Quatre-centes vint-i-cinc vegades en un sol any. Eixa és la xifra d’ocasions que l’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses (IMLCF) de València va recórrer en 2025 a la Cambra Gesell per a prendre declaració a menors i persones vulnerables implicades en procediments judicials. Darrere de cada número hi ha un xiquet, una adolescent o una persona amb discapacitat que va haver de narrar el que va viure —moltes vegades, el pitjor que ha viscut— sense enfrontar-se a la sala freda d’un jutjat, sense vore l’acusat, sense sentir el pes del procés penal damunt dels seus muscles.
Un cristall que separa el trauma de la justícia
La Cambra Gesell és, en essència, una habitació dins d’una altra habitació. La víctima declara en un entorn dissenyat perquè se senta segura, acompanyada únicament per una psicòloga forense especialitzada, mentre jutges, fiscals i advocats seguixen l’entrevista des d’una sala contigua separada per un cristall unidireccional. Les preguntes no arriben directes: l’especialista les filtra, les adapta, les traduïx al llenguatge emocional i cognitiu de qui té davant. No és un interrogatori. És una conversa protegida.
Este sistema, implantat a València en 2015, respon a un dels problemes més dolorosos del sistema judicial: l’anomenada victimització secundària, eixe dany addicional que patix una víctima quan el mateix procés penal es convertix en una nova font de trauma. Quan la víctima és una persona especialment vulnerable, la necessitat que no se li prenga declaració en repetides ocasions —per a evitar que torne a reviure el succés traumàtic— unida a la importància de conservar la informació sense que esta es distorsione, porten a utilitzar la denominada prova preconstituïda. La Cambra Gesell és, precisament, l’escenari que eixa prova pren forma.
De 221 a 425: el creixement no para
Les dades parlen per si a soles. En 2021 es practicaren un total de 221 càmeres Gesell en València. En 2025, eixa xifra ascendix a 425, pràcticament el doble en a penes quatre anys. L’increment no és casual: té nom i cognoms legislatius. La prova preconstituïda troba la seua base legal en l’article 449 bis de la Llei d’Enjudiciament Criminal, introduït mitjançant la Llei Orgànica 8/2021 de protecció integral a la infància i adolescència enfront a la violència. Esta normativa establix amb caràcter general l’obligatorietat de la prova preconstituïda quan una persona menor de 14 anys o amb discapacitat necessitada d’especial protecció haja de declarar com a testimoni en un procediment penal. Des de la seua entrada en vigor, el nombre de sol·licituds no ha deixat de créixer.
La Unitat de Psicologia Penal de l’IMLCF de València, integrada actualment per set psicòlogues forenses, atén les sol·licituds remeses des dels 18 partits judicials de la província. Una plantilla menuda per a una responsabilitat enorme.
Qui són les víctimes: quasi totes són xiquetes i xiquets
El perfil de les persones ateses en 2025 dibuixa una realitat que incomoda. El 97% dels avaluats eren xiquets, xiquetes i adolescents d’entre 4 i 17 anys. Quatre anys. Eixa és l’edat mínima registrada. El 68% de totes les víctimes ateses foren dones, una dada que encaixa amb la naturalesa dels delictes investigats: en la seua majoria, violència sexual i mals tractes.
Quant als delictes de naturalesa sexual analitzats, el 52,5% es produïren en l’àmbit intrafamiliar i el 40,3% en l’entorn extrafamiliar, mentres que únicament el 7,2% correspongueren a agressors desconeguts. Una dada que desmunta el mite de l’agressor que aguaita des de fora: en la majoria dels casos, el perill estava en casa, o molt prop d’ella.
Una prova que val per al juí i protegix la víctima
Es tracta d’una prova que es realitza poc després que els fets hagen succeït, durant les primeres fases de la investigació, es grava i es reprodueix després en el juí sense que la víctima haja d'estar present. Açò té una conseqüència directa: el menor no ha de repetir el seu testimoni una i una altra volta davant distints operadors judicials, el que històricament ha suposat una font de retraumatització. La possibilitat d’introduir com a prova preconstituïda les declaracions dels testimonis i víctimes menors o amb discapacitat ha permés resoldre el problema de la victimització secundària, respectant al mateix temps els principis de defensa i contradicció de l’acusat en el procediment penal.
Durant l’entrevista en la Cambra Gesell, la psicòloga forense actua com a auxili tècnic de l’autoritat judicial i fiscal, emprant tècniques especialitzades d’entrevista adaptades al context jurídic. El seu paper no és el d’advocada ni el de jutgessa: és el d’intèrpret entre dos mons que difícilment s’entenen, el de la infància ferida i el del dret penal.
Un model que reduïx temps i millora la justícia
Més enllà de la protecció emocional, l’experiència acumulada a València des de 2015 ha demostrat que este sistema també millora l’eficiència del sistema judicial. La pràctica continuada ha permés reduir els temps judicials i minimitzar l’exposició de les víctimes al procés penal, afavorint una protecció més efectiva dels seus drets fonamentals. La Cambra Gesell representa un dels majors avanços en la humanització del sistema judicial: no sols protegix les víctimes d’una possible revictimització, sinó que també millora la qualitat de la prova testifical, beneficiant així totes les parts del procés.
El repte ara és sostindre eixe creixement. Amb 425 proves en 2025 i una tendència a l’alça que no mostra senyals de frenar-se, la pregunta no és si este model funciona —les dades indiquen que sí—, sinó si els recursos humans i materials creixeran al mateix ritme que la demanda. Perquè darrere de cada Cambra Gesell hi ha una xiqueta de quatre anys, o un adolescent de dèsset, que mereix que el sistema estiga a l’altura.