L'Atenció Primària en la Comunitat Valenciana travessa una situació crítica, marcada per la sobrecàrrega assistencial, la falta de personal i la insuficiència de recursos, segons han estat denunciant recentment els principals sindicats del sector sanitari. Estes manques han portat a mobilitzacions i reivindicacions en defensa d'una sanitat pública de qualitat, exigint millores en les condicions laborals, la reducció de llistes d'espera i un increment en la inversió destinada als centres de salut, fonamentals per a garantir una atenció adequada i pròxima a la ciutadania.
Col·lapse en urgències
Els hospitals valencians han patit esta segona setmana de gener una alta pressió i un augment considerable del nombre de pacients. Si bé és probable que siga degut a l'increment de les malalties respiratòries, un fenomen habitual en estes dates, la saturació en els serveis d'urgències és una problemàtica recurrent en el sector sanitari de l'autonomia des de fa molt temps.
De fet, les últimes dades accessibles de la Conselleria de Sanitat mostren que el nombre de persones ateses en urgències ha crescut un 18,58% en només dos anys. Les agrupacions de professionals de la medicina assenyalen que este "col·lapse" ve produït per l'"afebliment de l'Atenció Primària, la qual cosa deriva en llargues cues i grans períodes d'espera per a accedir a la consulta.
Actualment, la demora per a aconseguir una cita mèdica en ambulatoris és de mínim 15 dies, la qual cosa sens dubte impulsa a la gent a acudir a urgències davant la impossibilitat de rebre una assistència amb major rapidesa. Això posa de manifest altre dels inconvenients més perjudicials en la sanitat pública valenciana: l'infrafinançament dels centres de salut.
Tots aquestes dificultats comporten, segons el Sindicat d'Infermeria (SATSE), a una situació insostenible per als sanitaris. L'agrupació denuncia que els professionals es troben "desbordats" perquè les plantilles són insuficients. La falta de contractació de personal d'infermeria i les baixes per indisposició no cobertes obliguen els empleats a doblegar torns. Una càrrega de treball que, sumat a la insuficiència de recursos i l'increment dels pacients, pot crear un estrés afegit que acabe, fins i tot, en la síndrome del professional cremat.
Nou Decret d'Atenció Primària
Fa uns mesos, el Consell va anunciar, a més d'altres noves mesures en el sector, la posada en marxa d'un Nou Decret d'Atenció Primària, la principal mesura de la qual és la proclamació d'una estructura jeràrquica de personal sanitari diferent de l'actual. En ella, es pretenen crear les prefectures de servei assistencial d'Atenció Primària i Comunitària i les prefectures de secció.
Es tracta d'una iniciativa rebutjada per SATSE, Comissions Obreres (CCOO), Unió General de Treballadors (UGT), Intersindical Salut i el Sindicat de Facultatius i Professionals de Sanitat (SIMAP). Estos col·lectius critiquen la falta de negociació del govern i asseguren que la implantació d'esta normativa "no suposa millores per al sector".
I és que, quan l'aprovació es va deixar a un costat després de la situació d'emergència provocada per la DANA del passat 29 d'octubre, els sindicats i organitzacions van demandar la retirada definitiva del projecte. Un pla que consideren una "reculada en la qualitat assistencial", ja que opinen que la redistribució de les càrregues del treball sense un augment en la plantilla suposarà la reducció del temps en cada consulta. Un temps que ja de per sí és molt limitat.
Per tant, de cara a este 2025, una de les principals preocupacions dels professionals sanitaris és la represa de la proposta, alguna cosa que les institucions polítiques estan estudiant. En resposta a la situació actual del sector, la Federació de Sanitat i Sectors Sociosanitaris de CCOO del País Valencià ha elaborat un informe on es recullen nombroses propostes per a la millora de l'Atenció Primària i Comunitària en la Comunitat.
L'escrit compta amb tres punts clau. En primer lloc, es demana l'ascens de la inversió en este àmbit mitjançant la correcció del desequilibri tradicional que es dona en el pressupost sanitari a favor de l'atenció hospitalària. Per una altra costat, es demanda que es produïsca un perfeccionament de la dotació dels recursos a través de la redimensió de la plantilla i la implantació de la categoria d'Infermeria familiar.
Una última qüestió rellevant és la millora en les labors organitzatives i de gestió. Això, segons el sindicat, es pot aconseguir mitjançant una comunicació més eficient entre els diferents nivells assistencials, la creació de noves unitats de suport que integren altres categories professionals i la professionalització dels sistemes d'informació.
Demandes dels conductors d'ambulàncies: una assignatura pendent
Un altre de les potencials reivindicacions per a l'any que acaba de començar ve de la mà d'aquells que manegen els vehicles d'assistència sanitària. El mes de desembre passat, els conductors d'ambulàncies de l'autonomia es van declarar en vaga indefinida per a reclamar l'augment dels seus salaris.
I és que el Col·lectiu de Tècnics en Emergències Sanitàries (TES) denuncien que en la Comunitat Valenciana perceben nòmines inferiors a les d'altres regions del país, i demanden un convingut laboral just que pose fi a la precarització que els afecta de manera directa.