Durant dècades, els protocols mèdics han imposat una norma quasi inamovible: abans d'intervindre quirúrgicament un pacient amb fibril·lació auricular, calia esperar que els medicaments fallaren. Una espècie de peatge obligatori que, per a molts malalts, es traduïa en anys d'arítmia mal controlada, major risc d'ictus i un deteriorament progressiu del cor.
Ara, un assaig clínic internacional que ha participat l'Hospital Universitari i Politècnic La Fe de València acaba de demostrar que eixe orde pot —i potser hauria— invertir-se.
L'estudi que pot reescriure els manuals de cardiologia
Els resultats de l'assaig clínic Avant Guard, acabats de publicar en The New England Journal of Medicine, una de les revistes mèdiques més influents del món, revelen que l'ablació per camp polsat com a tractament de primera línia quasi duplica l'eficàcia del tractament convencional amb fàrmacs en pacients amb fibril·lació auricular persistent.
Un any després de la intervenció, el 56% dels pacients tractats amb esta tècnica mantenia l'arítmia baix control, enfront del 30% dels qui només havien rebut medicació.
La fibril·lació auricular persistent és alguna cosa més que un batec accelerat o irregular: es tracta d'una alteració elèctrica del cor que es prolonga durant més de set dies i que, si no es controla adequadament, eleva significativament el risc de patir un ictus o desenvolupar insuficiència cardíaca.
A Espanya, esta patologia afecta aproximadament un milió de persones i cada any es detecten aproximadament 100.000 nous casos, amb una prevalença que arriba al 4% de la població adulta i fins al 15% en majors de 85 anys. La nota de premsa de l'hospital apunta que el nombre d'afectats podria situar-se entre un i dos milions si se sumen totes les formes de la malaltia.
Impulsos elèctrics en lloc de bisturí de fred o calor
En què consistix exactament esta tècnica? L'ablació per camp polsat no és l'ablació clàssica que molta gent imagina. És una tècnica mínimament invasiva que, a través d'un catèter, s'apliquen camps elèctrics d'alta intensitat dins del cor dels pacients que patixen arítmies cardíaques de llarga duració.
A diferència dels mètodes tradicionals, que destruïxen el teixit problemàtic mitjançant calor o fred, esta modalitat utilitza impulsos elèctrics de precisió per a actuar exclusivament sobre les cèl·lules que generen el ritme irregular. El resultat és una intervenció més selectiva, que no danya els teixits circumdants i que acurta el temps d'hospitalització.
En administrar polsos elèctrics ultraràpids, de microsegons a nanosegons, per a generar camps elèctrics forts, la tècnica produïx una formació irreversible de porus a nanoescala que culmina en la mort cel·lular. Els estudis preclínics demostraren que no lesionava el teixit periauricular, com l'esòfag i el nervi frènic, i que no hi havia estenosi de venes pulmonars. En la pràctica, això significa menys complicacions i menys por per al pacient.
La Fe, amb aproximadament 30 pacients en l'assaig
L'Hospital La Fe no va ser un participant menor en este estudi. Baix la coordinació del doctor Joaquín Osca, cap de la unitat d'arrítmies del centre, l'hospital valencià va aportar aproximadament 30 dels 440 pacients que conformaren la mostra total de l'assaig. Un perfil de pacients que s'ajusta a la realitat clínica quotidiana: persones d'edat avançada i amb diverses malalties associades, no els casos ideals que a voltes protagonitzen els assajos més optimistes.
L'impacte potencial d'estos resultats va molt més enllà d'un hospital o d'una comunitat autònoma. Si les dades es consoliden —i tot apunta que així serà—, les guies mèdiques internacionals que regulen el tractament de la fibril·lació auricular haurien d'actualitzar-se, col·locant l'ablació per camp polsat com a primera opció terapèutica, per davant de la medicació.
"El treball reforça la posició de La Fe com a hospital pioner en ablació cardíaca i assenyala un nou model que la tecnologia de precisió pot substituir la medicació crònica com a primera opció", ha explicat José Luis Poveda, gerent de l'Agrupació Sanitària Interdepartamental València Sud i de La Fe
Més de 1.200 intervencions i una jupet que cartografia el cor
El lideratge de La Fe en este camp no és recent ni circumstancial. L'hospital és, segons el seu gerent, el primer centre d'Espanya a superar les 1.200 intervencions amb tecnologia d'electroporació, una experiència acumulada que li ha permés no sols tractar pacients, sinó també participar en el disseny de noves ferramentes cardiològiques a escala global.
Un dels projectes més ambiciosos en marxa és una col·laboració amb la Universitat Politècnica de València per a desenvolupar un jupetí amb elèctrodes capaç de realitzar un mapeig elèctric del cor abans de la intervenció. L'objectiu és identificar amb precisió mil·limètrica l'origen exacte de l'arrítmia en cada pacient, individualitzant així cada procediment. La meta és elevada: passar de les taxes d'èxit actuals, aproximadament del 60%, a superar el 80-90% en els casos més complexos.
Si es confirma eixa millora, estaríem davant d'un salt terapèutic comparable al que va suposar passar del tractament amb aspirina a l'estent coronari en la cardiopatia isquèmica. La ciència avança a vegades en grans titulars; altres, com en este cas, en la suma de 30 pacients d'un hospital de València que ajuden a canviar el que el món sencer entén per tractament estàndard.