No és habitual que tres restaurants s'unisquen per a oferir un únic menú. Molt menys que la proposta implique canviar de local entre plat i plat. Eixa és la idea de Mesa del Mediterráneo, una iniciativa que reunix Beirut, Al Solito Posto i Ambrosía en un recorregut gastronòmic que convida a descobrir tres cuines amb una mateixa arrel cultural.
La fórmula funciona. Els tres establiments estan molt pròxims entre si, de manera que el passeig entre una parada i una altra forma part de l'experiència. En a penes uns carrers es passa dels sabors del Líban a la tradició italiana per a acabar a Grècia, amb la sensació d'haver fet un xicotet viatge culinari sense eixir de la ciutat.

Tres cuines, tres maneres d'entendre la Mediterrània
La primera parada té lloc a Beirut, on el recorregut arranca amb una refrescant ensalada fattoush, seguida d'un trio d'hummus que sorprén per la varietat de matisos i uns falàfels perfectament elaborats, cruixents per fora i tendres per dins. Un inici que obri la gana i marca el to de la resta de la vetlada.
A Al Solito Posto el protagonisme passa a la cuina italiana. La focaccia amb caponata, l'assortiment d'antipasti i uns rigatoni a la carbonara preparats seguint la recepta clàssica demostren que la senzillesa, quan es treballa amb bon producte, continua sent un encert.
El tancament arriba a Ambrosía amb un feta filo que combina a la perfecció la dolçor de la mel amb el formatge i el sèsam, seguit d'un ekmek kadaifi que posa el punt dolç a una ruta molt equilibrada.
Una col·laboració que hauria de repetir-se
Encara que la iniciativa va nàixer com una experiència gastronòmica limitada durant el mes de juny, deixa una reflexió interessant damunt la taula: la col·laboració entre restaurants pot convertir-se en un atractiu en si mateixa. Enfront de les habituals rutes de tapes o jornades gastronòmiques, esta proposta va apostar per construir un menú compartit en què cada local aportava la seua personalitat sense perdre una identitat comuna.
Una fórmula que demostra que la cooperació entre negocis veïns també pot generar valor per a la ciutat i per a aquells que busquen experiències diferents al voltant de la taula. Tant de bo no siga l'última vegada que vegem iniciatives d'este tipus a València.


