Les conseqüències de la gota freda a la província de València han provocat danys materials que sens dubte tardaran un temps a recompondre's. Des d'habitatges completament negats, a la caiguda de ponts i carreteres intransitables, la infraestructura valenciana ha patit considerablement a causa de les pluges torrencials. Per a conéixer la situació actual i percebre possibles solucions, València Extra ha contactat amb Miguel Ángel Piqueras, expert en infraestructures i docent del Màster Universitari en Energies Renovables de la Universitat Internacional de València (VIU).
Quins danys solen patir les carreteres i autopistes de València durant una DANA?
Donada la capacitat erosiva de l'aigua en esta mena de fenòmens, són comuns els danys per afecció de la integritat estructural de talussos, obres de drenatge i, fins i tot en casos extrems, es pot veure afectat el paviment. També poden veure's compromesos altres elements singulars com a ponts i viaductes, túnels, vials d'accés d'eixida i entrada, etc.
Quins són els riscos per a les infraestructures d'habitatges i edificis en les àrees més vulnerables?
La vulnerabilitat d'un edifici enfront del risc d'inundacions està vinculada a tres aspectes. D'una banda, la seguretat de les persones; per un altre, la seguretat del mateix edifici, tant a nivell estructura, equipaments i serveis, com quant al que conté en el seu interior. Finalment, també són rellevants els denominats "efectes va dominar o cascada" que es puguen generar en l'entorn immediat, en referència al fet que la inundació pot crear una successió de riscos concatenats, tant en el mateix immoble com en els situats en els voltants; per exemple: es podrien produir fugues de gas, incendis, etc., que augmentaren el valor de les pèrdues.
Quines mesures preventives s'han d'implementar a València per a protegir la infraestructura de la gota freda?
Si parlem de què es pot fer preventivament perquè una obra hidràulica de defensa o de drenatge funcione correctament, donant per descomptat un correcte disseny i dimensionament, caldria incidir necessàriament en el manteniment, específicament en l'eliminació de material arrossegat, vegetació, fems, etc. que minven la capacitat de desguàs i augmenten la probabilitat de desbordament.
Com es pot millorar el sistema de drenatge urbà per a fer front a estos esdeveniments?
Sens dubte, millorar la qualitat dels estudis hidrològics i hidràulics que s'inclouen en els projectes de construcció, millorar la qualitat en l'execució de les obres i seguir un pla de manteniment establit amb criteris tècnics que assegure la funcionalitat d'estos sistemes.
Quin rol juguen els projectes d'enginyeria civil, com els embassaments i canals, en la reducció de l'impacte de la DANA?
Tots dos tipus d'obres hidràuliques exercixen un paper vital. Considere's l'efecte laminador que l'embassament de Forata (en el riu Magre) ha exhibit, passant en el breu transcurs de 8 hores, de 5 a 37 (màxim de capacitat) hectòmetres cúbics d'aigua emmagatzemats, i mitigant aix
Al costat d'estes solucions, és possible considerar altres tipus d'actuacions, com per exemple, crear zones verdes inundables que tenen la finalitat de sostraure part del volum d'aigua associat a una ona d'avinguda, com és el cas de La Marjal, a la ciutat d'Alacant. Les actuacions de major efectivitat, al costat d'una adequada planificació territorial i disseny urbà, han demostrat ser les tradicionals obres hidràuliques, com ara preses per a crear embassaments de laminació (gestionades correctament, resguardant la capacitat necessària abans de l'ocurrència de l'esdeveniment) i canalitzacions.
Existixen plans per a adaptar o redissenyar infraestructures d'acord amb l'augment d'estos fenòmens?
En l'àmbit autonòmic, el vigent PATRICOVA (Pla d'Acció Territorial sobre Prevenció del Risc d'Inundació en la Comunitat Valenciana) es concep com una eina per a actuar sobre la problemàtica d'inundació. Este pla incorpora les actualitzacions corresponents a les directrius en la matèria marcades per la Unió Europea i al seu torn es complementa amb els plans elaborats pels organismes de conca presents en el territori de la Comunitat Valenciana, és a dir, les Confederacions Hidrogràfica del Xúquer, Ebre i Segura.
