Demanar una subvenció, renovar una llicència, consultar els terminis d'un tràmit. Qualsevol que haja intentat navegar per la seu electrònica d'una administració pública sap la sensació: frases interminables, tecnicismes apilats i una foscor semàntica que convertix un dret en un laberint. La Generalitat Valenciana ha decidit atacar este problema amb intel·ligència artificial.
El govern autonòmic ha integrat una ferramenta de IA en el seu sistema d'informació d'atenció a la ciutadania amb un objectiu concret: ajudar el personal gestor a transformar els textos tècnics dels procediments administratius en versions escrites en llenguatge clar, més comprensibles per a qui realment els necessita: ciutadans i empreses. La mesura afecta directament la informació publicada en la seu electrònica de la Generalitat, que concentra centenars de tràmits d'ús quotidià.
Com funciona: la IA proposa, el funcionari decidix
El sistema no opera de forma autònoma ni reemplaça el criteri professional. La seua lògica és la d'un assistent intel·ligent: a partir del text original de cada procediment, la ferramenta genera una proposta de redacció en llenguatge clar. El personal gestor pot aleshores comparar ambdues versions —l'original i la suggerida per la IA— i decidir si accepta el resultat, el modifica o el descarta per complet. Cap text arriba al ciutadà sense passar abans per una revisió humana.
"En tot cas, abans de la seua publicació definitiva sempre existix una revisió humana que garantix que el text final respon als estàndards de qualitat i precisió exigibles", afig Fran Ortega, director general de Simplificació Administrativa de la Generalitat Valenciana
La ferramenta s'aplicarà als principals camps informatius de cada procediment: l'objecte del tràmit, els requisits, les persones interessades, els terminis, les fases de sol·licitud, al·legació o resolució, i les observacions generals. En la pràctica, això significa que un ciutadà podria entendre d'un colp d'ull quins documents necessita, quan ha de presentar-los i quins passos seguir, sense necessitat d'interpretar argot jurídic ni acudir a una finestreta per a aclarir-ho.
El llenguatge administratiu, un problema amb llarga història
La dificultat del llenguatge burocràtic no és nova ni exclusiva de la Comunitat Valenciana. Des de fa dècades, institucions europees, el mateix Estat espanyol i nombroses comunitats autònomes han promogut iniciatives de llenguatge clar amb resultats desiguals. L'objectiu fonamental del pla Simplifica és elevar la qualitat i facilitar l'accés als servicis públics, mitjançant la reducció significativa dels temps d'espera i la simplificació dels procediments administratius. No obstant això, simplificar el procediment no equival a simplificar la forma d'explicar-lo, i ahí és on històricament s'ha fallat.
"Moltes vegades la dificultat d'un tràmit no està només en el procediment, sinó en com l'expliquem", admet Fran Ortega, director general de Simplificació Administrativa de la Generalitat Valenciana
La mesura s'enquadra en dos instruments estratègics en marxa: el Pla Simplifica 2024-2026 i el Pla d'Atenció a la Ciutadania 2025-2027. Amb la posada en marxa del pla Simplifica 2024-2026, l'objectiu declarat és construir una administració menys burocràtica i més eficient; en definitiva, una administració que, en lloc de paréixer hostil, es mostre amigable i pròxima a les persones. L'aposta per la IA aplicada al llenguatge és, en este context, una de les mesures més tangibles i directes que s'han adoptat fins ara.
Traçabilitat i control: qui va usar la IA i per a què
El sistema incorpora també mecanismes d'auditoria i traçabilitat. L'eina registra quan s'ha utilitzat, quin usuari la va activar, sobre quin camp concret i si la proposta generada va ser finalment acceptada o descartada. Es preveu a més un ús limitat i parametritzable de la funcionalitat per a garantir una ocupació responsable i eficient del recurs. No és, per tant, una eina sense supervisió ni rastre: cada intervenció de la IA queda documentada.
Ortega ha subratllat que la tecnologia ha d'entendre's com un suport, no com un substitut del criteri de l'empleat públic. La tramitació robotitzada a través d'un sistema d'intel·ligència artificial s'integra com a part d'una estratègia més àmplia de modernització administrativa. La clau, segons el responsable de l'àrea, està que la IA servisca per a fer l'administració més útil i humana, dos adjectius que rares vegades apareixen junts en el mateix paràgraf quan es parla de burocràcia.
En un moment que la intel·ligència artificial protagonitza debats sobre automatització, riscos i control, la Generalitat Valenciana opta per un ús concret, acotat i verificable: millorar la comunicació entre l'Estat i les persones que depenen d'ell. Si funciona com s'anuncia, la pròxima vegada que algú intente entendre un tràmit en la seu electrònica, potser no necessite un diccionari jurídic per a aconseguir-ho.