Des del 3 d'abril de 2025, acudir directament als tribunals en assumptes civils o mercantils ja no és una opció automàtica. La Llei Orgànica 1/2025 obliga a intentar resoldre el conflicte de forma dialogada abans de presentar qualsevol demanda, i qui no acredite haver-ho intentat pot veure el seu escrit rebutjat a la porta del jutjat. Una norma que canvia les regles del joc per a milions de ciutadans... i que molts encara desconeixen. Per a atallar eixa bretxa, l'Ajuntament de València i la Conselleria de Justícia han començat a coordinar-se.
Una reunió entre juristes, amb impacte directe en el veïnat
La consellera de Justícia, Transparència i Participació de la Comunitat Valenciana, Nuria Martínez Sanchis, es va reunir este dilluns amb l'alcaldessa en funcions i primera tinenta d'alcalde de l'Ajuntament de València, María José Ferrer San Segundo, per a analitzar les actuacions institucionals destinades a promoure els acords extrajudicials. Ambdues són juristes i doctores en Dret, un detall que va marcar el to tècnic però també compromés de l'encontre.
En el centre de la conversa va estar la posada en marxa d'un nou servici d'informació, orientació i acompanyament a la ciutadania en l'ús dels anomenats Mitjans Adequats de Solució de Controverses, coneguts per les seues sigles MASC. Entre els mecanismes contemplats es troben la mediació, la conciliació, l'opinió experta independent, l'oferta vinculant confidencial, l'advocacia col·laborativa i la negociació directa entre les parts. En definitiva, un catàleg de vies alternatives al jutjat que, fins ara, molt pocs ciutadans coneixien o utilitzaven de forma habitual.
El que canvia amb la nova llei: sense diàleg previ, sense demanda
La Llei Orgànica 1/2025, de mesures en matèria d'eficiència del Servici Públic de Justícia, es va publicar en el BOE el 3 de gener de 2025. Per primera vegada en la història, la mediació i altres MASC tenen un paper central en el sistema judicial espanyol. El canvi no és menor: la mediació és obligatòria en reclamacions civils i mercantils, s'exigix acreditar que es va intentar un acord, i sense mediació prèvia, la demanda pot ser rebutjada.
I què ocorre si les parts no arriben a cap acord? En eixe cas, es pot acudir igualment als tribunals, però caldrà demostrar que es va fer l'intent. En tots els supòsits, la part demandant ha d'adjuntar un certificat que acredite l'intent de resolució a través d'un MASC abans d'iniciar el procediment judicial. No totes les matèries estan incloses: queden exclosos els casos de protecció de drets fonamentals, els conflictes familiars sensibles com filiació, paternitat i maternitat, els procediments d'adopció de mesures judicials per a persones amb discapacitat i els litigis relacionats amb menors i situacions d'urgència, com mesures cautelars o execucions immediates.
El que es busca és alleujar la càrrega dels tribunals promovent acords extrajudicials i fomentant una cultura de resolució pacífica de disputes, en línia amb tendències internacionals en països com França, el Regne Unit i els Estats Units, on els MASC han demostrat ser efectius per a millorar l'eficiència judicial.
Nous servicis i subvencions per a no deixar a ningú sense orientació
El problema pràctic és evident: si la llei obliga a intentar la mediació o la conciliació, però el ciutadà no sap on anar ni com fer-ho, la norma es convertix en un obstacle més que en una solució. És exactament ací on intervé la iniciativa presentada este dilluns. La Conselleria treballa en una nova línia de subvencions perquè els municipis puguen disposar de recursos propis que promoguen la resolució dialogada de conflictes, amb el veïnat de València com a primer destinatari previst.
L'objectiu és que existisca un servici pròxim, accessible i gratuït que acompanye les persones en este nou escenari legal, evitant que l'obligatorietat dels MASC es convertisca en una càrrega addicional per a aquells que menys recursos tenen per a navegar el sistema.
"Volem avançar cap a un model de justícia de proximitat en la Comunitat Valenciana i promoure una cultura basada en el diàleg i l'acord" - Nuria Martínez Sanchis, consellera de Justícia, Transparència i Participació de la Generalitat Valenciana
"La mediació, la conciliació o altres alternatives MASC no són només interessants o recomanables per a evitar els conflictes i resoldre'ls sense litigi. És que, a més, ara són legalment obligatòries en assumptes civils o mercantils" - María José Ferrer San Segundo, alcaldessa en funcions i primera tinenta d'alcalde de l'Ajuntament de València.
Un canvi cultural, no només jurídic
Més enllà dels detalls tècnics, el que esta reunió reflectix és un canvi de mentalitat que porta dècades gestant-se a Europa i que Espanya acaba de formalitzar per llei. Durant generacions, la cultura jurídica espanyola ha tendit al litigi com a primera resposta davant qualsevol disputa, des d'un conflicte entre veïns fins a un deute entre empreses. Esta obligació busca fomentar la resolució extrajudicial de conflictes, reduir la càrrega dels tribunals i millorar l'agilitat del sistema judicial.
La col·laboració entre l'Ajuntament de València i la Conselleria de Justícia apunta a convertir la ciutat en un territori pilot d'eixa nova cultura de l'acord. Si els servicis d'orientació funcionen i les subvencions es materialitzen, el ciutadà valencià podria trobar en el seu propi barri l'ajuda necessària per a resoldre una disputa sense esperar anys que un jutge dicte sentència. En un sistema judicial històricament sobrecarregat, eixe camí més curt pot marcar una diferència real en la vida de les persones.