Les excedències per a tindre cura de fills, menors acollits o familiars poden aportar fins a tres anys de cotització efectiva. La Seguretat Social incorpora eixos períodes al càlcul de diverses prestacions, inclosa la jubilació, encara que durant la pausa laboral no existisquen cotitzacions ordinàries.
El reconeixement no opera sense acreditar el temps d'excedència davant la Seguretat Social. La regulació permet recuperar eixos anys per a la vida laboral, però no concreta el procediment ni el canal que han d'utilitzar els treballadors, una falta de detall rellevant per a completar el tràmit.
La Seguretat Social reconeix fins a tres anys per cada fill o menor cuidat
L'article 237 de la Llei General de la Seguretat Social regula esta protecció dins de la prestació familiar en la seua modalitat contributiva. La mesura arriba a aquells que hagen interromput temporalment la seua activitat laboral per responsabilitats de cura.
En el cas de fills, el còmput abasta fins a tres anys d'excedència per cada menor. El mateix límit correspon als períodes dedicats a l'acolliment permanent o a la guarda amb finalitats d'adopció, per la qual cosa cada situació genera el seu propi temps reconegut.
La norma qualifica eixos períodes com a cotització efectiva per a les prestacions incloses en el seu àmbit.
A més de la jubilació, els anys reconeguts computen per a la incapacitat permanent, la mort i supervivència, la maternitat i la paternitat. La interrupció laboral per cures pot influir així en diverses cobertures futures de la Seguretat Social.
Per a incorporar-los a la vida laboral, els treballadors han de justificar els períodes durant els quals van romandre sense cotitzar. La informació disponible no fixa quina documentació necessiten, si el tràmit admet presentació electrònica o si requereix atenció presencial.
La cura de familiars també suma els tres primers anys d'excedència
La cobertura inclou les excedències destinades a atendre familiars de fins a segon grau de consanguinitat o afinitat. En estos casos, la Seguretat Social considera cotitzats els tres primers anys del període gaudit.
No basta amb el parentiu, perquè la persona atesa ha de complir unes condicions concretes.
El familiar ha de mancar d'autonomia per raons d'edat, accident, malaltia o discapacitat. També ha de romandre sense activitat retribuïda, de manera que ambdós requisits delimiten quines excedències generen cotització efectiva i quines queden fora d'este reconeixement.
El segon grau de parentiu amplia la cobertura més enllà de la cura de fills. La protecció arriba tant als vincles per consanguinitat com als derivats d'afinitat, sempre dins del límit marcat per la Llei General de la Seguretat Social.
Acreditar correctament eixos períodes adquirix pes davant el pròxim canvi de les condicions de retir. L'edat ordinària de jubilació en 2027 dependrà del total acumulat durant la vida laboral, incloses les etapes que la norma permeta reconéixer com a cotitzades.
El retir als 65 anys exigirà 38 anys i sis mesos cotitzats des de 2027
Des de 2027, els qui vulguen jubilar-se als 65 anys hauran d'acreditar almenys 38 anys i sis mesos cotitzats. Els qui no arriben a eixe llindar hauran d'esperar fins als 67 anys per a accedir a la jubilació ordinària.
Els anys recuperats per cures poden resultar determinants per a assolir un d'eixos límits.
El requisit d'edat no s'ha de confondre amb el percentatge aplicat sobre la base reguladora. L'accés amb 15 anys cotitzats permet obtindre una pensió contributiva, però no garantix el cobrament de la seua quantia completa.
A partir de l'1 de gener de 2027, faran falta 37 anys cotitzats per a assolir el 100% de la base reguladora. Amb 15 anys, el percentatge partirà del 50% i augmentarà progressivament fins a arribar al 100% en completar eixos 37 anys.