Els problemes en la sanitat pública valenciana continuen causant estralls. I és que segons les dades de la memòria anual realitzada per l'associació El Defensor del Pacient, la Comunitat Valenciana és la quarta autonomia espanyola amb un major nombre de serveis sanitaris denunciats per pacients durant l'any 2024. Concretament, es van rebre un total de 992 reclamacions, un 14,6% més que l'any anterior. D'elles, 52 casos van culminar en defunció.
Per províncies, la capital autonòmica va obtindre 546, seguida d'Alacant amb 398 i, més allunyada, Castelló, que només va rebre 48 queixes. A més, atés l'àmbit d'especialització de les reclamacions, la majoria es van donar en cirurgia general, urgències, llistes d'espera, traumatologia, ginecologia i obsetricia.
Quant als centres hospitalaris valencians que compten amb més reclamacions són, en ordre: l'Hospital La Fe de València, l'Hospital General Universitari d'Alacant, l'Hospital Universitari Doctor Peset de València, l'Hospital Francesc de Borja de Gandia i l'Hospital General Universitari de València.
Problemàtica en les llistes d'espera i Atenció Primària
L'informe també incidix en els inconvenients als quals s'enfronten els pacients que es troben en llistes d'espera. Resulta que la Comunitat Valenciana també és la quarta autonomia amb un nombre major de malalts en espera. Concretament, les últimes dades accessibles, datats de juny de 2024, comptabilitzaven fins a 54.731 persones, la mitjana de demora de les quals a rebre els tractaments i o sotmetre's a les proves pertinents és de 79 dies, o cosa que és el mateix, dos mesos i mig.
De fet, s'ha produït una "pujada meteòrica" de les llistes d'espera en els últims 4 anys en l'autonomia. A més, les patologies amb més pacients a l'espera són les pròtesis de genoll, les cataractes i les operacions de maluc. Segons El Defensor del Pacient, la principal raó d'este fet és el dèficit de metges i professionals d'infermeria. Per això, reclama millores en una Atenció Primària saturada, que hui dia atén un mínim 40 persones per jornada, cadascun dels quals compta amb una consulta de màxima 10 minuts.
Reivindicacions del personal sanitari
El Sindicat Mèdic d'Assistència Pública (SIMAP) opina que la decisió de la Conselleria de Sanitat de desviar els recursos existents en Atenció Primària per a cobrir hores de guàrdia els dissabtes al matí en els centres de salut provoca una reducció del temps efectiu dedicat als pacients. Un temps que, ja de per
De fet, divendres passat 24 de gener, diverses organitzacions sanitàries van impulsar un manifest per a declarar al conseller de Sanitat, Marcià Gómez, 'persona senar grata' per la seua gestió en el departament. Es tracta d'un escrit realitzat en conjunt pel Sindicat d'Infermeria (SATSE), CCOO, UGT i Intersindical Salut.
Els col·lectius denuncien la posada en marxa de retallades pressupostàries en l'àmbit sanitari i critiquen incompliments per part del conseller en diversos aspectes. Concretament, asseguren que no ha complit la seua promesa en la implantació de la jornada de 35 hores, en la publicació mensual de les llistes d'espera quirúrgiques i en la creació de 300 places d'infermeria escolar. "Estes mesures que s'han executat només han servit per a deteriorar el sistema públic, engreixar les derivacions del sector privat i empitjorar les condicions de treball del personal", expliquen els sindicats.