Esta planificació assumix els principis de gestió adaptativa al risc d'inundació, posant en joc una seqüència de mecanismes davant l'esdeveniment esperat, que abasten des de la prevenció i preparació, com la posada en marxa de les accions de recuperació i restauració, establint un cicle en contínua revisió que incremente successivament l'adaptació de la infraestructura enfront del risc d'inundació.
Fins a quin punt s'estan implementant sistemes d'alerta primerenca per a infraestructures clau a València?
Els sistemes de predicció i l'enviament d'alertes d'inundació a les poblacions afectades són eines que requerixen hui dia major precisió. Els models computacionals que alimenten el sistema d'alerta poden requerir excessius temps de càlcul que els facen inservibles a vegades. En este sentit, les tècniques d'intel·ligència artificial poden jugar un paper decisiu en reduir temps de càlcul dràsticament. Es precisen majors esforços d'R+D+i en este camp.
Quines innovacions tecnològiques recents en construcció o materials podrien millorar la resiliència de les infraestructures enfront de la DANA?
Es precisa de la introducció de millores en el càlcul de l'exposició enfront d'inundacions. Es requerix sens dubte treballar amb nous models meteorològics-hidrològics-hidràulics a major nivell de detall i alimentar-los amb dades de precipitacions, basats en escenaris climàtics, i recolzats en noves tecnologies com la ciència de dades i l'aprenentatge automàtic (intel·ligència artificial).
Quines mesures a llarg termini haurien d'implementar-se per a fer que la infraestructura de València siga més resilient al canvi climàtic i a la gota freda?
És primordial recalcular les capacitats de desguàs davant noves realitats, en concret davant el creixement de zones urbanitzades que puguen alterar les condicions hidrològic-hidràuliques inicials de projecte. També, resulta fonamental implementar sistemes de control i vigilància per a l'avaluació contínua de l'estat de la infraestructura.
Quin paper juga la planificació urbana en la reducció dels riscos de la gota freda?
Les disciplines d'ordenació del territori i planejament urbanístic resulten d'importància crucial en la gestió del risc, ja que organitzen racionalment el territori i la dotació del sòl, de manera sectorial, i tenint en compte les característiques d'aquell. De major a menor escala, l'ordenació del territori i la Llei d'Aigües, juntament amb el Reglament de Domini Públic Hidràulic i la legislació i normativa autonòmica regulen els usos del sòl dins de la zona inundable, amb l'objectiu de protegir a persones, edificis, equipaments i serveis.
Quant temps poden tardar a recuperar-se les zones afectades i les infraestructures perdudes?
Les zones i infraestructures afectades requeriran, per al restabliment de la normalitat, d'un lapse més o menys dilatat en funció del seu grau d'afectació i per descomptat de la prioritat que demanda la seua importància en la societat. En este cas, cal donar primacia a la cobertura de serveis bàsics (aigua potable, electricitat, sanejament, gas) de les poblacions afectades, i a l'operativitat d'instal·lacions estratègiques i de seguretat.
En concret, des del Ministeri de Transports s'ha anunciat que el servei d'AVE Madrid-València estarà operatiu en unes dos setmanes, mentre que tres línies de ferrocarril de rodalia a València necessitaran mesos per a la volta a la normalitat, previsiblement.
Quines recomanacions donaria per a millorar la conscienciació pública sobre la importància de la infraestructura en la prevenció d'inundacions?
Abans de res, recomanaria no deixar-se portar per una primera intuïció que potser ens pot conduir a restar perillositat a esta mena de situacions enfront d'altres esdeveniments o fenòmens naturals aparentment més perillosos, perquè actualment les inundacions suposen el risc natural que produïx a Espanya els majors danys en termes de pèrdua de vides humanes i de béns materials.
Pel que fa a la ciutadania, caldria exigir als representants polítics, així com als agents públics gestors del pressupost i tècnics planificadors, donar absoluta prioritat a esta mena d'actuacions, invertint el capital necessari en nova infraestructura, mantenint adequadament l'existent i preservant les tasques de presa de decisió en esta matèria a professionals competents.