La Comunitat Valenciana sumarà en els pròxims mesos més de 800 vivendes noves impulsades per PropHero, en el marc d'un pla que combina obra nova des de zero i rehabilitació integral d'edificis amb l'objectiu d'augmentar l'oferta residencial en zones on la demanda creix per damunt de la disponibilitat actual.
Els projectes es concentren principalment a la província de València, encara que també tindran presència a Alacant i Castelló, i es desenvolupen en municipis com Massamagrell, Carlet, Rafelbunyol i Xàtiva, entre altres. Estes ubicacions responen a criteris de connectivitat, creixement poblacional i activitat econòmica vinculada a pols industrials i de servicis.
Parlem amb Jaime Gil, CEO de PropHero, sobre el desenvolupament d'estos projectes i el seu impacte en el mercat de l'habitatge dins del territori valencià.
Quin és l'objectiu principal dels nous projectes residencials impulsats per PropHero a la Comunitat Valenciana?
L'objectiu és doble. D'una banda, contribuir a ampliar una oferta residencial que, a la Comunitat Valenciana, com a la resta del país, fa anys que no creix al ritme que necessita la demanda. D'altra banda, fer-ho de manera estratègica: no als centres urbans més saturats, on el sòl és escàs i els costos dificulten la viabilitat, sinó en municipis del segon anell ben comunicats per carretera i transport públic, amb creixement demogràfic real i una base industrial que genera ocupació directa. Són llocs als quals la gent es trasllada perquè hi ha faena, perquè hi ha projectes en marxa i on la demanda d'habitatge és alta.
Quantes vivendes es preveu que es posen en el mercat amb estes iniciatives i en quines províncies es concentren principalment?
En 2026, PropHero té previst posar en marxa projectes que sumen aproximadament 3.000 vivendes a nivell nacional. D'estes, aproximadament 2.000 corresponen a la Comunitat Valenciana, amb major pes en les províncies de València i Castelló. No parlem de grans desenvolupaments concentrats en la capital, sinó d'actuacions distribuïdes en municipis del segon anell, precisament on l'oferta de vivenda nova és pràcticament inexistent i la demanda està creixent per damunt del que el parc actual pot absorbir.
Quina diferència hi ha entre els projectes d'obra nova i els de rehabilitació integral dins d'este pla?
La diferència principal està en el punt de partida. En obra nova concebem el projecte des de zero, orientat des del principi a una sèrie de perfils de client concrets. En canvi, en els projectes de rehabilitació integral —el que anomenem WIPs (Work In Progress)— partim d'un immoble ja existent.
La imatge més fàcil és la d'eixos esquelets o edificis a punt d'acabar que quedaren paralitzats després de la crisi de 2008 i que encara poden veure's en molts municipis d'Espanya. L'envolupant es manté, però l'interior és completament nou. També treballem amb canvis d'ús, on reconvertim espais que tenien una altra funció —locals comercials, per exemple— per a transformar-los en residencial.
En els tres casos hi ha un element comú: dins de cada promoció diferenciem entre la part destinada al client final, que compra, i la part destinada al client inversor, que posa la vivenda en lloguer. Així, en una mateixa població, el projecte contribuïx a ampliar tant l'oferta de compra com la de lloguer.
Per què s'han seleccionat municipis com Massamagrell, Carlet, Rafelbunyol o Xàtiva per a estos desenvolupaments?
Hi ha dos raons que es combinen. La primera és que juguem en casa. Encara que PropHero va nàixer en Austràlia, les operacions en Espanya arrancaren en l'Horta Nord i els voltants de València. És la zona on està gran part del nostre equip tècnic i on coneixem des de fa anys la trajectòria i la professionalitat de les empreses constructores i promotores que hi ha darrere de cada projecte. Això ens dona un avantatge real sobre el terreny.
La segona raó és la data. En PropHero utilitzem models de machine learning amb intel·ligència artificial per a detectar zones d'inversió. El model analitza variables com la revalorització esperada, la proximitat a ciutats principals o focus industrials, el desenvolupament econòmic i el creixement poblacional.
Però l'algorisme no té l'última paraula: després d'eixa anàlisi, el nostre equip visita personalment cada zona i valida el veredicte. És la combinació de tecnologia i coneixement local el que ens porta a municipis com estos, que les dades assenyalen i que nosaltres coneixem.
De quina manera estes noves vivendes poden ajudar a reduir la pressió sobre l'oferta en el mercat immobiliari?
El problema d'accés a l'habitatge a Espanya té molt a veure amb on s'ha construït i on no. Les grans ciutats concentren la demanda, però també tenen el sòl més esgotat i els preus més alts. Mentrestant, hi ha municipis amb creixement real de població i ocupació on pràcticament no existix habitatge nou. Eixa és la bretxa que estos projectes intenten cobrir.
Quan poses vivenda nova en una població on no n'hi havia, l'efecte és immediat: amplies l'oferta disponible, dones opcions de compra i de lloguer en el mateix entorn i reduïxes la pressió que arriba des de les grans ciutats quan la gent no troba on viure en la zona metropolitana, siga per preu o per falta d'oferta.
Quin tipus de vivenda s'està promovent en estos projectes?
Depén del tipus de projecte. En obra nova promovem vivendes d'un o dos dormitoris, i en ocasions tipus loft, amb superfícies d'entre 40 i 65 metres quadrats, pensades des del principi per a un perfil d'usuari concret.
En els WIPs —eixos edificis que quedaren paralitzats després de la crisi de 2008— ens adaptem a la distribució existent, per la qual cosa trobem vivendes un poc més grans, de dos a quatre dormitoris.
I en els canvis d'ús, com a reconversions de locals comercials, predominen les vivendes d'un dormitori i els lofts, encara que generem vivendes de major grandària quan la demanda de la zona i les condicions de l'immoble ho permeten.
Quant al perfil, hi ha una diferència clara entre qui compra i qui lloga. El comprador està disposat a pagar més per millors vistes, millor distribució i més metres. L'inquilí prioritza el preu i, si a més l'habitatge està a estrenar, com ocorre amb l'obra nova, es convertix en un producte molt atractiu en municipis on eixe tipus d'immobles pràcticament no existia fins ara.
L'inquilí tipus que estem veient és el treballador de la indústria o del sector servicis de la zona —hospitals, logística o manufactura—. Un perfil amb una edat mitjana d'aproximadament 40 anys, que viu sense fills, i repartit quasi a parts iguals entre persones amb parella i persones solteres.