Cada estiu, el foc torna a posar a prova les muntanyes valencianes. La província de València alberga una massa forestal que supera les 350.000 hectàrees, un territori que la història ha marcat amb episodis devastadors —l'incendi de la Vall d'Albaida de 1994 va arrasar 9.000 hectàrees; el de Cortes de Pallás en 2012, més de 22.000— i que, lluny de quedar en el passat, continua sent escenari de nous focus cada temporada estival. Davant este escenari, quatre mancomunitats de la província han fet un pas avant: en lloc d'esperar el foc, eixiran a buscar-lo abans que arribe.
La Diputació de València ha finançat amb 240.000 euros en 2025 el disseny de 13 projectes d'innovació territorial a càrrec de tantes altres mancomunitats de la província. Quatre d'ells se centren en la prevenció i lluita contra incendis mitjançant tecnologies avançades com sensors IoT, càmeres tèrmiques, imatges satel·litàries i drons. La resta aborda reptes igualment urgents: eficiència energètica, mobilitat rural, agroalimentació o vivenda buida. Una aposta àmplia que reflectix, en miniatura, els grans desafiaments que afronten els municipis espanyols de l'interior.
Una convocatòria que mira al futur des dels pobles
La idea de partida és senzilla, encara que la seua execució no ho siga tant: dotar les mancomunitats —eixes agrupacions de municipis que compartixen servicis i recursos— de capacitat per a pensar en clau d'innovació. L'àrea d'Innovació de la Diputació, dirigida pel diputat Juan Ramón Adsuara, va impulsar en 2025 una convocatòria de subvencions per a finançar la redacció de projectes que combinen tecnologia amb governança participativa. Un primer pas, el de dissenyar, que ara es prepara per a fer el salt a la realitat.
"El que busquem amb estes ajudes és implementar estratègies que contribuïxen a millorar el benestar col·lectiu i a resoldre necessitats i problemàtiques actuals, així com adaptar-se i inclús anticipar-se a les futures demandes territorials" - Juan Ramón Adsuara, diputat d'Innovació de la Diputació de València.
Adsuara subratlla a més que "des de la Diputació apostem per un desenvolupament intel·ligent on la innovació aplicada al territori es convertisca en element essencial, i això és el que marcarà la diferència entre uns municipis i altres". Una afirmació que no és retòrica buida: per a 2026, la Diputació preveu traure una nova convocatòria dotada amb 370.000 euros perquè eixes 13 mancomunitats puguen executar els seus projectes abans del 30 d'abril de 2027. Les que no resultaren beneficiades en la primera edició també podran presentar-se esta vegada.
Tecnologia en la muntanya: quatre apostes contra el foc
Dels 13 projectes aprovats, els quatre vinculats a la prevenció d'incendis són potser els més urgents, especialment en un any que Espanya ja acumula 343 incendis registrats, amb una superfície calcinada que s'acosta a les 120.000 hectàrees, més del triple que en el mateix període de 2025, segons el Sistema Europeu d'Informació sobre Incendis Forestals (EFFIS).
La mancomunitat de la Canal de Navarrés proposa unificar la gestió forestal dels seus set municipis baix un model únic de governança mancomunada. El nucli tecnològic del projecte és el desplegament de sensors IoT i càmeres tèrmiques per a la detecció primerenca d'incendis. Però hi ha un element que el distingix: l'aposta per vincular l'alumnat de l'IES La Canal de Navarrés amb la vigilància i el manteniment del mont, creant un ecosistema d'emprenedoria verda que tracta de fixar talent jove en el territori. Un projecte que, en definitiva, intenta resoldre dos problemes alhora: el risc d'incendi i la despoblació.
La mancomunitat de la Vall d'Albaida —precisament la que va viure un dels incendis més destructius de la història valenciana fa tres dècades— presenta un model integral de resiliència rural i adaptació al canvi climàtic. La seua proposta combina la prevenció intel·ligent amb la rehabilitació de sòls degradats, l'educació ambiental i la creació d'un espai Living Lab: un entorn de cocreació on universitats, empreses i administracions proven i validen solucions innovadores en condicions reals.
Més tècnic en el seu plantejament, el projecte de la mancomunitat de la Foia de Bunyol-Xiva aborda la gestió del matoll en les vies pecuàries amb una lògica de precisió quirúrgica. En lloc d'una neteja uniforme i generalitzada, proposa prioritzar cartogràficament els trams més crítics mitjançant imatges satel·litàries i índexs de vegetació (NDVI), validar el resultat amb vols de dron, executar un desbrossament mecànic selectiu amb biotrituradora que trenque la continuïtat del combustible vegetal i, finalment, donar valor al material triturat mitjançant compostatge, encoixinat o ús energètic. Res es tira; tot es reutilitza.
Finalment, la mancomunitat de l'Alt Túria planteja un model de gestió sostenible de la Reserva de la Biosfera de l'Alt Túria que va més enllà del foc: integra conservació del patrimoni natural, desenvolupament econòmic, fixació de població, turisme sostenible i governança territorial coordinada. Un enfocament holístic que entén que previndre incendis també passa per mantindre vius els pobles.
Més enllà del foc: energia, mobilitat i agroalimentació
La resta de projectes aprovats dibuixen un mapa de les necessitats del món rural valencià. La mancomunitat del Racó d'Ademús treballa en una estratègia d'habitatge que combina un inventari GIS d'habitatge buit, incentius a propietaris, rehabilitació energètica i una plataforma digital amb intel·ligència artificial. La mancomunitat de la Costera-Canal, per la seua part, vol revitalitzar el sistema agroalimentari comarcal reactivant sòl agrari infrautilitzat i creant canals curts de comercialització.
L'eficiència energètica centra els projectes de les mancomunitats de l'Horta Nord i el Barri del Crist; la mobilitat, els de l'Horta Sud i la Ribera Baixa; i l'economia local, els de la Serrania i el Camp de Túria. Tretze territoris, tretze diagnòstics distints, però una mateixa convicció: que la innovació no és patrimoni exclusiu de les grans ciutats.
El que està en joc, en el fons, és alguna cosa més que apagar focs o instal·lar panells solars. És la pregunta de si els municipis xicotets poden competir en el segle XXI amb les mateixes ferramentes que les metròpolis. La resposta que assaja la Diputació de València amb esta iniciativa apunta que sí —sempre que algú els done la mà per a fer el primer pas.