Fa 17 anys que l'Organització de les Nacions Unides (ONU) va fixar el 2 d'abril com el Dia Mundial de Conscienciació sobre l'Autisme. Una data que pretén donar visibilitat, millorar la qualitat de vida de les persones que tenen Trastorn de l'Espectre Autista (TEA) i, al seu torn, fomentar la participació d'este col·lectiu en tots els àmbits de la societat. Una millora de la qualitat de vida d'aquelles persones diagnosticades amb TEA en els qui la teràpia infantil amb gossos juga un paper fonamental. Així ho explica a València Extra Sònia Saez, veterinària i responsable de Comunicacions en Purina Espanya, una companyia que ha posat en marxa un projecte de voluntariat intern per a socialitzar cadells amb l'objectiu que siguen futurs gossos de teràpia.
Són molts els beneficis de tindre un gos d'assistència o realitzar teràpies amb xiquets amb TEA en les quals participen gossos, ja que estos els ajuden a saber com controlar les seues emocions i impulsos i, sens dubte, "un dels punts clau és la generació de benestar i calma" que els provoca als qui tenen autisme el contacte amb este tipus de cans ensinistrats, afig la veterinària. "Veiem que hi ha molts xiquets que aprenen a mostrar eixe amor cap al gos i comencen també a expressar els seus sentiments a éssers estimats o familiars", detalla Saez.
Cal diferenciar entre gossos d'assistència, gossos de teràpia i mascotes, ja que mentre els primers "viuen amb la família i han aprés a donar suport i facilitar la vida diària de les persones amb autisme"; els segons "únicament formen part del procés terapèutic del xiquet i estos viuen amb el seu tècnic de referència", explica la veterinària de Purina.
En el cas dels gossos d'assistència, l'ensinistrament específic rebut treballarà a maximitzar les capacitats i habilitats del xiquet amb l'objectiu que puga ser el més independent possible i tinga major seguretat en sí mateix. Encara així, este procés resulta complicat perquè s'ha d'aconseguir que "el caràcter del xiquet s'adeqüe amb el del gos i hi ha molts factors que s'han de tindre en compte", relata Saez. "Encara que completes tota la preparació del gos perquè siga d'assistència hi ha xiquets amb autisme que són més sensibles a les olors o no els agrada el contacte i pot ser que el xiquet i el gos no encaixen", detalla.
D'altra banda, Saez recalca la necessitat de distingir estos dos tipus de cans de teràpia i assistència —que han sigut entrenats i ensinistrats per a una funció concreta com a gossos de treball— amb que un xiquet amb autisme tinga un gos com a mascota. "Cal diferenciar la part terapèutica i d'ajuda que realitzen professionals amb la part dels animals de companyia, perquè encara que el xiquet es veurà beneficiat de tindre un gos com a companyia no podem esperar que este faça les funcions d'un gos de teràpia o d'assistència perquè són coses totalment diferents", assenyala.
Característiques dels gossos de teràpia i assistència
En línies generals, els gossos d'assistència han de ser d'una grandària mitjana o gran i tindre força perquè "en alguns casos els xiquets amb TEA tenen tendència a l'escapisme si s'espanten per algun estímul i el gos ha d'ancorar-se al xiquet" per així a evitar que este córrega perill, exemplifica la veterinària. "En general, els gossos que s'acrediten per a fer de gossos assistència són de grandària gran i de races com Labrador, Golden Retriever o Terranova", prosseguix Saez.
Pel costat contrari, els gossos de teràpia no requerixen ser d'una raça en específic i "un gos creuat pot realitzar sense problema les funcions de teràpia", assenyala. Encara així, estos han de tindre una sèrie de característiques comunes com ser tranquils, juganers i molt obedients. En referència a la grandària, l'existència d'una gran diversitat de teràpies fa que qualsevol gos puga participar en estes pràctiques. Per exemple, l'exercici del gos manta requerix un animal de grandària gran perquè este es tomba sobre el xiquet perquè tots dos sincronitzen la seua respiració i el seu batec del cor; mentre que en altres exercicis són els xiquets els qui agafen al gos, per la qual cosa esta activitat requeriria d'un ca de grandària xicoteta i poc pes.
Les teràpies, així com la convivència entre gossos i xiquets amb TEA, són dues pràctiques cada vegada més esteses i malgrat els múltiples beneficis que pot reportar als xiquets amb autisme estar en contacte amb estos animals, Saez recorda que no es pot "recomanar directament adoptar un gos pensant que estos beneficis es van a notar directament en el xiquet". "Estem d'acord en la participació de mascotes en la vida de xiquets amb TEA, però no podem receptar un gos perquè integrar un animal en la seua vida ha de ser una decisió d'este i de la família", conclou.