La taxa de suïcidi en els joves valencians encén les alarmes: més de 300 en l'última dècada

La inversió en salut mental es mostra necessària i aquesta constitueix un dels eixos de la Generalitat de cara als pressupostos de 2022

Guardar

Un estudiant camina per un campus universitari
Un estudiant camina per un campus universitari

La pandèmia de la COVID-19 ha trastocat infinitud de coses. No obstant això, també ha tret a col·lació problemes relacionats amb la salut mental que s'han vist incrementats de manera exponencial en aquests últims temps. Segons dades de l'INE recollits per Save the Children, en la Comunitat Valenciana s'ha registrat que més de 300 joves valencians s'han llevat la vida en els últims deu anys.

Sota el títol 'Créixer Saludable(ment). Una anàlisi sobre la salut mental i el suïcidi en la infància i l'adolescència', l'anàlisi conclou que els trastorns mentals han augmentat de l'1% al 3% en xiquets i adolescents d'entre 4 i 14 anys a Espanya i del 4% al 7% en el cas dels trastorns de conducta, en comparació amb les últimes dades oficials de l'Enquesta Nacional de Salut de 2017.

En 2020, una de cada deu morts d'adolescents i joves en la Comunitat va ser a causa de suïcidi o d'autolesions, la qual cosa demostra que la pandèmia ha portat a la seua vida noves preocupacions, pors i infelicitat, a més de posar de manifest la magnitud dels problemes de salut mental que pateixen els joves, tal com exposa l'ONG.

Després de realitzar una enquesta a nivell estatal a 2.000 pares i mares sobre la salut mental dels seus fills, l'estudi estima que la incidència d'aquests problemes és tres vegades major (10%) en les famílies sense ocupació que entre la infància i l'adolescència que viu en famílies que han conservat l'ocupació (3%) després de la crisi de la COVID-19. A més, els xiquets i adolescents que viuen en llars amb baixos ingressos tenen quatre vegades més possibilitats (13%) de patir trastorns mentals i/o de conducta que els que viuen en llars de renda alta (3%). També en les llars més pobres es concentra una major proporció d'infància migrant que presenta una major incidència de trastorns mentals i/o de conducta.

"La pandèmia ha posat de manifest la necessitat de cuidar de la nostra salut mental, especialment la de la infància i l'adolescència que viu en famílies en risc de pobresa o exclusió social. Els xiquets d'aquesta mena de llars tenen moltes més dificultats per a accedir a aquests professionals, per la qual cosa la pobresa una vegada més és un factor que vulnera drets tan bàsics com el dret a la salut", assevera Rodrigo Hernández com a director autonòmic de l'entitat.

Una mujer atiende a un menor con problemas de salud mental
Una dona atén un menor amb problemes de salut mental

En la Comunitat s'han registrat un total de 308 suïcidis d'adolescents i joves (fins a 29 anys) en l'última dècada, segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística. Segons els resultats de l'enquesta, un 3% de xiquets i adolescents han tingut pensaments suïcides en 2021. Si bé les xiquetes semblen més afectades per pensaments o intencions suïcides, són els xiquets els qui acaben per cometre en major proporció aquest acte. Les intencions de suïcidi s'incrementen a mesura que els xiquets aconsegueixen l'adolescència i els percentatges són majors en les famílies amb rendes baixes.

ESTRATÈGIA DE SALUT MENTAL

L'informe inclou així recomanacions perquè l'estratègia de salut mental implemente els seus objectius. Planteja una inversió de 44,6 milions d'euros per a la formació especialitzada del personal docent, al costat de la formació del personal sanitari en detecció precoç de comportaments suïcides. També proposa la posada en marxa d'un telèfon d'atenció a la salut mental exclusiu per a la infància i l'adolescència, amb un cost estimat de mig milió d'euros, així com la millora de les estadístiques oficials.

D'altra banda, el pressupost autonòmic en Sanitat de cara a 2022 reforça la salut mental amb fins a 116 milions d'euros, (un 19,33% més) dels quals 28,54 milions es destinaran a infraestructures per al Pla de Salut Mental (10 milions) i centres de mitjana i llarga estada (18,5 milions), i eleva el pressupost d'investigació en ciències de la salut i malalties infeccioses fins als 28,5 milions (un 50% més).

Entre les recomanacions de l'informe, destaca consolidar l'especialitat de psiquiatria i psicologia infantojuvenil, duplicar el nombre de places anuals convocades de psicòleg intern resident (PIR) fins a arribar a 400 (cost estimat en 31 milions) i duplicar el nombre de places anuals convocades del MIR en l'especialitat de psiquiatria fins a 600 (cost estimat de 12,4 milions).

A nivell autonòmic, l'organització valora positivament el comissionat de la Presidència de la Generalitat en salut mental creat aquest mateix any, però considera que ha d'anar molt més enllà: "És un gran pas per a donar resposta a l'impacte de la COVID-19 en la salut mental, però aquesta figura i la seua ambició no pot quedar en lletra morta. És fonamental que totes les estratègies en aquest àmbit s'aborden també amb perspectiva d'infància per a no deixar fora d'aquesta estratègia a cap xiquet o xiqueta vulnerable, als quals la pandèmia els ha afectat especialment".

Finalment, Save The Children veu necessàries més campanyes de sensibilització relacionades amb la prevenció al suïcidi i formació a professionals que treballen amb la infància en matèria de salut mental, inclosos aquells que atenen el telèfon d'atenció a la infància de la Generalitat (116111).

En cas de necessitar ajuda

  • Telèfon de l'Esperança: 717 003 717
  • Programa de prevenció, divulgació i formació de la Fundació Espanyola per a la Prevenció del Suïcidi: www.prevensuic.org
  • Web per a problemes de salut mental en joves: Mind-u.cat
  • Associació per a la prevenció del suïcidi: La xiqueta groga.
  • Fundació Anar, Ajuda a xiquets i adolescents en risc. www.anar.org. Telèfon gratuït d'ajuda a menors: 900 20 20 10
  • RedAIPIS-FAeDS (Asociació d'Investigació, Prevenció e Intervenció del Suicidi i Familiars i Allegats en Dol per Suicidi) [email protected]
Destacats