Els qui cuiden i conviuen amb un ascendent major de 65 anys poden aplicar el mínim per ascendents en l'IRPF. En funció de l'edat i les circumstàncies familiars, l'avantatge fiscal pot arribar als 2.550 euros anuals.
L'accés exigix mantindre la convivència durant almenys sis mesos a l'any i que l'ascendent no supere els 8.000 euros d'ingressos anuals. La quantia tampoc resulta íntegra en tots els casos, ja que diversos contribuents han de repartir-la quan generen el dret per la mateixa persona.
També poden beneficiar-se els qui conviuen amb un ascendent amb una discapacitat reconeguda mínima del 33%, independentment de la seua edat.
Els ingressos de l'ascendent no poden superar els 8.000 euros
Per a aplicar el mínim, el contribuent ha de complir de forma simultània els requisits de convivència, edat o discapacitat i ingressos. La convivència ha d'arribar a un mínim de sis mesos durant l'any, mentre que les rendes del familiar tenen com a límit 8.000 euros anuals.
Ariadna López, advocada, explica que Hisenda concedix l'avantatge quan el contribuent conviu durant eixe període mínim amb la persona major i els seus ingressos romanen per davall del límit establit.
El requisit d'edat queda substituït quan l'ascendent presenta una discapacitat reconeguda igual o superior al 33%.
La normativa contempla avantatges fiscals addicionals vinculats a la discapacitat. La quantia varia en funció del grau reconegut i pot augmentar quan arriba al 65%, quan l'ascendent necessita ajuda d'una altra persona o quan presenta mobilitat reduïda.
Dos germans repartixen el mínim pel mateix ascendent
Quan diversos contribuents tenen dret al mínim per cuidar i conviure amb la mateixa persona, la quantitat queda distribuïda entre ells. Ariadna López concreta que dos germans al càrrec poden beneficiar-se, encara que cada un aplicarà la part corresponent.
La regla canvia quan un mateix contribuent conviu amb diversos ascendents que complixen totes les condicions. En eixe supòsit, pot aplicar el mínim corresponent a cada familiar, sempre que cada un respecte els requisits d'ingressos, convivència, edat o discapacitat.
El nombre d'ascendents que complixen les condicions pot augmentar, per tant, l'avantatge fiscal disponible.
La diferència entre ambdós supòsits resulta rellevant en revisar la declaració. El dret compartit per un mateix ascendent obliga a dividir la quantitat, mentre que la convivència amb diverses persones que complixen els requisits permet acumular el mínim corresponent a cadascuna.
El contribuent ha de declarar les dades de l'ascendent en l'apartat corresponent
L'aplicació no funciona de manera automàtica sense identificar correctament el familiar. El contribuent ha d'incorporar les seues dades en la declaració de l'IRPF i localitzar l'apartat de deduccions per majors de 65 o 75 anys, tal com indica Ariadna López.
Dins de la revisió de les deduccions fiscals de la Renda, convé distingir este mínim per ascendents d'altres avantatges vinculats a despeses o circumstàncies personals. En este cas, el dret depén de la situació del familiar i de la convivència mantinguda durant l'any.
Les dades consignades han de coincidir amb les condicions que generen el dret. El límit d'ingressos roman fixat en 8.000 euros anuals i la discapacitat ha d'arribar almenys al 33% quan l'ascendent no complix el requisit d'edat.
L'Agència Tributària comprovarà finalment l'edat de l'ascendent, el període de convivència i els seus ingressos per a verificar que el contribuent complix les condicions del mínim aplicat en la declaració.