Cinc minuts. Este és el temps que va tindre cada una de les 65 entitats ciutadanes que van prendre la paraula este dijous en el Saló de Plens de l'Ajuntament de València per a plantejar les seues demandes, les seues frustracions i, també, els seus agraïments a l'alcaldessa María José Catalá. Organitzacions veïnals, culturals, esportives, acadèmiques, professionals i empresarials es van donar cita en el ple extraordinari del Debat sobre l'estat de la ciutat, un fòrum anual que convertix l'hemicicle municipal en una cosa pareguda a un termòmetre del que preocupa els valencians de a peu.
Un ple amb història i amb molt en joc
El debat se celebra conforme a allò establit en l'article 56 del Reglament Orgànic del Ple, que fixa la seua convocatòria durant el tercer quadrimestre de l'any. Este serà, a més, l'últim debat complet abans de les eleccions municipals previstes per a 2027, la qual cosa li atorga un pes polític addicional difícil d'ignorar. En la sessió, l'alcaldessa María José Catalá va fer balanç de l'acció del govern local durant l'últim any i va exposar les propostes que treballa l'executiu municipal per al pròxim exercici. Després va arribar el torn de la ciutadania.
El Reglament Orgànic del Ple establix clarament que, després de la intervenció inicial de l'alcaldessa, els portaveus dels grups municipals han de prendre la paraula en dos torns de 15 i 8 minuts, respectivament. Però més enllà de la política de partits, la qual cosa fa singular este debat és precisament la participació directa de la societat civil: veïns, famílies, immigrants, comerciants i representants culturals que, amb els seus cinc minuts cronometrats, tracen un retrat cru i divers del que funciona i el que no en la ciutat.
Els barris, al límit: brutícia, soroll i falta de zones verdes
Si hi ha un fil conductor en les intervencions d'este dijous, és la sensació d'abandó en diversos barris de la ciutat. L'Associació Veïnal La Roqueta va anar directa al gra: el seu portaveu, Miguel Sánchez, va qualificar de "pèssima" la gestió municipal de l'entorn del barri i va acusar l'equip de govern de "tirar balons fora". "No ens ha convidat a parlar en tres anys", va lamentar, en referència a l'alcaldessa. Un retret que mescla la reivindicació urbanística amb el desencontre personal.
En la mateixa línia, la representant de Cuidem La Raïosa, Soledad Ramírez, va denunciar la "falta evident de neteja" en el barri del districte de Jesús, la "saturació d'apartaments turístics" i l'"alarmant falta de zones verdes". La seua petició va ser concreta:
"Un corredor verd sense cotxes; no es poden canviar trens per cotxes" - Soledad Ramírez, representant de Cuidem La Raïosa
El barri de Russafa, convertit en els últims anys en un dels epicentres de l'oci nocturn valencià, també va alçar la seua veu. Josep Martínez, de l'Associació Veïnal Russafa Descansa, va alertar de l'increment del soroll i va qualificar de "mesures innòcues" les actuacions municipals per a aturar la contaminació sonora. Significativament, va assenyalar que la seua associació s'ha vist obligada a acudir als jutjats i al Tribunal Suprem per a aspirar al que va definir com "una ciutat amable i habitable", en relació a la denominada Zona Acústicament Saturada (ZAS).
Des d'Orriols, Pilar Martínez va afegir més capes al problema: renaturalització pendent, absència de biblioteca digna, persones dormint als parcs i falta de servicis socials. Un barri que, segons la seua representant, porta massa temps esperant respostes.
La cara amable: agraïments i reconeixements
No tot van ser crítiques. Diverses entitats van aprofitar el torn de paraula per a reconéixer el treball municipal. Ronald Carlos Montenegro, d'Hispanos sin Fronteras en València, va destacar la "proximitat i disposició al diàleg" de l'alcaldessa i el treball de la regidora Marta Torrado en matèria de servicis socials al llarg dels últims dos anys.
La Plataforma Intercultural d'Espanya, per la seua part, va reconéixer el suport dels servicis municipals de Transparència i Participació i va agrair les ajudes econòmiques pels recents terratrémols registrats a Amèrica. El seu portaveu, Andrés Eloy Osorio, va posar l'accent en una dada reveladora: més de la mitat dels 220.000 estrangers que residixen a València són hispanoamericans.
"Cal obrir la mirada a eixe migrant que alça la persiana o inicia un comerç" - Andrés Eloy Osorio, portaveu de la Plataforma Intercultural d'Espanya
Lo Rat Penat, l'entitat cultural centenària que porta dècades sent referent de la identitat valenciana, també va agrair la col·laboració municipal en actes com els del Nou d'Octubre i va destacar la importància del concurs de Llibrets de falla "en llengua valenciana".
Famílies, patrimoni i barris en construcció
Manuel Tarragona, representant d'AVAFAM —Associació Valenciana de Famílies Nombroses, amb més de 60 anys de trajectòria—, va posar el focus en els costos diaris que suporten les famílies nombroses a Espanya i va reclamar que els grups polítics porten a la pràctica mesures concretes com les bonificacions en el pagament de l'IBI i altres taxes. En un país que, segons les seues paraules, patix "un problema de natalitat", també va valorar mesures de conciliació com "l'ampliació de l'hora matinera".
Més optimista va ser la intervenció de Jorge Guillot, de l'Associació Veïnal Sociópolis-Faitanar-La Torre, que va descriure la transformació d'un barri que porta anys "en construcció". Entre els senyals de normalitat que va celebrar, va destacar una imatge que parla per si sola: "En els jardins infantils ja hi ha crits de xiquets". Poques frases resumixen millor el que significa per a un veïnat convertir-se, per fi, en un barri de veritat.
Carmen María Lliso, d'Archival —entitat dedicada a la recuperació dels centres històrics d'Espanya—, també va valorar la regeneració del teixit urbanístic de la ciutat, amb menció especial al cas de les Covetes de Sant Joan del Mercat, un racó del patrimoni valencià que torna a tindre presència en el debat públic.
Seixanta-cinc veus, cinc minuts cada una. El Debat sobre l'estat de la ciutat no té la capacitat de resoldre els problemes de València d'un colp de ploma, però sí la de fer-los visibles davant els qui tenen el poder d'actuar. I en un any preelectoral, cada paraula pronunciada en eixe saló de plens pesa un poc més de l'habitual.