Hi ha ferides que no tanquen soles. Huitanta anys després del final de la Guerra Civil, desenes de municipis de la província de València continuen buscant els seus morts, rehabilitant els soterranis on els seus iaios s'amagaren de les bombes i col·locant tòtems on abans només hi havia silenci. La Diputació de València ha fet un pas més en eixe procés i ha aprovat el seu major paquet d'ajudes en memòria democràtica fins a la data: 1.075.000 euros per a finançar 50 projectes de recuperació d'espais històrics en 46 ajuntaments, més altres 17 iniciatives impulsades per associacions memorialistes.
Un 20% més de pressupost, el doble que a l'inici de la legislatura
La xifra suposa un increment del 20% respecte a l'exercici anterior. La dotació, que partia de 825.000 euros inicials, pot ampliar-se fins a eixe màxim d'1.075.000 euros, estructurada en dos línies: 875.000 euros per a ajuntaments i 200.000 per a associacions i entitats memorialistes. No és un salt aïllat: la vicepresidenta primera de la Diputació, Natàlia Enguix, que lidera esta delegació, assenyala que des de l'inici de la legislatura s'han duplicat els recursos destinats a estes polítiques.
"Hem duplicat els recursos econòmics per a impulsar polítiques de memòria, a més de potenciar la vessant divulgativa que resulta fonamental perquè les noves generacions entenguen realment què va ocórrer en un període fosc que no ha de tornar a repetir-se." - Natàlia Enguix, vicepresidenta primera de la Diputació de València
La institució provincial porta més d'una dècada ampliant el seu pressupost en este àmbit: des de 2016, la partida ha passat de 350.000 euros a més de dos milions en 2026. Entre 2024 i 2026, la Diputació ha destinat 3.750.000 euros a subvencionar iniciatives de municipis i associacions, als quals se suma quasi un milió d'euros en ajudes directes per a projectes de localització, exhumació i identificació de restes de persones represaliades durant la Guerra Civil i la dictadura franquista.
De cisternes a trinxeres: què es recupera i on
La diversitat dels projectes aprovats revela l'amplitud del que encara queda per rescatar de l'oblit. Un dels més ambiciosos és la rehabilitació de l'antiga cisterna del Palau Senyorial d'Alberic, que durant la guerra va servir com a refugi antiaeri per a la població civil: rebrà 210.000 euros. En Alcàsser, s'invertiran 150.000 euros a recuperar el refugi de la Guerra Civil del carrer Sant Martí. I a Sueca es construirà un panteó de la memòria històrica amb una inversió pròxima als 40.000 euros.
Però la convocatòria de 2026 va molt més enllà de tres projectes. Dona llum verda a actuacions en totes les comarques de la província, des de l'excavació i posada en valor de trinxeres en municipis com Estivella, Gilet, Xelva —en la Serra d'Alcotas—, Titaguas, Andilla, Vilamarxant i La Yesa, fins a la recuperació de refugis en Xàtiva, Llombai, La Pobla de Vallbona i La Pobla del Duc. Villar del Arzobispo executarà un projecte de dignificació, inhumació i memorialització de víctimes de la Guerra Civil en el seu cementeri; Alcublas recuperarà estructures militars en la Sabuquera VI; i Oliva instal·larà tòtems commemoratius.
La llista continua: la restauració del monument Rostres en la memòria d'Aldaia, la recuperació de nius de metralladora en Rafelbunyol i Gilet, rutes de la memòria en Alaquàs, la instal·lació d'elements testimonials en Sagunt i Vallada, el projecte memorialista Quan només queda la terra en Ontinyent, i campanyes de difusió amb jornades, publicacions i audiovisuals en altres 27 ajuntaments. Entre els projectes finançables s'inclou també la construcció d'obres funeràries per a la inhumació de restes exhumades de fosses comunes i el condicionament d'espais relacionats amb la guerra o la repressió posterior.
Les associacions, peces clau del puzle memorialista
El paper de les entitats civils en la recuperació de la memòria històrica ha sigut històricament tan determinant com poc reconegut. La convocatòria de 2026 aprova 17 projectes d'associacions, amb fins al 100% del cost cobert per la subvenció. En el cas dels ajuntaments, la subvenció pot arribar al 80% del cost del projecte, mentres que per a les associacions pot arribar al 100%.
Entre les iniciatives més destacades figura l'exposició El silenci trencat: les fosses de Paterna, en al·lusió a un dels enclavaments més dolorosos de la repressió franquista en la Comunitat Valenciana. En eixe cementeri de Paterna foren afusellades més de 2.300 persones, els restes de les quals estan sent recuperats per mitjà d'exhumacions. També rebran finançament les Missions de la Memòria de la Coordinadora d'Associacions de la Memòria Democràtica, la pàgina web Terrer de Paterna, La simbología de la memoria de l'associació cultural Prosa Elástica, i la Cartografia del silenci: de l'oblit a l'insult de l'associació Fossar d'Alzira.
L'entitat Arqueoantro, amb 55.000 euros repartits entre dos projectes, impulsarà una acció educativa interactiva baix el nom Que nadie mire a otro lado i actualitzarà el mapa de fosses de la Guerra Civil i el franquisme en la província, un instrument tècnic imprescindible per a guiar futures exhumacions.
Un deure moral amb pressupost
Com a principal novetat en les convocatòries de 2026, les ajudes incorporen per primera vegada el finançament de projectes de difusió i formació en memòria històrica i democràtica valenciana, a petició de diversos ajuntaments. L'aposta divulgativa respon a una lògica clara: de poc servix recuperar un refugi antiaeri si ningú sap què va ocórrer en ell ni per què importa.
"Tenim molt clara l'aposta per la memòria, és un deure moral", ha subratllat Enguix, qui ha avançat que el suport continuarà tant a les famílies que porten dècades buscant els seus éssers estimats com als ajuntaments que recuperen els espais que ajuden a entendre millor la història. En un moment que el relat sobre la Guerra Civil i el franquisme seguix sent objecte de debat polític i social, la inversió sistemàtica d'una institució provincial en este àmbit envia un missatge tan concret com els 50 projectes que acaba d'aprovar: la memòria no és un luxe, sinó una obligació col·lectiva que, projecte a projecte, va prenent forma en pedra, trinxera i panteó.