"Em dona un poc igual", respon Colomar quan li preguntes el que pensa sobre el conegut que s'ha fet el seu cas. Una resposta que mostra la naturalitat i fermesa amb la qual es desembolica i que el que fa simplement és perquè, com ell mateix afirma, va a la seua "bola". Alejandro Colomar és un jove informàtic de 29 anys, natural d'Aldaia que es va convertir en notícia el setembre passat quan va tractar d'entrar nu a la Ciutat de Justícia de València.
En aquell judici, se l'acusava d'exhibicionisme precisament per caminar al nu pel carrer i el seu intent d'entrar a la Ciutat de Justícia, sense roba, va ser per a ell un acte protesta davant els problemes que li havia ocasionat la justícia per "anar al natural". La notícia es va propagar per internet, arribant a fer-se ressò en altres països i fa unes poques setmanes el jutjat li va donar la raó i va confirmar el que "el nudista d'Aldaia" afirmava: sense una ordenança municipal que ho prohibira, era legal que fora així pel carrer.
Nu en cos, però també en ment
La forma de vida d'una persona que pràctica el nudisme pot resultar per als altres i, fins i tot, alguna cosa confusa. Algunes preguntes que et poden sorgir són: Com fa coses tan quotidianes com anar a comprar a un supermercat o asseure's en un bar? Els dies que fa fred també ix així? La resposta, com sempre, sol ser més senzilla del que sembla, sobretot en el cas de Colomar, qui realment no es considera nudista, sinó naturalista. "Ara no vaig nu perquè fa mal temps" afirma un poquet molest que sempre li traguen eixe tema. "Jo vaig nu quan vull, quan fa calor i vaig a la meua bola" continua rotund, en la línia que el que fa no és per ningú més que per ell i per la seua comoditat.
Colomar recorda el seu inici practicant el nudisme. Sempre li havia agradat caminar nu per casa en els dies de calor per comoditat, però mai havia pensat a fer-ho pel carrer fins que va viure dos punts d'inflexió que li van canviar la mentalitat. El primer va ser en pandèmia; el jove natural d'Aldaia es trobava navegant per internet per a, com féiem punts en aquella època, ocupar el seu temps de quarantena, quan es va trobar amb un article que deia que era legal anar pel carrer sense roba.
Ací, Colomar va descobrir que podia fer-ho, però no se li va ocórrer dur-ho a terme fins que va discutir amb una veïna per llevar-se la samarreta en públic. Pel que sembla, la veïna l'acusava que si ella feia això, "la gent li diria de tot", alguna cosa que Colomar va entendre com un problema de la societat, no seu, i que, per a igualar-se en condicions a exie sexisme social, es llevaria tot: "Així igualaria les coses" afirmava a aquest periòdic.
Des de mirades a amenaces de mort
Començar a caminar nu pel carrer ha suposat per al nostre protagonista enfrontar-se amb quasi tothom. Poques o ningunes són les persones que ignoren el seu comportament. Mirades i algunes floretes són les actituds més lleugeres amb les quals se sol trobar, però també viu amb les discussions amb policies i pares i fins i tot amb les amenaces de mort. Colomar recorda una nit, quan passejava per la seua localitat, que va començar a rebre amenaces de mort d'un jove que portava una navalla. Pel que sembla, Alejandro va voler cridar a la policia i el jove se'n va adonar, començant a perseguir-li. Quan la policia va arribar al lloc, va multar a Colomar per anar nu.
Alejandro Colomar encara té tres judicis pendents, malgrat la decisió de l'última sentència de fa unes setmanes en el qual li considera innocent. No hi ha ordenança municipal que prohibisca anar nu pel carrer a Aldaia, però se l'acusa d'exhibicionisme i alterar l'ordre públic. Amb l'última sentència i la seua eixida en els mitjans, la policia ja no para tant i sembla que el seu cas ha començat a normalitzar-se. Colomar confessava a aquest mitjà que no sabia si en un futur podria ser més habitual anar nu pel carrer, però que no li estranyaria perquè "la societat avança molt de pressa". Veurem si la societat avança per aquest camí, però de moment sabem, pel que ha viscut el protagonista d'aquesta història, que és impossible passar desapercebut.