En els últims anys, el preu de la vivenda en la província de València ha experimentat un augment significatiu, convertint-se en una preocupació per a molts ciutadans que veuen limitat el seu accés a la propietat. Segons l'últim informe de la Cambra de Comerç de València, diversos factors d'oferta i demanda estan influint en esta tendència alcista.
Els 8 factors que han disparat el preu de la vivenda a València
1. Encariment dels materials de construcció
Un dels principals factors que afecta el preu de la vivenda és l'increment en els costos dels materials de construcció. Des de 2021, els índexs de preus de materials com ciment, formigó, ceràmica i acer han experimentat augments significatius, degut a factors com la guerra d'Ucraïna o la pandèmia, que va provocar interrupcions en la cadena de subministraments, així com a les mesures per a reduir les emissions de carboni que han augmentat els costos de materials energèticament intensius.
Este encariment dels materials incrementa el cost de construcció de nous habitatges, cosa que es traduïx en preus més alts per als compradors.
2. Escassetat de professionals en el sector de la construcció
La falta de mà d'obra qualificada en el sector de la construcció també està contribuint a l'augment dels preus. L'escassetat de professionals no sols impulsa a l'alça dels costos, sinó que alentix la construcció de vivendes, limitant l'oferta en el mercat i exercint pressió sobre els preus.
3. Enduriment de la normativa tècnica i lentitud burocràtica
La implementació de normatives tècniques més estrictes, com ara la Llei de Canvi Climàtic i el Reial Decret llei de mobilitat elèctrica, ha incrementat els requisits en la construcció de vivendes. Encara que estos requisits perseguixen objectius legítims, la seua aplicació sense mecanismes de flexibilitat o suport fiscal encarix els projectes.
A més, la lentitud administrativa en la concessió de llicències, agreujada per un excés de tràmits burocràtics i la superposició de regulacions, allarga els terminis per a obtenir autoritzacions, estretint l'oferta de vivendes noves i perpetuant els desequilibris entre demanda i disponibilitat.
4. Encariment del sòl
El preu del sòl urbà en la província de València ha augmentat considerablement en comparació amb la mitjana nacional. En 2024, el sòl urbà en la província de València era un 31% més car que la mitjana nacional, amb un preu de 221 €/m² enfront dels 169 €/m². Esta diferència no es donava des de 2011.
Este encariment del sòl és un factor clau en l'increment del preu de la vivenda, ja que pot representar fins al 40 % del preu final. Així, esta dinàmica, sumada a altres factors, explica per què la província de València és, en l'actualitat, una de les més tensades d'Espanya.
5. Increment de la població
L'augment de la població a la província de València ha incrementat la demanda d'habitatge. Des de 2013, la població ha crescut significativament, cosa que ha generat una major pressió sobre el mercat immobiliari. Este creixement poblacional, sumat a l'escassetat d'oferta, ha contribuït a l'augment dels preus.
A més, les previsions mostren que, en la pròxima dècada, el nombre de residents en la província s'incrementarà en un 13 % fins a arribar als 3.069.138 habitants. Davant d'este panorama, l'estudi reflectix que la demanda de vivendes es podria incrementar fins a les 228.165 en 2030. No obstant això, “amb el ritme de construcció actual, només es podrà atendre aproximadament el 30 % de la demanda”, cosa que empitjoraria considerablement l'accés a una vivenda digna, provocant un major amuntegament, increment dels preus de compra i lloguer, la creació d'assentaments informals o un èxode a municipis perifèrics.
6. Increment del turisme
L'increment del turisme en la província de València també ha tingut un impacte en el mercat de l'habitatge. La conversió d'habitatges en allotjaments turístics ha reduït l'oferta d'habitatges d'ús residencial, exercint pressió sobre els preus de lloguer i venda. Encara que el nombre d'habitatges turístics representa només l'1,1% del total, la seua concentració en zones d'alta demanda ha generat tensions en el mercat.
7. Canvi en l'estructura de les cases
La transformació de les estructures familiars, amb un augment de llars unipersonals, ha influït en el mercat immobiliari. En les dos últimes dècades, el nombre de llars unipersonals ha augmentat un 70% en la província de València, cosa que ha incrementat la demanda de vivendes més xicotetes i ha exercit pressió sobre els preus en este segment del mercat.
8. Augment de l'esperança de vida
Per últim, l'augment de l'esperança de vida ha provocat una menor rotació en la compravenda de vivendes. L'envelliment de la població ha portat al fet que moltes persones majors romanguen més temps en les seues vivendes, reduint la disponibilitat de propietats en el mercat i contribuint a l'augment dels preus degut a l'oferta limitada.
Les polítiques públiques d'habitatge, més necessàries que mai
Tal com es conclou en l'informe de Cambra València, per a abordar esta situació, és fonamental la implementació de polítiques públiques que fomenten la construcció de vivendes assequibles, com:
- Increment del sòl urbanitzable que implica requalificar sòl rústic.
- Un marc normatiu que no frene l'edificació de vivendes i agilitze tràmits.
- Una política tributària que contribuïsca a l'establiment de preus assequibles amb l'eliminació de l'IVA per a la primera vivenda o bonificacions en l'IRPF.
- El desenvolupament de l'àrea metropolitana de València entés com un conjunt, en els mateixos servicis que la capital.