Mentres molts joves de la seua edat començaven la universitat o buscaven la seua primera faena, Arnau va prendre una decisió poc habitual. Amb només 18 anys va deixar arrere la vida a la ciutat per a instal·lar-se en plena natura i començar de zero. Hui, sis anys després, assegura que tornaria a fer-ho sense dubtar-ho.
El seu dia a dia transcorre rodejat de muntanyes, un hort i diversos animals. Bona part dels aliments que consumix procedixen del seu propi treball i ha convertit l'autosuficiència en un model de vida amb el qual, segons explica, ha guanyat qualitat de vida i benestar.
"La major diferència de totes és la vitalitat que et dona viure així. Et dona literalment vida, energia i ganes de fer coses", afirma durant una entrevista concedida al canal de YouTube Corraleros, on relata com ha canviat la seua forma d'entendre el treball, l'alimentació i el contacte amb la natura.
El canvi que va transformar la seua salut i la seua forma de viure
Arnau recorda que durant la seua etapa a la ciutat convivia amb una sensació constant de cansament. Assegura que s'alçava cada matí sense energia i que inclús va arribar a patir episodis d'anèmia mentres estudiava.
"M'alçava pel matí amb poca energia. Estava estudiant i notava que inclús tenia anèmies. Estava súper desganat, sense ganes de fer res", explica.
Eixa sensació es feia encara més evident quan tornava a la ciutat després de passar uns dies al camp. El contrast era tan gran que va acabar convencent-lo que volia canviar definitivament de vida. "Em sentia com un zombi", recorda en descriure com vivia aleshores. Eixa percepció va ser l'impuls definitiu per a instal·lar-se en un entorn rural i apostar per un estil de vida completament diferent.
Hort, gallines, cabres i aliments produïts pell mateix
Actualment, Arnau produïx una part molt important del que consumix. En la seua finca cultiva verdures des de la llavor, manté un hort durant tot l'any i obté ous gràcies a les seues gallines i ànecs. També cria cabres per a produir llet i complementa la seua alimentació amb la caça de cérvols i cabirols, una pràctica que considera compatible amb la seua filosofia d'autosuficiència.
"La caça és la major forma de ser autosuficient", sosté. Al seu parer, obtindre la carn mitjançant animals criats o caçats per un mateix suposa un esforç molt superior al de comprar en un supermercat, però creu que la qualitat de l'aliment també és molt distinta.
"Preferix caçar o criar els propis animals que vaig a consumir. Costa moltíssim més esforç que anar al supermercat, però menges per deu o per cent de qualitat", afirma.
L'autosuficiència sí, però sense renunciar a altres projectes
Encara que el seu mode de vida puga paréixer completament independent de l'exterior, Arnau aclarix que no perseguix una autosuficiència absoluta. El seu objectiu consistix a produir el major nombre possible d'aliments sense dedicar tot el dia exclusivament a eixa tasca. De fet, reconeix que podria viure únicament del que obté de la seua finca, però preferix mantindre temps disponible per a desenrotllar altres projectes i generar ingressos per diferents vies.
"L'objectiu no és ser 100 % autosuficient, sinó el major nombre possible sense que m'ocupe tot el dia", resumix.
Eixe equilibri li permet disfrutar del camp sense convertir cada jornada en una carrera constant per produir tot el que necessita.
Aprofita cada recurs i busca dependre el menys possible de l'exterior
La seua filosofia també es reflectix en la forma que gestiona els recursos naturals que té al seu abast. Per a calfar-se utilitza fusta procedent d'arbres caiguts, arreplega aigua d'un brollador pròxim i aprofita pràcticament tot el que obté dels animals.
Amb part de la carn elabora embotits artesanals, fabrica sabons utilitzant oli reciclat i adoba les pells per a donar-los una segona vida. Per a ell, l'aprofitament integral dels recursos forma part d'una manera d'entendre el consum molt més respectuosa amb l'entorn.
Lluny de considerar estes tasques com una obligació, assegura que el treball físic li proporciona una satisfacció difícil de trobar en altres estils de vida.
"No vull treballar per a una altra persona"
Més enllà de l'alimentació o el contacte amb la naturalesa, Arnau també defensa la llibertat que, en la seua opinió, li oferix este model de vida. Explica que no s'imagina treballant amb horaris rígids o depenent de les decisions d'una altra persona. Preferix organitzar el seu temps i assumir l'esforç que implica mantindre una explotació autosuficient abans que tornar a una rutina marcada per rellotges i oficines.
"No m'agradaria treballar per a una altra persona, tindre horaris marcats i que em diguen quan entrar i eixir", afirma.
La seua història se suma a la d'altres joves que en els últims anys han decidit abandonar les grans ciutats per a instal·lar-se en el medi rural. Encara que cada projecte és diferent i l'autosuficiència exigix una important dedicació, casos com el seu reflectixen un interés creixent per formes de vida més sostenibles, connectades amb la naturalesa i allunyades del ritme accelerat dels entorns urbans.