Leonor Ortega, subdirectora de Laboratoris en Grup Tambre, combina la seua experiència com a embriòloga sènior en l'acompanyament a pacients en tractaments de reproducció assistida. En esta entrevista en València Extra, parla de la seua vocació científica, del paper de la dona en la investigació i dels reptes que encara persistixen en el sector.
Què et portà a voler dedicar-te a la ciència?
Gran part del meu interés per la ciència li'l demane a la meua professora de Biologia del col·legi, Begoña Hueso. Va ser una persona molt inspiradora i, des de menuda, vaig tindre clar que volia dedicar-me a Ciències, concretament a Biologia o Geologia, i descobrir com funcionen les coses. Ella ens va motivar a què ens agradara la investigació i ens va ensenyar a disfrutar del “per què” de tot; per a mi, eixe va ser el punt de partida.
Quines dificultats, si és que n'hi hagué, trobares al principi de la teua carrera sent dona en un entorn científic?
En el meu cas, no puc dir que trobara dificultats per ser dona, perquè sempre vaig treballar en equips envoltada de moltes dones. De fet, les meues mentores van ser la doctora Rocío Núñez Caló i la doctora Susana Cortés. Actualment continue col·laborant amb Susana i amb Rocío, encara que més a distància. Crec que la meua experiència ha sigut positiva gràcies a l'entorn en el qual he treballat.
Grup Tambre compta amb una plantilla majoritàriament femenina, com creus que influïx això en la dinàmica de l'equip?
Crec que és molt positiu, especialment pel tipus de treball que fem. Entre nosaltres ens entenem millor, som més dedicades i rigoroses, i també més exigents, encara que no vull dir que els homes no ho siguen. La presència majoritària de dones aporta proximitat, empatia i cura en la relació amb les pacients i enfortix la cohesió de l'equip.
Com a subdirectora de Laboratoris, quins aspectes consideres més importants per a liderar un equip de dones científiques?
La rigorositat i la constància són fonamentals. Liderar un equip de dones no és molt diferent de liderar un d'homes: el clau és fer les coses bé, mantindre criteris clars i objectius definits, i no rendir-se quan els resultats no són els esperats. La ciència requerix perseverança i continuïtat, i això és el que tracte de transmetre al meu equip.
Quines oportunitats oferix Tambre per al desenvolupament professional i la formació contínua de les dones en la ciència?
Tambre oferix moltes oportunitats per a seguir creixent professionalment. Apostem molt per la formació continuada, amb cursos constants, assistència a congressos i col·laboracions externes, com en la UCOM i distints proveïdors que ens oferixen formació especialitzada. A més, realitzem investigació de forma constant i mantenim acords en universitats i centres d'investigació. Tot açò ens permet seguir aprenent, evolucionant i oferir sempre la millor atenció possible als nostres pacients.
Quines estratègies o consells donaries als centres educatius per a fomentar l'interés de les xiquetes per la ciència?
Encara que hui dia hi ha moltes dones en carreres científiques, continua havent-hi àrees com a Física o Química on la presència femenina és menor. Crec que encara hi ha molta faena a fer des de la base. La cultura en la qual creixem a vegades ens fa pensar que no som capaces, i això cal canviar-ho des de la infància. Els centres educatius estan fent esforços, com els tallers de carreres STEM, i això és molt positiu, però han de continuar insistint. També les famílies tenen un paper clau a transmetre igualtat i confiança, sense prejuís.
Quins referents femenins destacaries en l'àmbit científic?
Sempre destaque a Marie Curie, tant pel seu treball científic com pel paper pioner que va tindre en l'estudi de la radioactivitat i pel reconeixement que va aconseguir amb els premis Nobel, encara que no va ser fàcil. També tenim molt present a Rosalind Franklin pel seu treball amb els rajos X en el descobriment de l'estructura de l'ADN. Són dos exemples de dones el treball de les quals va ser clau i que van tardar molt a ser reconegudes com es mereixien.
Quins reptes creus que encara existixen per a la igualtat de gènere en l'àmbit científic?
Crec que el principal repte seguix sent eixa ombra del passat que encara arrosseguem. És cert que en les últimes dècades s'han produït avanços importants i que hui es reconeixen moltes aportacions científiques fetes per dones, però encara queda camí per recórrer. El desafiament està a fer-nos valdre, en què se'ns considere iguals i en què tinguem les mateixes oportunitats, especialment en els llocs de treball i de responsabilitat.
Com imagines el paper de la dona en la ciència dins d'uns 10 anys?
Dins de deu anys crec que tindrem un paper encara més protagonista. No pense que siguem millors que els homes, però sí que considere que som molt rigoroses i constants. He treballat amb equips mixtos i he vist que moltes vegades, quan s'aconseguix un objectiu, alguns baixen la guàrdia. Nosaltres solem continuar lluitant, sent perseverants i mantenint l'esforç. Crec que en una dècada ens menjarem el món.