Mentre l'Aliança enfront de la Metàstasi, Innovació i Suport (ALMIA) reclama a l'Organització Mundial de la Salut la creació d'un Dia Mundial del Càncer Metastàtic cada 10 de juny, especialistes i pacients insistixen en la necessitat de derrocar els estigmes que encara rodegen esta malaltia.
Encara que la majoria de la població ha sentit parlar del càncer de mama metastàtic, persistixen importants llacunes sobre el seu diagnòstic, tractament i pronòstic. La doctora Vega Iranzo, del Servici d'Oncologia Mèdica del Consorci Hospital General Universitari de València, explica, en una entrevista a València Extra, els avanços que han transformat l'atenció a estes pacients i les necessitats que seguixen pendents per a millorar la seua qualitat de vida i visibilitzar una realitat que afecta milers de persones.
Encara que el 93% dels espanyols afirma haver sentit parlar del càncer de mama metastàtic, quins són els principals conceptes erronis que seguixen existint sobre esta malaltia?
Sentir parlar d'alguna cosa no equival a entendre-ho, i ací està precisament el repte. Un dels errors més freqüents és pensar que el càncer de mama metastàtic és simplement “un càncer de mama molt avançat”, sense entendre que és una entitat pròpia, amb una biologia específica i un abordatge terapèutic completament diferent. També existix una confusió molt estesa entre metàstasi i fase terminal, quan en realitat parlem que el càncer de mama metastàtic és una malaltia crònica, tractable, amb la qual moltes dones conviuen durant anys mantenint una qualitat de vida raonable. I potser el malentés més subtil, però molt present, és creure que totes les pacients tenen el mateix pronòstic i les mateixes opcions. Res més lluny. Hui sabem, gràcies a la investigació, que personalitzar el tractament d'acord amb el subtipus i determinats factors predictius és una necessitat clínica per a les nostres pacients ja que millora la seua supervivència.
La campanya #laMquefalta insistix que no existix un únic càncer de mama, sinó tants com pacients, què significa això des del punt de vista clínic i com influïx en les opcions de tractament?
Des del punt de vista clínic significa que dos pacients amb el mateix diagnòstic de càncer de mama metastàtic poden tindre tumors completament distints a nivell molecular, amb comportaments diferents i, per tant, necessitar tractaments distints. Els tumors es classifiquen segons subgrups moleculars: si expressen receptors hormonals, si sobreexpressen la proteïna HER2, o si són triple negatiu… I cada un d'estos subtipus respon de forma distinta als tractaments disponibles. Per això la medicina personalitzada en càncer de mama metastàtic no és un eslògan, és una necessitat clínica real.
El 74% de la població desconeix què són els biomarcadors predictius, quin paper exercixen en el diagnòstic i tractament del càncer de mama metastàtic?
Els biomarcadors predictius són característiques biològiques del tumor que ens permeten anticipar com respondrà a un determinat tractament. En el càncer de mama metastàtic són absolutament essencials. Ens diuen si el tumor té mutacions específiques que el fan candidat a determinades teràpies dirigides, com, per exemple, si un tumor expressa HER2, es beneficiarà de teràpies dirigides anti-HER2. Sense eixa informació, estaríem tractant a cegues. Identificar correctament els biomarcadors al diagnòstic de la malaltia, en el moment de la recaiguda, i inclús, al llarg de l'evolució de la malaltia metastàtica, és la base sobre la qual construïm el tractament personalitzat en cada moment. Per això el seu desconeixement entre la població general és un problema: dificulta que les mateixes pacients puguen participar activament en les decisions sobre el seu tractament.
Com ha evolucionat la qualitat de vida i l'esperança de vida de les pacients amb càncer de mama metastàtic en els últims anys gràcies als avanços mèdics?
L'evolució ha sigut molt significativa, i com a oncòloga és un dels avanços que més satisfacció em produïx. Fa dos dècades, un diagnòstic de càncer de mama metastàtic tenia un pronòstic molt limitat. Hui, gràcies al desenrotllament de teràpies dirigides, anticossos conjugats, inhibidors de CDK4/6 i altres opcions terapèutiques, moltes pacients viuen més anys i amb millor qualitat de vida. No parlem només de supervivència, sinó de com es viu: amb menys efectes secundaris, amb més temps fora de l'hospital i amb capacitat de mantindre una vida activa. Això no significa que hàgem arribat al final del camí, ni de bon tros, però sí que la investigació està transformant de forma real el que significa conviure amb esta malaltia.
Per què és important que iniciatives com #laMquefalta estiguen presents en esdeveniments multitudinaris com la Carrera de la Dona i quin impacte tenen en la visibilitat de les pacients?
Perquè la visibilitat no és només una qüestió simbòlica: té conseqüències pràctiques. Quan la societat coneix i comprén el càncer de mama metastàtic canvia la mirada sobre les pacients, millora el seu entorn laboral i familiar, i es genera pressió social i institucional per a invertir més en investigació i en recursos. Un esdeveniment com la Carrera de la Dona concentra en un mateix espai milers de persones receptives, amb ganes d'aprendre i de donar suport. És una oportunitat única per a arribar a públics que potser mai haurien buscat esta informació pel seu compte. I per als mateixos pacients, veure's representats en eixe escenari té un impacte emocional enorme: els diu que la seua malaltia importa, que no són invisibles, i que la societat està amb ells.
Quines són hui les principals necessitats no cobertes de les persones que conviuen amb càncer de mama metastàtic, tant en investigació com en atenció sanitària i suport social?
Són diverses i molt distintes entre si. En investigació, continuem necessitant avançar en el coneixement dels mecanismes de resistència als tractaments, perquè una de les grans batalles és mantindre l'eficàcia terapèutica al llarg del temps. En atenció sanitària, hi ha una assignatura pendent quant a l'atenció psicooncològica: l'impacte emocional de viure amb una malaltia crònica i incurable és enorme, i no sempre està suficientment atés en els sistemes de salut. I en l'àmbit social, molts pacients s'enfronten a dificultats laborals, econòmiques i de conciliació que queden fora del radar sanitari. Necessitem una visió integral del pacient, que vaja més enllà del tumor i entenga que darrere de cada diagnòstic hi ha una persona amb una vida sencera a gestionar.