El nou curs escolar 2025-2026 arranca en la Comunitat Valenciana amb un ull posat a les aules i l'altre en les obres. La riuada de la passada tardor va obligar a posar en marxa un pla de xoc per a garantir l'escolarització i ara, amb setembre sobre la taula, la Generalitat trau múscul amb xifres rècord: 70 milions ja invertits en reconstrucció, altres 70 milions previstos per a 2026 i 382 actuacions en marxa dins del Pla Edificant.
Però no tot és celebració. L'altra cara de la moneda són els 3.079 alumnes que comencen el curs en aules provisionals, a l'espera que s'acaben els col·legis i instituts danyats. El conseller d'Educació, José Antonio Rovira, va demanar disculpes pels retards a Alfafar i Massanassa i va defensar que les prefabricades no són "contenidors de l'exèrcit", sinó instal·lacions amb tots els subministraments i garanties.
Així que, entre estrenes de centres nous, barracons que encara aguanten i grues que continuen treballant sense parar, la reconstrucció escolar es convertix en el gran tema del curs. T'ho expliquem tot:
Els nous centres educatius que estrenen curs
La cara més positiva d'esta reconstrucció són els nous centres educatius que obriran el setembre de 2025. En total són deu, repartits entre València, Alacant i Castelló, amb inversions que van des dels cinc fins als tretze milions d'euros, segons la mena d'obra.
A la província de València, les estrenes més sonades són el CEIP núm. 106 en la capital (13,2 milions), el CEIP Les Palmeres a Canet d'en Berenguer (5,6 milions), el CEIP Maestro Serrano a Mislata (8,3 milions), el CEIP núm. 4 Sibil·la Mercer a Picassent (7,7 milions), el CEIP W.A. Mozart a Loriguilla (6,8 milions) i el CEEP Alberto Tortajada en Algemesí (5,8 milions). Tots ells responen a demandes històriques i a la necessitat d'acabar amb aules provisionals en estos municipis.
A Alacant, la gran estrena és l'IES Azorín a Petrer, que després d'una adequació i ampliació de 12,2 milions es convertix en referència a la comarca. Mentrestant, Castelló celebra la reobertura del CEIP Sebastián El Canut (5,5 milions) i el CEIP Maestro Cañós Sanmartín (5,1 milions), tots dos en la capital, a més de la rehabilitació de l'IES Ximén d'Urrea de l'Alcora, amb una inversió de 5,4 milions.
Estes estrenes permeten respirar a municipis on la pressió demogràfica i els danys de la DANA feien urgent un relleu en les instal·lacions. La Generalitat el presenta com a prova que l'educació és una prioritat. Els sindicats, no obstant això, recorden que "la foto de les inauguracions no tapa que desenes de localitats continuen esperant".
3.079 alumnes en aules provisionals
La xifra més delicada de l'inici de curs és clara: 3.079 alumnes estudiaran en aules provisionals. O, dit d'una altra forma, en barracons. La llista inclou municipis com Alfafar (CEIP Orba), Algemesí (CEIP Carme Miquel), Alginet (CEIP Vicente Blasco Ibáñez), Catarroja (IES Berenguer Dalmau), Massanassa (CEP Lluís Vives i IES Ausiàs March), Paiporta (CEIP l'Horta) i Utiel (IES Albereda).
En estos casos, l'alumnat conviurà amb obres de demolició, reposició o construcció total. Rovira insistix que les prefabricades tenen subministraments, llum, aigua i clavegueram, i que les zones en obres estaran barrades i delimitades. Però la realitat és que unes 600 famílies encara no saben quan podran tornar als seus centres definitius, una dada que alimenta les crítiques de sindicats i AMPA.
El conseller va reconéixer que "ens haguera agradat acabar el 100% fa un mes", però va defensar que els terminis són inevitables. "No és posar un contenidor, és un projecte amb contracte, adequació de parcel·la i certificats tècnics", va explicar. Tot i això, els sindicats avisen: la tornada als barracons s'ha convertit en un mal endèmic del sistema educatiu valencià, amb generacions que han passat tota la seua etapa escolar sense conéixer un edifici en condicions.
382 obres en marxa i una inversió de 640 milions
Més enllà dels centres que s'estrenen o dels quals seguixen en mòduls provisionals, la gran foto de la reconstrucció es diu Pla Edificant. Hui dia hi ha 382 actuacions en execució en col·legis i instituts, 46 més que en 2024, que inclouen noves construccions, ampliacions, reformes i rehabilitacions.
Per províncies, la inversió es repartix de manera desigual. València lidera amb 158 centres en obres i 282,2 milions d'euros, seguida d'Alacant amb 168 actuacions i 226,8 milions. Castelló compta amb 56 centres i 131 milions d'inversió. En total, el pla suma més de 640 milions d'euros, que segons la Generalitat generen quasi 16.000 ocupacions associades a la construcció i serveis auxiliars.
L'administració autonòmica ho presenta com un esforç sense precedents, però els sindicats matisen. Asseguren que molts d'estos projectes venen arrossegats de legislatures anteriors i que els retards són una constant. A més, alerten de la tornada de CIEGSA, l'empresa pública assenyalada pels sobrecostos, que ara torna a gestionar part de les obres. La Generalitat ho embene com a eficiència; els sindicats, com un retorn als fantasmes del passat.
En definitiva, la reconstrucció escolar en la Comunitat Valenciana avança, però no a la velocitat que esperen les famílies. Deu centres nous obriran les seues portes este curs, hi ha quasi 400 obres en marxa i la inversió supera els 640 milions, però alhora milers d'estudiants continuen en aules provisionals i els terminis de lliurament seguixen en l'aire.
El Govern valencià parla de "curs de les possibilitats" i defensa que les dades avalen la seua gestió. Els sindicats, en canvi, asseguren que "les aules no viuen de xifres" i que l'important és que els col·legis funcionen a temps i en condicions. Entre grues, tanques i pupitres provisionals, l'única cosa clara és que este curs la reconstrucció educativa serà tan protagonista com les mateixes classes.