¿Què passarà amb les nostres xarxes socials, criptomonedes, comptes digitals o fins i tot els ingressos generats en Internet quan morim? Esta és la pregunta, encara incòmoda i poc resolta, que ha portat l’estudiant de Dret de la Universidad CEU Cardenal Herrera, Carla Requena Olmos, a obtindre el I Premi de la Càtedra LexTech, impulsada junt amb el Col·legi Notarial de València. La seua investigació posa damunt la taula un dels grans buits legals del nostre temps: l’anomenada “herència digital”.
En una societat on gran part de la nostra vida ja existix en el núvol, l’alumna advertix que la legislació espanyola continua “un pas per darrere” de la realitat social. Xarxes socials, canals que generen ingressos, criptomonedes o bases de dades formen part d’un patrimoni que, en molts casos, ni tan sols els hereus saben localitzar. I ací comencen els conflictes.
La investigació de Carla Requena, desenrotllada en la Universidad CEU Cardenal Herrera, també planteja alguns dels debats més polèmics i delicats del futur jurídic immediat: ¿pot una família accedir als missatges privats d’una persona difunta?, ¿qui decidix si un compte ha d’eliminar-se o mantindre’s actiu?, ¿tenen més poder les grans plataformes tecnològiques que la mateixa voluntat del difunt?
L’estudiant alerta, a més, de l’ambigüitat de la normativa actual i dels problemes que ja estan arribant als tribunals per la falta d’instruccions clares en els testaments. La seua conclusió és contundent: la societat encara no és conscient de la importància jurídica i emocional del seu llegat digital.
El teu treball aborda una qüestió encara poc regulada: ¿què passa amb la nostra “vida digital” quan morim? ¿Creus que la societat encara no és conscient de la importància jurídica d’este tema?
Com tota pregunta en dret, la resposta és: depén. En cas d’haver-se estipulat en el testament què és el que vol el causant que passe amb els seus béns digitals, això serà el que es farà. No obstant això, això no se sol fer i, per tant, el que passe amb estos béns és més complex. La Llei Orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de Protecció de Dades Personals i garantia dels drets digitals regula esta matèria, concretament en l’article 96. No obstant això, es tracta d’un article molt controvertit a causa de l’amplitud dels termes que utilitza, com ara “persones vinculades al difunt per raons familiars o de fet”, o connectors com “així com”, que equiparen figures en lloc d’escriure “si no n’hi ha”.
S’autoritza els familiars del difunt o l’albacea nomenat a poder contactar amb el prestador del servici per a poder accedir al contingut, llevat que el causant ho haguera prohibit. En cas que no s’hagen deixat instruccions sobre com actuar, totes estes persones podran decidir si mantenen o eliminen els perfils del difunt. El que passa és que els termes són tan amplis que, en cas de no haver sigut establit pel causant el que vol que passe amb els seus béns digitals, seran molts familiars els que podran opinar al respecte.
Per tant, el que passarà és que els béns digitals podran ser eliminats o, al contrari, mantindre’s, bé actualitzats o sense modificacions. Tot dependrà de la voluntat del causant o, si no n’hi ha, dels seus familiars.
Considere que la societat no s’ha parat a pensar què passarà amb els seus béns digitals. Per a moltes persones pot arribar a ser una qüestió més sentimental, però per a altres persones que generen ingressos a partir d’això, és més seriosa. Cal determinar què vol cadascú que es faça, per a respectar tant com siga possible la seua voluntat.
En els últims anys han aparegut creadors de contingut i negocis completament digitals. ¿Està preparada la legislació espanyola per a gestionar herències on gran part del patrimoni existix només en Internet?
Actualment, la legislació espanyola va un pas per darrere de la realitat social existent. Com he mencionat, la legislació actual és molt escassa i no cobrix les necessitats actuals. Entren en joc actius que poden arribar a tindre un gran valor, com ara criptomonedes, guanys de comptes en YouTube o altres xarxes socials, bases de dades…
Tot això no té una regulació específica i fa que en molts casos hi haja un buit legal que cal cobrir per a evitar problemes futurs, que clarament sorgiran prompte.
Així mateix, molts dels béns digitals no estan associats directament amb la persona i és molt complicat trobar-los. Estaríem davant d’una indeterminació de la massa hereditària que pot arribar a generar problemes. Pot ser que estos béns arriben a trobar-se amb els anys o que directament s’oculten.
Encara que la legislació espanyola ha avançat quant a la regulació del testament digital i l’herència d’actius digitals, persistixen desafiaments pràctics i doctrinals que requerixen major claredat i desenrotllament normatiu. Les normes successòries tradicionals no donen solució sobre la transmissió, gestió i protecció dels béns digitals. És necessari proporcionar major seguretat jurídica per a protegir el llegat digital del difunt.
¿Quin va ser el cas pràctic o la situació concreta que més et va sorprendre durant la investigació d’este treball?
