Tenien noms, tenien famílies i tenien històries. Però durant dècades, Manuel Castillo García, José Giner Gasent, Manuel Martín Collado i Antonio Orengo Damià foren només ossos anònims baix el sòl del cementeri de Gandia. Este dissabte, en el claustre de les Escoles Pies, les seues restes tornaren per fi a mans dels seus descendents en un acte cívic carregat d'emoció i significat històric.
Un deute de dècades saldat amb ciència i voluntat institucional
Els quatre són els primers represaliats identificats mitjançant anàlisis genètiques realitzades pel laboratori Citogen, dins d'un procés finançat per la delegació de Memòria Democràtica de la Diputació de València. La subvenció ascendix a 46.600 euros destinats específicament a les proves d'ADN, una xifra que se suma als 40.000 euros que la Diputació ja havia invertit en campanyes d'excavació en el cementeri local entre 2020 i 2021, així com en l'anàlisi prèvia mitjançant georradar per a localitzar les fosses.
La vicepresidenta primera de la Diputació i responsable de l'àrea de Memòria Democràtica, Natàlia Enguix, presidí l'acte juntament amb la directora general d'Atenció a les Víctimes del Govern d'Espanya, Zoraida Hijosa, i l'alcalde de Gandia, José Manuel Prieto. També estigueren presents el director dels treballs arqueològics, Miquel Mezquida, i la responsable local de Memòria Democràtica, Alícia Izquierdo, a més dels familiars de les víctimes.
"La reparació moral de les víctimes del franquisme i la Guerra Civil ens la devem tots, sense ànim de confrontar, tan sols de contar allò succeït en uns anys molt obscurs que no han de repetir-se mai." - Natàlia Enguix, vicepresidenta primera i responsable de Memòria Democràtica de la Diputació de València
Nínxols sobre les fosses: l'obstacle que frenà les excavacions
Recuperar estes restes no ha sigut tasca senzilla. Els treballs quedaren interromputs en juny de 2023 per informes tècnics que alertaven del risc d'afonament, ja que s'havien construït nínxols sobre la zona d'enterrament. És una imatge que resumix bé la paradoxa de la postguerra: la vida seguí, els cementeris cresqueren, i els morts incòmodes quedaren literalment soterrats baix les noves capes de la normalitat.
Fins a eixe moment s'havien exhumat 24 cossos complets i restes parcials d'altres tres persones. Dels 62 afusellats dels quals es té constància documental i testimonial a Gandia, quasi quaranta romanen encara sense recuperar. Segons les estimacions traslladades durant l'acte, encara quedarien aproximadament 40 cossos sepultats baix una fila de nínxols del cementeri.
A la dificultat tècnica se sumaren la paralització judicial dels treballs i la saturació dels bancs d'ADN, circumstàncies que retardaren el procés d'identificació. Un camí llarg, plagat d'obstacles que no sempre foren geològics.
Activistes, sindicalistes i veïns: el perfil de les víctimes
Qui eren estes persones? Com ocorre en la majoria de les fosses comunes del franquisme, entre els represaliats de Gandia predominen activistes polítics i sindicals vinculats a les organitzacions que sostingueren la Segona República i l'esforç de guerra. Primer eren empresonats en les seues pròpies localitats, com la presó d'Oliva, i després traslladats a les Escoles Pies de Gandia, la presó comarcal on es tramitaven els processos sumaríssims que acabaven, amb massa freqüència, en condemna de mort.
La majoria de les restes que encara s'esperen trobar baix el cementeri gandià pertanyen a veïns de la comarca: persones de l'Alqueria de la Comtessa, Oliva, Simat, Tavernes, Xeraco i Xeresa, però també de localitats més allunyades com Anna, Ontinyent i Beneixama. Una geografia del dolor que dibuixa bé fins on va arribar la repressió en esta franja del litoral valencià.
Famílies que no pararen de buscar
Aproximadament en 2018 es va constituir l'associació de familiars, impulsada per descendents de víctimes que buscaven trencar dècades de silenci. Anys de gestions, d'esperes i de frustracions que este dissabte trobaren, almenys en part, la seua recompensa. La jornada reuní nets i netes de les víctimes, que pogueren posar nom a part de les restes recuperades en les fosses del cementeri de Gandia.
El responsable de l'equip arqueològic, Miquel Mezquida, advertí que no serà possible identificar totes les víctimes, encara que reafirmà el compromís de continuar treballant amb les famílies per a arribar al màxim nombre possible d'identificacions. L'Ajuntament ja té preparat el procediment administratiu per a una nova campanya d'excavació, encara que la seua execució dependrà de la disponibilitat de recursos econòmics i del suport institucional.
La vicepresidenta Enguix expressà el seu desig que "prompte puguen identificar-se les restes d'altres persones que també foren represaliades i soterrades a Gandia". Quatre noms tornats a la història no són el final, sinó a penes el començament d'un deute que la societat espanyola porta massa anys ajornant.