Lloguers flexibles i preus a l'alça: així evoluciona el mercat immobiliari valencià en 2025

Noves oportunitats i desafiaments per a propietaris i inquilins: l'increment del lloguer temporal transforma el mercat

Guardar

Entrada a una vivenda - Foto: GettyImages
Entrada a una vivenda - Foto: GettyImages

La Comunitat Valenciana continua mostrant tendències rellevants en el mercat immobiliari en 2025. Segons dades d'una enquesta realitzada per Fotocasa Research, el lloguer temporal amb contractes de menys de dotze mesos representa ja el 10% del total del mercat d'arrendament de vivenda en la comunitat. Este percentatge situa a la regió com una de les quals més aposta pel lloguer per poc temps, i molt per damunt de la mitjana espanyola, que es manté en un 7%.

La nova normativa estatal, un Reial decret que va entrar en vigor el passat 2 de gener de 2025, introduïx un marc regulador molt més exigent per als arrendadors de lloguer temporal. Entre les seues mesures destaquen l'obligació d'inscriure's en la Finestreta Única Digital i obtindre un número de registre oficial per a poder operar en plataformes digitals. Este decret busca acabar amb la proliferació de lloguers irregulars i professionalitzar el sector, encara que el seu impacte real encara està per avaluar-se, especialment després del període de transició que finalitza el pròxim 1 de juliol.

Altres tipus de contractes de lloguer

A més del lloguer temporal, en la Comunitat Valenciana destaca un 6% de contractes amb opció a compra, un 3% amb conveni de lloguer social i un 10% de lloguers per habitacions, xifra que és la més alta d'Espanya. Este últim tipus de contracte està especialment present en el mercat valencià i respon a la demanda de joves i estudiants que busquen fórmules de vivenda més accessibles.

En termes generals, el 61% dels propietaris valencians preferixen arrendar vivendes per a estades de llarga duració (un any o més), encara que esta xifra ha disminuït cinc punts respecte a setembre de 2024. Per contra, l'interés per arrendaments de curta duració ha augmentat dos punts fins al 34%, i un 5% dels propietaris està obert a totes dos modalitats.

Quant a la demanda, el percentatge d'inquilins disposats a acceptar lloguers temporals ha baixat del 20% al setembre de 2024 al 17% el febrer de 2025, mentre que els que preferixen estades llargues (un any o més) han augmentat fins al 81%, consolidant esta tendència.

Entre els grups d'edat, els joves d'entre 18 i 24 anys són els que més recorren al lloguer temporal: el 14% té contractes de curta duració, i dins d'este grup hi ha una alta diversitat de modalitats contractuals. El 9% viu en vivendes llogades per habitacions, el 7% en lloguer social, el 6% amb opció a compra i un 2% amb altres tipus de contracte. En contrast, els majors de 55 anys tendixen a preferir contractes de llarga duració, amb un 82% d'ells amb contractes habituals i molt baixos percentatges de contractes temporals o alternatius.

El preu de la vivenda de segona mà, un rècord històric

El mercat de la vivenda en la Comunitat Valenciana també reflectix un fort increment en els preus. L'Índex Immobiliari Fotocasa apunta un augment interanual del 28,3% el maig de 2025, el major increment dels últims 20 anys a la regió i el més alt de tota Espanya. Això suposa que el cost mitjà d'una vivenda de segona mà ha pujat uns 42.000 euros en només un any.

El preu mitjà per metre quadrat se situava en 2.407 euros al maig, 530 euros més que en el mateix mes de 2024. Per províncies, Alacant registra el major augment amb un 27,1%, seguit per València amb un 21,2% i Castelló amb un 20,2%. Les capitals també mostren increments importants: Castelló de la Plana (+20,8%) amb 1.765 euros/m², Alacant (+16,5%) amb 2.823 euros/m² i València (+15,1%) amb 3.289 euros/m².

Estancia del piso más caro a la venta en València. Imagen: Engel & Völkers
Estada del pis més car a la venda a València. Imatge: Engel & Völkers

En 12 municipis, l'augment supera el 30%, destacant Mutxamel (+68,1%), Dolores (+54,8%), Pego (+54,3%) i El Verger (+52,7%), entre altres. Per part seua, Calp i l'Alfàs del Pi són els municipis amb els preus més elevats, superant els 4.000 euros per metre quadrat. En contrast, l'Olleria és el més econòmic, amb 776 euros/m².

Les dades de l'índex de preus immobiliaris d'Idealista corroboren esta tendència a l'alça, amb un augment del 17,5% en la Comunitat Valenciana al maig de 2025, fins a aconseguir els 2.207 euros/m², un màxim històric. Este ascens la situa com la quarta regió espanyola amb major pujada interanual en vivenda usada.

Desafiaments i oportunitats per al mercat immobiliari valencià

El mercat immobiliari en la Comunitat Valenciana afronta una dualitat complexa: d'una banda, l'auge del lloguer temporal i noves formes contractuals impulsen l'oferta i flexibilitzen l'accés a la vivenda, especialment per a joves. D'altra banda, el fort increment dels preus dels allotjaments de segona mà, juntament amb la regulació més estricta del lloguer temporal, planteja reptes per a l'accessibilitat i la professionalització del mercat.

En resum, el sector ha de trobar un equilibri entre facilitar l'accés a la vivenda i controlar l'augment de preus, al mateix temps que s'adapta a les noves normes. Només així es podrà garantir que més persones puguen accedir a una casa digna en la Comunitat Valenciana en un context de constant inflació en els costos dels allotjaments.

Destacats