I si els medicaments pogueren navegar pel cos humà amb la precisió d'un GPS, ignorant les cèl·lules sanes i atacant només les malaltes? No és ciència-ficció. És nanomedicina. I el pròxim 27 de maig, a les 19 hores, l'Auditori Santiago Grisolía del Museu de les Ciències de València acollirà una conferència gratuïta per a explicar al públic general com esta disciplina està transformant la forma que entenem el tractament del càncer i altres malalties complexes.
Una investigadora de referència mundial, a València
La conferenciant no és qualsevol científica. La doctora María Jesús Vicent, investigadora cap del Laboratori de Polímers Terapèutics del Centre d'Investigació Príncep Felip (CIPF) de València, és una de les veus més reconegudes del món en el camp de la nanomedicina i les teràpies avançades. Des de 2006 lidera en el CIPF el primer laboratori de Polímers Terapèutics a Espanya, centrat en el desenvolupament de nous nanofàrmacs per a diferents patologies, entre les quals destaquen el càncer avançat-metastàsic i les malalties neurodegeneratives.
Doctora en Química per la Universitat Jaume I, va completar la seua formació amb una estada en el laboratori del professor Jean-M. Fréchet en la Universitat de Califòrnia, Berkeley. Després d'iniciar-se en la investigació biomèdica en l'Institut Biomar i gaudir d'una beca Marie Curie postdoctoral en la Cardiff University, va tornar a Espanya en 2004 al CIPF amb un contracte Marie Curie Reintegration. Una trajectòria que combina el rigor dels millors laboratoris internacionals amb el compromís d'aplicar eixos coneixements des de València a la resta del món.
Autora de més de 160 articles revisats per parells i titular de 15 patents —sis d'elles llicenciades—, Vicent cofundà en 2012 Polypeptide Therapeutic Solutions. Ha dirigit i coordinat nombrosos projectes finançats per entitats de rellevància internacional, com la Comissió Europea —incloent-hi l'European Research Council— o la Fundació Health La Caixa. A més, en 2025 va ser guardonada amb el Premi Rei Jaume I de Noves Tecnologies, un dels reconeixements científics més prestigiosos d'Espanya.
Nanofàrmacs: medicaments que aprenen a apuntar
La proposta científica que Vicent porta anys desenvolupant pot resumir-se, sense perdre precisió, en una idea poderosa: construir medicaments tan xicotets i intel·ligents que siguen capaços de transportar la seua càrrega terapèutica directament fins a la cèl·lula malalta, sense arrasar pel camí amb el teixit sa. La quimioteràpia convencional, en canvi, actua de forma molt menys selectiva, amb els efectes secundaris devastadors que això comporta per als pacients.
Les principals línies del laboratori inclouen el desenvolupament de nanomedicines polimèriques de combinació que busquen la sinergia entre fàrmacs, nanoportador i càrrega, així com sistemes capaços de travessar la barrera hematoencefàlica per al tractament de malalties neurodegeneratives, tumors cerebrals pediàtrics o metàstasis cerebrals. Franquejar eixa barrera —una de les defenses més sofisticades de l'organisme humà— ha sigut durant dècades un dels grans murs de la medicina moderna.
Les dades que recolzen el potencial d'estes teràpies són cada vegada més sòlids. Les nanoteràpies dirigides han aconseguit incrementar la reducció tumoral en més del 25% respecte a la quimioteràpia convencional, sent els liposomes i les nanopartícules polimèriques els sistemes més emprats. A més, la integració amb immunoteràpia ha reduït els efectes adversos en un 50%, millorant la qualitat de vida dels pacients. Són xifres que, per a milions de persones diagnosticades de càncer cada any, no són estadístiques abstractes: són esperança concreta.
Ciència gratuïta i oberta a tots
La conferència es titula 'Nanomedicina Intel·ligent: la revolució invisible que ja està canviant la nostra salut' i s'emmarca dins del cicle 'Actualitat', una iniciativa del Museu de les Ciències per a acostar a la societat temes científics d'especial rellevància. L'entrada és lliure. No fan falta coneixements previs ni acreditacions acadèmiques: només curiositat.
Vicent també ocupa un lloc rellevant en l'estructura institucional de la divulgació científica valenciana. A més de ser investigadora distingida en la Universitat Jaume I i membre de la xarxa d'excel·lència en càncer CIBERONC, forma part del Comité d'Experts de la Ciutat de les Arts i les Ciències, l'òrgan encarregat d'assessorar sobre els continguts del complex científic. Que siga precisament ella qui puge a l'estrada del seu propi "territori" té, si més no, una coherència poètica.
Vivim en una època que la distància entre el laboratori i la vida quotidiana s'escurça a una velocitat sense precedents. La nanomedicina no és encara una realitat massiva en els hospitals, però els seus fonaments científics porten anys construint-se en llocs com el CIPF. Una vesprada de maig en el Museu de les Ciències pot ser, per a qui assistisca, la primera vegada que entenguen per què les teràpies del futur no es mesuraran en mil·ligrams, sinó en nanòmetres.