Quan la DANA va pegar amb força a la província de València el 29 d'octubre de 2024 – provocant la mort de 229 persones i innumerables pèrdues materials – el sector fundacional espanyol va respondre demostrant la seua capacitat de reacció davant la catàstrofe. En qüestió d'hores, més de 130 fundacions van activar recursos econòmics, tècnics i humans per a atendre l'emergència. Ara, l'informe ‘El paper de les fundacions davant la DANA: solidaritat, reconstrucció i futur’ de l'Associació Espanyola de Fundacions (AEF) analitza de forma com les entitats es van coordinar per a canalitzar ajuda en les zones afectades.
El document posa en valor la resposta “àgil, solidària i diversa” d'un sector que, malgrat no estar especialitzat en gestió d'emergències, es bolcà des dels primers dies amb aportacions econòmiques, voluntariat i assistència tècnica. En total, el 70% de les fundacions participants oferiren suport financer i, dins d'eixe grup, tres de cada quatre combinaren l'ajuda monetària amb altres formes de col·laboració, des de l'enviament de materials de primera necessitat fins a la coordinació d'equips de voluntaris i especialistes en reconstrucció.
L'AEF subratlla que la reacció fon tan diversa com les mateixes fundacions. I és que participaren tant xicotetes organitzacions locals, amb pressupostos que no superaven els 50.000 euros, com grans entitats amb capacitat de mobilitzar milions. En conjunt, actuaren fundacions dedicades als servicis socials, la cultura, l'educació, la cooperació internacional o la salut, que aconseguiren canalitzar recursos cap als municipis més afectats.
Quasi el 90% de les organitzacions utilitzaren recursos propis per a actuar i un 11% recorregué a finançament extern, a través de campanyes de recaptació, donacions empresarials o projectes de micromecenatge. En molts casos, l'ajuda aplegà en forma de materials o de suport logístic.
La col·laboració, clau de l'impacte
Un dels aspectes més destacats de l'informe és la importància del treball en comú. El 35% de les fundacions va cooperar en altres entitats, administracions o associacions de barri per a coordinar l'ajuda i evitar duplicitats. Eixa col·laboració va permetre que la distribució de subministraments essencials s'organitzara en un temps rècord, que s'activaren xarxes de voluntariat en zones rurals aïllades i que es canalitzara assessorament tècnic per a reconstruir espais públics i vivendes danyades. La coordinació no sols va augmentar l'eficàcia de la resposta, sinó que va enfortir el teixit social dels territoris afectats.
Encara que bona part de les accions se centraren en l'ajuda immediata, moltes fundacions apostaren per projectes de reconstrucció social i emocional a mitjà termini. Alguns exemples inclouen la creació de canals accessibles en llengua de signes per a millorar la comunicació durant l'emergència, l'atenció psicològica en centres educatius o la restauració d'instruments musicals i materials culturals danyats.
L'ajuda es va dirigir principalment a quatre col·lectius: famílies afectades, organitzacions socials que actuaren com a intermediàries, centres educatius i sanitaris que necessitaven reprendre la seua activitat, i negocis locals menuts, la recuperació dels quals es va considerar essencial per a l'economia de les zones afectades.
Reptes i aprenentatges
Per últim, l'AEF també identifica els principals obstacles als quals es va enfrontar el sector durant les primeres setmanes: la falta d'infraestructures bàsiques en alguns municipis, la dificultat de coordinar esforços i les limitacions legals que impediren a certes fundacions actuar fora del seu territori. Així i tot, l'experiència va servir de punt d'inflexió. Un 20% de les entitats ja ha incorporat plans d'actuació davant d'emergències, amb protocols compartits, digitalització de processos i aliances permanents amb administracions públiques.
L'informe conclou que el sector fundacional espanyol té un potencial enorme per a intervindre en catàstrofes naturals, però necessita reforçar la seua coordinació interna. L'experiència de la DANA, assenyala l'AEF, ha deixat al descobert tant la fortalesa com els reptes del sector: rapidesa, solidaritat i creativitat davant l'emergència, però també la necessitat d'estructures estables que garantisquen una acció conjunta més eficient en el futur.