València, una ciutat caracteritzada per la seua vibrant cultura i dinamisme econòmic, enfronta hui un dels seus majors desafiaments: l'accessibilitat a l'habitatge per als joves. Este grup, crucial per al futur de la ciutat, es veu cada vegada més afectat per un mercat immobiliari que s'ha tibat fins a límits preocupants.
Els preus dels habitatges a València han vist un augment significatiu, agreujat per una oferta que no aconseguix satisfer la creixent demanda. La situació empitjora encara més per l'especulació immobiliària i la precarietat laboral, la qual cosa impossibilita que els joves puguen desenvolupar un projecte de vida digne. La taxa de temporalitat juvenil en 2022 va ser del 40,8%, amb un 33,1% amb contractes de jornada parcial, dels quals quasi la meitat ho feien de manera involuntària.
Tots estos factors deixen als joves valencians en una posició precària en la qual l'accés a un habitatge digne s'albira quasi com una quimera. Així ho demostra la xifra registrada en l'últim Observatori d'Emancipació Juvenil referent al segon semestre de 2022 que reflectix que només un 15,5% de la joventut valenciana es troba emancipada, quasi un punt per davall de la mitjana nacional.
Des del Consell Valencià de la Joventut (CVJ) es denuncia esta situació: "Pensem que el que fa falta és fer un Pla d'Habitatge Jove, que estudie la situació concreta de la joventut i dissenyen mesures específiques que donen resposta a eixos problemes de manera concreta, efectiva i eficient". Destaquen la necessitat de l'ampliació del parc d'habitatge jove, tant com la reserva d'un percentatge per a les joves. També la necessitat d'ajudes com el bo de lloguer, que ha de ser incrementat pressupostàriament i millorar la seua gestió, a part de polítiques que regulen els preus cada vegada més abusius de l'habitatge en el territori valencià.
L'informe 'Mercat Immobiliari de la Comunitat Valenciana. 4o Trimestre 2023', presentat pel Col·legi d'Agents de la Propietat Immobiliària de València (COAPI), va mostrar que el preu mitjà de les ofertes d'habitatge de lloguer a València està en màxims històrics i que al tancament de 2023 va ser de 1.711€, la qual cosa suposa un increment del 18,33% interanual. Estes dades demostren la situació crítica que enfronten molts joves als quals els resulta impossible assumir este cost, per la qual cosa es veuen obligats a viure en pisos compartits, posposant l'emancipació durant un període indefinit.
D'altra banda, cal tindre en compte que més enllà del problema econòmic que suposa per a la joventut, la crisi de l'habitatge pot implicar conseqüències en el seu estat anímic. Tal com ens expliquen des del CVJ l'habitatge inestable o inadequat pot tindre un impacte significatiu en la salut mental dels joves. La preocupació constant per la seguretat i l'estabilitat de la llar pot causar estrés, ansietat o depressió. A més, viure en condicions d'amuntegament o en entorns insegurs, sumat a la falta de privacitat i espai personal també pot afectar negativament el seu benestar emocional.
En resposta a esta situació crítica que s'està vivint en la Comunitat, el govern local i la Generalitat Valenciana han llançat el Pla Viu, una iniciativa ambiciosa que promet la construcció de 10.000 habitatges públics d'ací a 2027, amb una inversió prevista de 7,326 milions d'euros. Este pla no sols busca oferir solucions residencials assequibles, sinó que també pretén generar ocupació i dinamitzar l'economia local.
El Pla Viu és una aposta per la col·laboració publicoprivada, utilitzant sòl públic per al desenvolupament d'estos habitatges. Amb això, s'espera mitigar el desequilibri actual entre oferta i demanda i facilitar l'accés a habitatge. No obstant això, l'èxit d'esta política dependrà de la seua implementació efectiva i de la capacitat per a adaptar-se a les realitats del mercat i les necessitats dels ciutadans.
Així doncs, el CVJ assegura que "l'accent hem de posar-lo en la responsabilitat que tenen les diferents administracions per a solucionar el problema de l'emancipació juvenil en el nostre territori, ja que això no pot ser un 'sálvese quien pueda', és a dir, que cada jove individualment haja de solucionar el seu problema; necessitem més respostes polítiques que arreglen el problema de l'emancipació juvenil, que és un problema que els joves tenim com a grup".