Vaig tindre l’oportunitat d’assistir a una xarrada on parlaven del testament digital. Un dels casos que més em va cridar l’atenció va ser el d’una dona que tenia un compte en una plataforma digital en la qual generava molts diners. Si moria, volia que tots els ingressos foren per a l’educació de la seua filla. Després de la mort, els pares de la xica i el pare de la xiqueta tenien opinions distintes sobre si el compte s’havia de mantindre obert o no, cosa que ha generat diverses disputes i ha acabat en un procediment judicial.
Este cas demostra el que he mencionat abans. Si no s’establix clarament què ha de passar amb estos béns, posteriorment sorgixen discrepàncies entre els familiars.
Amb els exemples que van posar vaig poder adonar-me que ja era un problema present i que, si no es pren seriosament i es regula d’una manera clara (sense conceptes indeterminats que puguen donar lloc a dubtes), generarà molts problemes que hauran de resoldre els tribunals.
Les plataformes tecnològiques tenen normes pròpies sobre els comptes d’usuaris difunts. ¿Qui acaba tenint més poder hui: la voluntat de la persona, la família o les grans plataformes digitals?
La llei està limitada perquè la majoria de les empreses tecnològiques estan als Estats Units i es regixen pels seus propis termes. En firmar cadascú els contractes d’adhesió, el compte és personal i intransferible, per la qual cosa permetre que una altra persona hi accedisca vulneraria la seua privacitat. La cessió d’estes dades comportaria anar en contra del dret a la intimitat, que el nostre ordenament jurídic sí que protegix post mortem.
Així mateix, la falta d’una legislació de Dret Internacional Privat clara i unificada dificulta que altres estats apliquen la llei estrangera.
En un moment en què cada vegada emmagatzemem més records, documents i patrimoni en el núvol, ¿hauria d’incloure’s ja l’herència digital com una cosa habitual en qualsevol testament?
Totalment. Considere que és molt necessari fer testament i hui en dia convé incloure els béns digitals. Cada vegada més emmagatzemem la nostra informació en altres mitjans i per als hereus seria més fàcil localitzar-los si saberen on estan. Per això, deixar-los establits en el testament o indicar on poden trobar-los facilitaria la tramitació de l’herència.
La teua investigació també toca qüestions ètiques. ¿On està el límit entre protegir la privacitat d’una persona difunta i permetre a la família accedir als seus béns o records digitals?
És molt complicat perquè entren en conflicte dos esferes molt sensibles. D’una banda, el dret a la intimitat i al secret de les comunicacions del difunt, que perviuen després de la mort, i de l’altra, el dret dels familiars a conservar-ne la memòria, a més dels seus legítims interessos patrimonials.
El límit està a seguir la voluntat del causant i intentar esbrinar què hauria volgut esta persona. Si deixa establit a què poden accedir i a què no, resulta més fàcil. Si no hi ha instruccions, s’hauria de basar en el principi de proporcionalitat. Això comporta que els hereus podrien tindre accés a aquells béns digitals que tinguen transcendència patrimonial o administrativa, però no a altre contingut més personal com ara correus, xats…
És a dir, per a allò que la família haja de conéixer per a tramitar l’herència o per alguna altra qüestió realista, és lògic que se’ls permeta conéixer el contingut. No obstant això, per a altres qüestions que formen part de l’esfera més personal i que no aporten res objectiu als familiars, ja que es troben dins de la intimitat del causant, no seria necessari permetre’ls l’accés.
Tot i això, tot això és una suposició i des del meu punt de vista.
El treball ha sigut premiat per la Càtedra LexTech. ¿Què ha suposat per a tu investigar un tema tan innovador dins de l’àmbit jurídic i acadèmic?
La investigació és una cosa que sempre m’ha cridat l’atenció i no descarte poder dedicar-m’hi en el futur, compaginant-ho amb l’advocacia. M’agrada aprendre i formar-me en tot el que puga. Investigar sobre temes que no estan tan desenrotllats m’agrada perquè pots plantejar tots els dubtes que sorgixen i intentar buscar la resposta que entens que és més coherent. És a dir, aportar a poc a poc el teu granet d’arena.
A més del reconeixement acadèmic, ¿t’agradaria que esta investigació tinguera continuïtat en forma de publicació o fins i tot que poguera influir en futurs debats legislatius?
Sí que m’agradaria continuar investigant sobre el tema. Crec que és molt interessant i que, si no se li dona publicitat perquè la societat comence a ser conscient de la seua importància, en un futur no molt llunyà començaran a sorgir dubtes i problemes.
Clar que m’agradaria i seria un orgull poder influir d’alguna manera en algun debat legislatiu o que el meu treball servira per a posar el focus en un àmbit que necessita més regulació. Encara que soc conscient que per a això encara em queda molt.
Per a acabar: si hagueres de donar un consell a qualsevol persona sobre què fer hui amb el seu patrimoni digital, ¿quin seria?
Els diria que foren previsors. Que apuntaren tot el que tenen amb les corresponents contrasenyes i el lloc on ho deixen reflectit en el seu testament.
