La pròxima vegada que passes la plaça de l'Ajuntament de València o passeges al costat de les Torres de Serrans, fixa't en el sòl. El que trepitges no és simple pedra decorativa: és el fons d'un mar extint. Les roques que pavimenten els carrers i recobreixen les façanes de la ciutat conserven fòssils d'organismes marins que van viure fa milions d'anys, i ara existix una guia per a aprendre a veure'ls.
El Paleontològic, el museu de les col·leccions naturals de València ubicat als Jardins del Real (Vivers), ha presentat este dimarts El mar per on camines. Guia de fòssils urbans de València, una publicació que transforma la manera que els ciutadans poden relacionar-se amb el seu entorn quotidià. L'obra ha sigut firmada per quatre especialistes: José Mª Azkárraga, biòleg i docent; Margarita Belinchón, paleontòloga; Sandra Illobre, especialista en divulgació i educació; i Miquel de Renzi de la Fuente, paleontòleg. L'acte de presentació, celebrat a les 19:00 hores, va comptar amb la presència del regidor d'Acció Cultural, Patrimoni i Recursos Culturals, José Luis Moreno.
Una ciutat que també és un museu geològic
La idea que vertebra el llibre no és nova en l'àmbit científic, però sí que resulta sorprenent per al gran públic. La paleontologia urbana estudia i posa en valor els registres fòssils que poden trobar-se en les roques utilitzades en edificis, voreres i altres construccions. El que crida l'atenció és que les roques amb què es construïx o es pavimenta procedixen de pedreres; quan s'exploten roques sedimentàries —les que es formen en la superfície de la Terra—, moltes d'elles contenen fòssils que, després del polit, ixen a la superfície.
Espanya no és aliena a esta realitat. Des de fa anys, els fòssils urbans han enriquit el patrimoni paleontològic de ciutats com Alcoi, Barcelona, Burgos, León, Segòvia, Toledo o Biscaia. En 1935 es va descobrir una petjada de dinosaure en una de les roques de la base d'un quiosc de música en Glen Rose (Estats Units), i també s'han descrit icnofòssils de gran interés científic en làpides de cementeris en Leicestershire, en parets de centres comercials de Londres o en lloses del paviment de Copenhaguen. València se suma ara a eixe mapa amb una proposta que va més enllà de la troballa puntual: oferix un recorregut sistematitzat i accessible per a qualsevol curiós.
"Esta guia pretén fer visible eixe patrimoni paleontològic, ensenyar a reconéixer-lo i oferir les claus necessàries per a comprendre'l. La paleontologia urbana convertix València en un espai per a l'observació científica i proposa una experiència basada en caminar, observar i descobrir." - José Luis Moreno, regidor d'Acció Cultural, Patrimoni i Recursos Culturals de l'Ajuntament de València
Cinc capítols per a mirar la ciutat amb uns altres ulls
La guia s'estructura en cinc blocs que porten el lector des dels conceptes més bàsics fins a les rutes concretes per la ciutat. El primer, Fòssils: la Terra i la vida, introduïx què són els fòssils, com es formen i què revelen sobre la història del planeta. El segon, De la cantera a la ciutat, explica el viatge d'eixes roques des de la seua extracció fins a convertir-se en paviment o façana. Una cadena que resulta més curta del que pareix: el mateix bloc que hui cobrix l'entrada d'un edifici pot haver sigut arrancat d'un fons marí del Paleozoic.
El tercer capítol, Fòssils pel carrer, és potser el més pràctic. Ajuda a identificar els principals grups d'organismes fòssils presents en les roques de València: arqueociats, corals, mol·luscs, equinoderms, foraminífers i restes vegetals, entre altres. A partir d'ací, es proposen cinc rutes urbanes: tres recorren el centre històric —amb parades en les Torres de Serrans, la plaça de la Mare de Déu i la plaça de l'Ajuntament—, mentre que les altres dos arranquen des del Jardí Botànic i des del mateix Paleontològic.
El quart apartat, Fòssils en interiors, porta la cerca cap a dins d'alguns dels espais culturals més destacats de la ciutat: el Museu de Belles Arts de València, Sant Pius V, i el Centre d'Art Hortensia Herrero, on els paviments i elements constructius guarden també la seua pròpia història geològica. I el cinqué bloc, Fòssils en totes les parts, amplia la mirada cap a la cultura: referències cinematogràfiques, literàries i artístiques que demostren com els fòssils han despertat la curiositat humana en totes les èpoques.
La ciutat com a extensió del museu
La publicació no arriba de forma aïllada. S'integra en la missió d'El Paleontològic com a institució dedicada a la divulgació de la història de la Terra, l'evolució de la vida i el patrimoni natural. En eixe sentit, la guia prolonga el discurs del museu més enllà de les seues sales i convertix la ciutat sencera en una aula a l'aire lliure. Està previst que servisca de base per a desenrotllar itineraris urbans, propostes per a famílies i experiències educatives per a centres escolars que combinen la visita al museu amb l'exploració científica de la ciutat.
Enmig del paisatge quotidià poden aparéixer evidències d'organismes i ambients que existiren fa milions d'anys, i una pedra que durant anys passà inadvertida pot convertir-se en una peça d'informació científica. Això és, en el fons, el que proposa esta guia: que la pròxima vegada que algú travesse un carrer de València no veja només asfalt o pedra polida, sinó el rastre silenciós d'un oceà desaparegut.