Des de l'Ajuntament de València es va elaborar un catàleg de protecció d'aquells rètols que formen part del patrimoni cultural i històric de la ciutat amb tal de potenciar la seua conservació. Hui dia, ja són 304 les plaques amb valor patrimonial incloses en aquest catàleg, moltes d'elles declarades Béns de Rellevància Bojal.
La Regidoria de Patrimoni i Recursos Culturals va remetre a tots els serveis municipals implicats la documentació pertinent per a evitar la deterioració d'aquestes plaques, que han sigut categoritzades segons la data d'instal·lació, el taller on van ser realitzades i les característiques dels seus materials, per a agrupar-se en nou tipologies diferents.
El catàleg ha sigut realitzat pel divulgador i docent Luis Fernández Gimeno, a qui se li va adjudicar el contracte per a dur a terme l'estudi preliminar sobre les plaques amb valor patrimonial. El que es pretén és conservar-les en la seua ubicació original o, en la seua substitució, en els magatzems de patrimoni històric.
Localització i origen dels rètols
Moltes de les plaques són anteriors a la dècada de 1940 i estan fetes de ceràmica. No obstant això, els rètols més antics que s'han inclòs daten de l'últim terç del segle XVIII i poden visitar-se en la plaça de la Mare de Déu i en el carrer del Salvador. Sobre el seu origen se sap que es van elaborar en una fàbrica de ceràmica del carrer Mossén Femades i es caracteritzen per estar escrits amb lletres blaves majúscules i minúscules sobre fons blanc.
Del mateix taller que les anteriors són una trentena de rètols més distribuïts pel districte valencià de Ciutat Vella, amb el seu origen en el segon terç del segle XIX, com els de Gobernador Viejo, Conde del Real, Trinitarios, Trinquete de Caballeros o Zurradores, entre unes altres.
De l'últim terç del segle XIX es conserven al voltant de cinquanta plaques, localitzades majoritàriament a Ciutat Vella, però també algunes en els barris de Botànic, la Roqueta i Benimaclet, com en la Plaça de Benimaclet, carrer Cadires, Benificència o Pes de la Farina, entre altres. Aquestes es van elaborar en la fàbrica de San Carlos, amb lletres negres sobre vernís blanc i presenten una alternança en el punt final,a vegades quadrat i en unes altres redó.
Un altre grup són les que es van crear en el primer terç del segle XX, que suposen altres 50 plaques en Extramurs, Ciutat Vella, Eixample i les zones més antigues de Patraix, Creu Coberta i Poblats Marítims. Aquests es distingeixen per ser lletres blanques sobre fons blau amb el propòsit de millorar la visibilitat i la lectura. Exemples d'elles són les plaques dels carrers Abastos, Amadeo de Savoya, carrer de les Dames, Félix Pizcueta o Micalet, entre altres.
Des de principis del segle XX proliferen una trentena de taulells sense uniformitat de diferents materials i que el seu objectiu era donar a conéixer al personatge pel qual se situen en aqueixa ubicació. Això ocorre amb les plaques dels carrers Almela i Viver, Botànic, Cavanilles, Cervantes, doctor Landete o Guillem de Castro.
De la uniformitat de principis del segle passat es passarà al grup de rètols instal·lats en 1937, amb més elaboració, i que provenien de la secció de Belles Arts del Sindicat Únic de Professions Liberals de la CNT. D'aquestes només es conserven 5 de les 19 que consta que es van instal·lar, i són les dels carrers Borriana, Císcar, Joaquín Costa, Jordi Joan i Roger de Lloria.
Durant els primers anys del franquisme, en la dècada de 1940, l'Escola d'Arts i Oficis va elaborar 183 plaques per a enaltir els carrers i personatges més destacats. Tan sols un terç d'aquestes es conserven en l'actualitat, a més de presentar l'escut franquista o de la ciutat de València.
Sens dubte, les plaques més esteses són les que es van col·locar entre 1940 i 1970, de ceràmica i amb lletres blanques sobre fons blau.