Ahir 25 de febrer va donar principi el procés de consulta que determinarà quina serà la llengua base en l'educació dels estudiants valencians d'Infantil, Primària i Secundària a partir del pròxim curs escolar. Les famílies tindran l'oportunitat de decidir si preferixen que els seus fills reben una major proporció d'ensenyament en valencià o en castellà. La votació, que es durà a terme de manera telemàtica a través de la Seu Electrònica de la Generalitat Valenciana, conclourà dimarts que ve 4 de març a les 14.00 hores.
Este procés, no obstant això, no ha estat exempt de polèmica. En les últimes setmanes, han sorgit fortes protestes i discrepàncies, tant dins de la comunitat educativa com fora d'ella. Quatre recursos han sigut presentats davant el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) sol·licitant la suspensió cautelar del procés.
A més, una concentració massiva es va dur a terme dissabte passat en les tres capitals de província de l'autonomia, en la qual van participar sindicats, associacions educatives i partits polítics que s'oposen al model proposat per la Generalitat. Els convocants consideren que esta consulta vulnera els drets lingüístics de l'alumnat i que fomenta una polarització innecessària entre les dos llengües cooficials de la regió.
El procés de consulta: objectius i detalls
La consulta es mantindrà vigent entre el 25 de febrer i el 4 de març, i està dirigida a unes 570.000 famílies de l'autonomia. L'objectiu principal és definir l'idioma que tindrà major pes en l'ensenyament dels estudiants de diverses etapes educatives, des del Primer Cicle d'Educació Infantil fins a l'Educació Secundària.
A través d'este procés, les famílies podran triar entre el valencià i el castellà com a llengua base, encara que hi haurà un mínim de docència en l'altra llengua, depenent del nivell educatiu en qüestió. La idea és proporcionar als pares i mares l'oportunitat de decidir en quina llengua desitgen que s'impartisquen les classes dels seus fills, garantint, alhora, una formació equilibrada en totes dos llengües oficials.
Este sistema és completament digital, i les famílies hauran de votar a través de la plataforma habilitada en la Seu Electrònica de la Generalitat. Aquells pares i mares que no disposen de mitjans electrònics podran accedir a un ordinador en els centres educatius per a realitzar la seua votació, garantint així la participació de totes les famílies independentment dels seus recursos tecnològics.
Distribució de les llengües base
El resultat de la consulta determinarà com es distribuiran les aules en funció de la llengua base triada per les famílies. En les zones valencianoparlants, s'utilitzarà una taula que establirà la proporció d'aules que s'assignaran a cada llengua en funció del resultat de la consulta. En les zones castellanoparlants, per part seua, es podrà establir una unitat de valencià únicament si existix una "demanda suficient d'alumnat", encara que no s'ha especificat amb detall quant és "suficient".
En l'etapa d'Educació Infantil, els estudiants de dos anys que estiguen escolaritzats en centres públics i vagen a continuar en el mateix centre el pròxim curs no hauran de participar en un nou procés d'admissió. A partir d'ací, els estudiants podran triar l'idioma en el qual rebran la major part de la seua educació.
Per al cicle d'Educació Secundària, els estudiants de 4t d'ESO no participaran en la consulta, ja que la llengua base es determinarà a partir del pròxim curs escolar. A més, la Generalitat ha establit que es podrà oferir als estudiants desplaçats per la Dana la possibilitat de votar a través dels punts habilitats per a això en els centres educatius afectats.
Crítiques i protestes
El procés ha estat envoltat de crítiques des del seu anunci fa més d'un any i mig. Els sindicats educatius, les associacions de pares i mares, així com alguns partits polítics han denunciat que la consulta representa un atac al model d'immersió lingüística en valencià. Segons estos col·lectius, esta consulta és una "maniobra ideològica" que posa en perill el futur del valencià a les aules i pot generar una major divisió entre les llengües cooficials de la Comunitat Valenciana.
Un dels punts més polèmics de la consulta és que, en les zones castellanoparlants, es podrà estudiar fins a un 80% de l'ensenyament en castellà, mentre que en les zones valencianoparlants el percentatge màxim de valencià serà d'un 65%. Esta distribució de percentatges ha generat encara més tensions, ja que molts argumenten que no garantix una equitat real entre totes dos llengües, i temen que afavorisca al castellà en detriment del valencià.
La postura del Govern autonòmic
Des del Govern autonòmic, es defensa que este procés de consulta és una mesura que busca garantir la convivència i l'equilibri entre totes dos llengües cooficials, sense imposar cap d'elles. La Conselleria d'Educació ha insistit que la consulta respon a la necessitat d'oferir a les famílies una major capacitat de decisió.
El conseller d'Educació, José Antonio Rovira, ha assenyalat que no existix cap persecució contra el valencià i que els centres educatius han de mantindre's neutrals en este procés. Segons Rovira, la idea és donar "llibertat" a les famílies perquè trien si preferixen més valencià o més castellà, sense que es duga a terme cap campanya a favor d'una llengua o una altra.
Malgrat estos arguments, les crítiques continuen. La comunitat educativa ha expressat la seua preocupació pels possibles desequilibris que esta consulta puga generar a les aules. Molts docents i directors han assenyalat que la consulta no resol cap problema real, sinó que podria generar confrontacions entre famílies i dins dels mateixos centres. En alguns casos, expliquen, si els resultats de la consulta són desiguals dins d'una mateixa aula, els estudiants que hagen triat un idioma diferent podrien veure's obligats a estudiar en l'idioma triat per la majoria, la qual cosa afectaria l'equitat educativa.
Què oferix el futur?
El futur de la consulta dependrà de la resposta de les famílies i dels tribunals. Si el procés avança, serà interessant veure com les decisions de les famílies afecten l'organització de les aules i la distribució de l'ensenyament en les diferents llengües. No obstant això, el que és evident és que este procés ha posat en evidència les divisions que existixen en la Comunitat Valenciana sobre l'ensenyament de les llengües cooficials.