Catalá, alcaldessa de València
La primera edil també va destacar la postura que ha mantingut el consistori durant estes setmanes: respectuosa amb la protesta, però ferma en la seua voluntat de recuperar l'espai públic. Segons Catalá, qualsevol persona que ocupa la plaça habitualment seguix processos administratius i paga taxes, i l'Ajuntament va treballar perquè la convivència entre l'acampada i altres actes que tenen lloc en eixe espai es desenvolupara amb normalitat.
Coordinació entre administracions: el següent moviment
La sol·licitud formal a la Delegació del Govern apunta a la necessitat de sumar forces entre distintes administracions per a abordar la fi de l'acampada de manera ordenada. Catalá va subratllar que "la col·laboració de totes les administracions sempre té bons fruits" i va anticipar que pròximament començaran a treballar de forma progressiva en el marc de les seues respectives competències.
Els organitzadors, per la seua part, han afirmat que continuaran de forma indefinida en la plaça mentre l'alcaldessa no es reunisca amb ells, i reclamen la creació d'una taula de treball per a tractar les seues reivindicacions en matèria de vivenda amb les administracions locals i autonòmiques. Un pols que, de moment, no té data de resolució.
La vivenda, en el centre del debat polític valencià
Quant a la declaració de zona tensionada, l'alcaldessa va ser clara: estes qüestions, va dir, "es resolen en el Ple amb els representants legítims de la ciutadania". Una resposta que, inevitablement, trasllada la pilota al terreny institucional i deixa fora de joc la via de pressió directa en el carrer.
Els acampats es preparen per a afrontar la pròxima vaga general de l'11 de novembre, les eleccions generals del 29-N i l'arribada de la campanya nadalenca, que té la plaça de l'Ajuntament com a centre neuràlgic de nombroses activitats dirigides a la població. Eixe calendari estrényer en ambdós direccions: els organitzadors ho veuen com un argument per a mantindre's, i l'Ajuntament, com una raó més per a recuperar l'espai com més prompte millor. La plaça, en definitiva, s'ha convertit en un termòmetre d'una crisi de vivenda que ja no es pot ignorar.