Hi ha llibres que resistixen el temps no perquè algú els haja conservat amb zel, sinó perquè en ells batega una cosa difícil de trobar en qualsevol època: la veu directa de qui va viure la història. El 'Llibre dels fets' del rei Jaume I és un d'eixos textos excepcionals, i ara, set segles i mig després de la mort del seu autor, els lectors en castellà poden accedir per primera vegada a la seua traducció íntegra a partir de l'última edició crítica existent. La Institució Alfons el Magnànim, editorial de la Diputació de València, acaba de publicar esta versió, firmada per la filòloga Julia Butiñá.
Una autobiografia reial en ple segle XIII
Anomenar-la simplement "crònica" seria quedar-se curt. El 'Llibre dels fets' és una narració en primera persona dels fets més importants de la vida del rei, concebuda com una autobiografia que conté, al mateix temps, una lliçó dirigida als seus descendents i familiars. Una cosa insòlita per a l'Europa del segle XIII, on els monarques encarregaven que altres contaren les seues gestes, no les narraven ells mateixos. És comunament acceptat que el 'Llibre dels fets' va ser una obra personal del mateix rei Jaume I.
Es tracta d'un dels llibres més excepcionals de l'Europa medieval i un dels textos més importants de la literatura catalana, no sols pel seu valor literari o lingüístic, sinó també històric. Redactat baix la supervisió del propi monarca, és la primera de les quatre grans cròniques medievals catalanes i recorre els esdeveniments històrics més significatius de la vida de Jaume el Conqueridor, un dels períodes més convulsos i interessants de la història.
El text no es limita a relatar batalles. És també el relat de la conquesta i repoblació dels regnes de Mallorca (1229) i València (1238), així com de Múrcia (1266). Narra les relacions amb el seu gendre Alfons X el Savi, rei de Castella, i el somni d'organitzar una croada a Terra Santa emulant les gestes de Lluís IX de França. I acaba, de forma sorprenentment humana, amb un rei que se sent pecador al final dels seus dies i opta per vestir l'hàbit cistercenc. Del conqueridor al penitent: poques trajectòries vitals resulten tan fascinants en tota l'Edat Mitjana peninsular.
La traducció de Julia Butiñá: fidelitat i accessibilitat
La versió que ara publica la Institució Alfons el Magnànim no és una adaptació ni un resum. És la primera traducció al castellà realitzada a partir del text fixat per Antoni Ferrando i Vicent J. Escartí en 2024, una edició crítica d'aproximadament 600 pàgines elaborada a partir del manuscrit C, o manuscrit del comte d'Aiamans, de 1380, que és l'única còpia cancelleresca conservada.
Julia Butiñá ha buscat combinar l'estructura del llenguatge original amb el castellà actual. L'edició incorpora anotacions per a ajudar el lector a identificar personatges i llocs, i inclou els índexs onomàstics de l'edició de 2024, especialment útils davant un text extraordinàriament ric en toponímia i antroponímia. Les notes remeten, a més, als estudis introductoris, on s'explica el fonament i valor de la crònica que s'ha traduït.
La traductora és doctora en Filologia Romànica per la Universitat de Barcelona, corresponent a Madrid de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i catedràtica jubilada de Filologia Catalana en la UNED. Especialista en Literatura Catalana medieval i en els orígens de l'Humanisme, Butiñá compta en la seua trajectòria amb traduccions de referència com el 'Curial e Güelfa' (2004), 'Lo somni' de Bernat Metge (2007) o la primera versió al castellà del 'Llibre de contemplació en Déu' de Ramon Llull.
El 750 aniversari de Jaume I, un fil conductor
La publicació no arriba en qualsevol moment. 2026 marca el 750 aniversari de la mort de Jaume I, i la Diputació de València ha articulat un ampli programa cultural entorn d'eixa efemèride. La commemoració arrancà en octubre amb l'exposició 'Jaume I, el naixement d'un poble', que explorà tant la seua faceta de conqueridor com el seu paper en la forja de la identitat valenciana.
El llibre formarà part també de l'exposició 'La memòria de Jaume I. Edicions i traduccions del "Llibre dels fets"', comissariada per Vicent Josep Escartí i Soriano, Antoni Ferrando i Francés i Mateu Rodrigo Lizondo en la Biblioteca Històrica de la Universitat de València. La mostra posa en valor la transmissió editorial i les successives traduccions del text al llarg dels segles.
"Esta commemoració ens brinda una oportunitat única per a redescobrir l'home que va assentar les bases del poble que som i per a transmetre la importància de la seua aportació a la nostra identitat col·lectiva." - Vicent Mompó, president de la Diputació de València
Que un rei del segle XIII dictara les seues pròpies memòries en llengua vernacla —i que estes memòries continuen sent objecte d'edicions crítiques, exposicions i traduccions huit segles després— diu molt sobre la dimensió històrica de Jaume I. I diu també alguna cosa sobre el tipus d'herència que una societat decidix mantindre viva. L'arribada d'esta traducció íntegra al castellà no és només un fet editorial: és una invitació a llegir la història de la Península Ibèrica des d'una veu que, contra tot pronòstic, ha sobreviscut intacta al pas del temps.