Pocs haurien imaginat fa uns anys que un país de l'est d'Europa en plena carrera cap a la Unió Europea cridara a la porta d'una diputació espanyola per a reorganitzar el seu territori. Però això és exactament el que ha ocorregut. El govern de Moldàvia ha posat els seus ulls en la Diputació de València com a model de referència per a escometre la reestructuració territorial del país, un procés que forma part del seu full de ruta cap a l'adhesió comunitària.
L'escenari va ser el Fòrum Europeu per a la Reestructuració Territorial de Moldàvia, celebrat a Chisinau, la capital del país, i organitzat pel mateix executiu moldau. La jornada, liderada institucionalment per Alexander Buzu, secretari general del Govern de Moldàvia i responsable de coordinar la diplomàcia entre les institucions participants, va reunir els 32 presidents de províncies del país —denominades allí «districtes»— per a debatre com millorar la prestació de servicis públics a la ciutadania des d'una òptica territorial.
Una diputació espanyola en el centre del debat europeu
La presència valenciana en eixe fòrum no va ser casual. La Diputació de València va assumir recentment, per primera vegada, la presidència de Partenalia, l'organització que agrupa les províncies de la Unió Europea, a través del seu diputat de Fons Europeus, Juan Ramón Adsuara. Eixe nou lideratge l'ha col·locada en el mapa institucional europeu i ha obert portes que abans romanien tancades.
Partenalia va nàixer en 1993 amb el propòsit de donar visibilitat i enfortir el paper de les diputacions i administracions locals intermèdies europees en el procés de construcció comunitària. Durant dècades va ser una xarxa discreta, tècnica, allunyada dels grans titulars. Hui, amb la Diputació de València al capdavant, s'ha convertit en un interlocutor de pes en debats que afecten directament el futur administratiu de països candidats a l'adhesió.
Adsuara participà en el fòrum juntament amb representants d'alt nivell de tota Europa: André Violá, president de la xarxa CEPLI; Luca Menesini, president del PES en el Comité Europeu de les Regions i vicepresident de Partenalia; Sorin Munteanu, director de la Unió Nacional de Províncies de Romania; Grzegorz Kubalski, representant polític de l'Associació de Províncies de Polònia; i Andreas Listing, en representació de les províncies alemanyes. Junts exposaren davant els 32 presidents de districtes moldaus diferents models europeus de finançament, distribució competencial i prestació de servicis públics de proximitat. Un vertader aparador de com organitzar un territori des de baix.
El model valencià: servicis públics per als municipis xicotets
¿Què té la Diputació de València que no tinguen altres administracions? La resposta està, precisament, en la seua dimensió més quotidiana. Durant la seua intervenció, Adsuara defensà la importància de la cooperació supramunicipal com a ferramenta per a garantir una prestació eficient dels servicis més complexos, especialment en municipis xicotets que difícilment podrien afrontar a soles, per exemple, el manteniment d'una xarxa d'aigua potable, la digitalització dels seus servicis o la rehabilitació d'una instal·lació cultural.
La institució valenciana ha sigut presentada com un exemple concret d'èxit: plans d'inversió directa que han permés a municipis de tota la província executar projectes que, pel seu tamany o capacitat pressupostària, mai haurien pogut assumir en solitari. Carreteres, servicis socials, prevenció d'incendis, bombers, suport informàtic o modernització de xarxes d'aigua són només alguns dels àmbits en els quals la Diputació actua com a braç executor del qual els ajuntaments necessiten però no poden fer.
"Volem ensenyar-los com col·laborem amb els pobles en matèria de política social, carreteres, prevenció d'incendis, bombers, assumptes socials, suport informàtic, etc., i així exportar el nostre model al seu país." - Juan Ramón Adsuara, diputat de Fons Europeus i president de Partenalia de la Diputació de València
La proposta concreta no es quedà en paraules: Adsuara oferí a les autoritats moldaves visitar la Diputació de València per a comprovar de primera mà com funciona eixe model de proximitat territorial. Una invitació que, en el context del procés d'adhesió moldau, té un valor polític gens menyspreable.
Moldàvia, un país que construïx el seu futur europeu
Per a entendre la importància del fòrum, convé tindre en compte el moment històric que travessa Moldàvia. El país sol·licità la seua adhesió a la UE en març de 2022, després de la invasió russa d'Ucraïna, fou reconegut oficialment com a candidat en juny d'eixe mateix any i començà les negociacions d'adhesió en juny de 2024. És, doncs, un procés accelerat, impulsat en part per la urgència geopolítica.
En octubre de 2024, els moldaus aprovaren per un marge molt ajustat —només 0,7 punts percentuals— un referèndum constitucional sobre l'adhesió a la UE, a pesar d'una suposada campanya massiva d'interferència russa, desinformació i atacs híbrids. La voluntat d'integrar-se en Europa és real, però fràgil. I reorganitzar el territori perquè funcione segons els estàndards comunitaris és una de les reformes pendents més complexes.
En març de 2025, el Parlament Europeu aprovà el Mecanisme de Reforma i Creixement per a Moldàvia, dotat amb 1.900 milions d'euros, el major paquet de suport financer de la UE al país des de la seua independència. En eixe context, la reforma territorial no és un capritx burocràtic: és un requisit per a modernitzar l'administració pública i acostar-la als estàndards europeus de governança local.
Una declaració conjunta i nous socis per a Partenalia
El fòrum conclogué amb una declaració conjunta en favor d'una reforma territorial en Moldàvia que permeta avançar cap a una organització provincial més eficaç, moderna i alineada amb els estàndards de la UE. Espanya, Itàlia, França, Polònia i Romania foren identificats com a aliats estratègics en eixe procés de modernització administrativa.
"Eixim molt satisfets d'esta jornada perquè autoritats de Moldàvia, i també de Polònia, han mostrat el seu interés a sumar-se a Partenalia, una vegada han comprovat el bon funcionament de la xarxa i la defensa que fem dels interessos dels governs intermedis." - Juan Ramón Adsuara, diputat de Fons Europeus i president de Partenalia de la Diputació de València
La corporació provincial ha adoptat en esta legislatura una premissa clara de vertebració territorial, consolidant un caràcter municipalista que prioritza l'acompanyament als ajuntaments amb independència de la seua grandària o ubicació geogràfica. Eixe principi, que a València es traduïx en quilòmetres de carretera arreglats i en servicis socials que arriben a pobles de pràcticament uns centenars d'habitants, és precisament el que Moldàvia busca construir des de zero. La Diputació també aspira a consolidar Partenalia com a interlocutor davant la Comissió Europea, el Parlament Europeu i el Comité de les Regions, en un moment clau que comença a definir-se el pròxim període de programació europea 2028-2035. La visita que Adsuara ha proposat als representants moldaus podria ser, si es materialitza, el primer pas d'una cooperació amb conseqüències tangibles per a milers de ciutadans que viuen en pobles xicotets d'un país que mira, amb esperança i amb dificultats, cap a Europa.