Quin impacte va tindre l'incendi de Begís en el calfament global? Esta és la pregunta que han volgut respondre els investigadors de l'Institut de Tecnologies de la Informació i Comunicacions (ITACA) de la Universitat Politècnica de València (UPV), en col·laboració amb el Natural Resources Institute Finland (Luke). Per a això, han desenvolupat una metodologia que estima, amb major precisió, les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle provocades pels grans incendis forestals mediterranis.
La resposta és realment sorprenent: l'incendi de Begís (a la província de Castelló) va tindre un impacte en el calfament global equivalent a 626.000 tones de diòxid de carboni, una quantitat superior a les generades per la ciutat de València en un any i prop del 0,22% de les emissions anuals de gasos d'efecte d'hivernacle d'Espanya.
Unes dades que deixen negre sobre blanc com els incendis forestals “no sols generen pèrdues econòmiques, ambientals, socials i emocionals, sinó que també tenen un important impacte climàtic”, assenyala Helena van den Berg Sesma, investigadora d'Itaca-UPV i autora principal de l'estudi.
Quan crema un bosc, part del carboni emmagatzemat durant anys en arbres, arbustos i altra vegetació s'allibera de nou a l'atmosfera en forma de gasos d'efecte d'hivernacle. Al mateix temps, la pèrdua de massa forestal pot reduir temporalment la capacitat de l'ecosistema per a absorbir CO2.
“El calfament global derivat del canvi climàtic afavorix condicions de major risc d'incendi, mentre que els grans focs poden afegir gasos d'efecte d'hivernacle a l'atmosfera i reduir temporalment la capacitat d'absorció de carboni dels ecosistemes”, explica Edgar Lorenzo-Sáez, investigador d'Itaca-UPV.
Per això, els autors subratllen la importància d'afrontar els grans incendis no sols des de l'extinció, sinó també des de la prevenció, l'adaptació al canvi climàtic i una gestió forestal sostenible.
Localitzar les zones que podrien generar majors emissions seria clau
L'estudi, publicat en la revista científica Fire i que ha sigut realitzat per Helena van den Berg Sesma, Edgar Lorenzo-Sáez, Victoria Lerma-Arce i José Vicente Oliver-Villanueva, d'Itaca-UPV, juntament amb Mauricio Acuna, del Natural Resources Institute Finland, posa l'accent en conéixer la diversitat del paisatge. Per a això, han utilitzat imatges del satèl·lit Sentinel-2 amb informació sobre la quantitat de biomassa existent abans de l'incendi, el tipus de vegetació i la intensitat amb què va cremar cada zona.
Una informació que, assenyalen, “permet representar de forma més realista paisatges on conviuen coníferes, matoll, vegetació herbàcia i frondosa. Les àrees amb presència de coníferes, especialment quan coexistien amb matoll i vegetació herbàcia, van ser les que van realitzar una major aportació. L'estudi demostra així que no n'hi ha prou amb conéixer quantes hectàrees s'han cremat per a calcular la petjada climàtica d'un incendi: també cal saber quina vegetació hi havia, quanta biomassa contenia i amb quina intensitat va cremar”.
I és que coneixent esta informació, la gestió forestal preventiva es podria localitzar, especialment, en les zones i tipus de vegetació que podrien generar majors emissions en cas d'un gran incendi; a més d'ajudar a reduir els incendis d'alta intensitat.