El preu de l'habitatge ha augmentat, en els últims anys, de tal manera que ja ha limitat el dret fonamental d'accés a ell per part de molts segments de la població. Darrere d'este augment de preus hi ha diversos factors d'oferta i demanda com l'increment dels costos de materials i de la mà d'obra, la disponibilitat del sòl urbà i l'estancament de la construcció; però també l'augment de la població, del turisme i de l'esperança de vida.
Per tot això, des de Cambra València opten – entre altres mesures – per l'impuls d'una estratègia metropolitana. I és que consideren que part de la solució al problema de l'habitatge a València passa pel desenvolupament residencial de la seua àrea metropolitana. Per a això, la Cambra de Comerç aposta per un desenvolupament del transport i la comunicació, compassat amb les noves àrees de desenvolupament urbà; així com la creació de serveis de proximitat per a la ciutadania, com un hub intermodal amb serveis integrats d'última milla o serveis postals, entre altres, que reduirien els desplaçaments al nucli central.
I és que com expliquen, “l'existència d'un continu de nuclis urbans, que van més enllà dels límits territorials administratius, dona lloc que es puga concebre la ciutat de València i la seua àrea metropolitana com una àrea urbana que requerix major vertebració”. En estos moments, són moltes les persones que es veuen “obligades a viure als afores, però sense comptar amb els mateixos serveis”.
Tanmateix, esta mesura hauria d'anar acompanyada per altres tres accions que contribuirien, d'acord amb Cambra València, a la reducció del preu de l'habitatge.
Les 4 mesures per a solucionar el problema de l'habitatge a València
La primera d'elles seria l'estratègia metropolitana a la qual caldria sumar l'increment del sòl urbanitzable. Esta mesura implica requalificar sòl rústic fins a convertir-lo en sòl urbà llest per a edificar. Per a això, la Cambra de Comerç de València considera que és fonamental accelerar els processos d'urbanització del sòl mitjançant la simplificació procedimental.
Actualment, l'aprovació dels instruments urbanístics necessaris per a la requalificació requerix la presentació d'estudis i informes per a l'aprovació per part de l'administració pública. Uns processos que poden allargar-se fins a 15 anys, com va ser el cas de Turianova o la Fonteta de Sant Lluís a la ciutat de València.
A més, assenyalen la necessitat d'un marc normatiu que no frene l'edificació i que agilitze els processos, ja que “està provocant l'alentiment del ritme de construcció perquè ara les normes són més exigents”; així com una política tributària que establisca preus assequibles.
En este punt, Cambra València aposta per l'aplicació de mesures que consistirien en l'eliminació de l'IVA en la compra de la primera vivenda; la recuperació de la deducció de la inversió realitzada en l'habitatge habitual en l'IRPF; o l'ampliació de les deduccions per lloguer d'habitatge en l'IRPF dels llogaters, amb un mínim deduïble del 10 % i aplicable a tota la població.
El preu del sòl a la província de València és més car que a la resta d'Espanya
L'encariment del sòl urbà brut a la província de València és un factor clau en l'augment del preu de l'habitatge nou, ja que este factor pot representar fins al 40 % del preu final. Segons l'informe elaborat per Cambra València, “en 2024, el preu superava en un 23 % el mínim de 2014”, però a més és un 31 % més car que la mitjana nacional.
Esta dinàmica, sumada a altres factors com l'increment sense precedents del cost dels materials i de la mà d'obra, explica per què la província de València és hui una de les més tensionades d'Espanya.
A més, no es pot oblidar – reflectixen en l'informe – l'estancament de la construcció d'habitatges. De fet, entre l'any 2007 i 2013, la construcció va descendir en un 98 %. Durant els anys següents, s'ha mantingut en les cotes més baixes des de finals del segle passat amb la construcció de menys d'un miler d'habitatges entre 2012 i 2015. A açò cal sumar-hi que en els últims cinc anys, tan sols s'ha construït 23.911 habitatges, que és l'equivalent al que es va construir l'any 2000.
Una situació similar s'ha viscut en la construcció d'habitatges protegits. Per tant, sumat a l'augment de la població i l'esperança de vida, però també a l'arribada de turisme, provoca que, a la província de València, hi haja una “incapacitat per a atendre la demanda actual. Es construïx més lent del que es ven, és a dir, per una vivenda construïda, se'n venen dues”. Per este motiu, la Cambra de Comerç de València alerta que si es vol atendre la demanda actual i futura de la província és primordial una política d'habitatge i la disposició del sòl necessari per a poder executar-la.