Carlos, tècnic sanitari a Jerez de la Frontera, ha tornat a ingressar en Esvidas després d'una recaiguda que el va portar al límit. La seua història reflectix com una vida aparentment estable pot fracturar-se quan l'alcohol deixa de ser un consum social i comença a dirigir la rutina diària.
L'addicció a l'alcohol continua sent una de les problemàtiques més normalitzades a Espanya. Segons l'Enquesta EDADES del Pla Nacional sobre Drogues, més del 90% de la població ha consumit alcohol alguna vegada i aproximadament el 6% presenta patrons de consum de risc, la qual cosa dificulta identificar el pas cap a la dependència.
A la Comunitat Valenciana, l'impacte també és significatiu. La xarxa assistencial compta amb 39 Unitats de Conductes Addictives que només en 2025 van atendre a més de 30.000 persones, de les quals 12.159 van iniciar tractament. L'alcohol continua sent la principal substància de demanda, amb un 38% dels casos, seguit de la cocaïna (27%) i el cànnabis (14%).
“Com està tan normalitzat, no vaig veure el problema”
Carlos va començar a beure en l'adolescència sense percebre alarma. “Com està tan normalitzat, no vaig veure el problema”, reconeix. Durant anys va compatibilitzar estudis universitaris, faena i consum diari. La situació es va agreujar quan va començar a treballar com a tècnic d'ambulàncies, on les guàrdies i l'estrés van consolidar un patró de consum creixent.
En el seu moment més crític va arribar a ingerir entre sis i huit litres d'alcohol al dia. “M'alçava a les sis per a beure abans d'anar a l'hospital”, relata. Fins i tot esperava en el pàrquing abans d'entrar al seu torn per a alleujar l'abstinència. El seu cos va acabar passant factura: pancreatitis greu, diabetis insulinodependent i hospitalitzacions recurrents.
El punt d'inflexió va arribar després de la mort del seu pare, el seu principal suport en el primer tractament. A això es van sumar la ruptura sentimental i la pèrdua de la custòdia del seu fill. “Se'm va ajuntar tot”, resumix. La recaiguda no va ser sobtada, sinó silenciosa, amb decisions que no va compartir durant el seu procés terapèutic.
Els especialistes d'Esvidas insistixen que l'alcoholisme és una malaltia crònica que pot avançar durant anys de forma invisible. El mateix model terapèutic del centre combina intervenció mèdica, psicològica i treball grupal per a reconstruir hàbits i previndre recaigudes.
Carlos va tornar al tractament convençut que necessitava una segona oportunitat. “Les recaigudes són dures, però se'n pot eixir”, afirma. Hui continua el seu procés de recuperació amb una idea clara: demanar ajuda a temps pot marcar la diferència entre la dependència i la reconstrucció d'una vida.
La seua història posa rostre a una realitat silenciosa que també es reflectix en les dades: milers de persones en la Comunitat Valenciana busquen cada any suport per a trencar amb l'alcohol. I encara que el camí no és lineal, els especialistes coincidixen que sempre existix marge per a començar de nou.
En un context de creixent pressió assistencial, els professionals d'addiccions subratllen la importància de la detecció precoç i de l'accés ràpid a tractament. Les conductes de risc solen mantindre's ocultes durant anys fins que apareixen les conseqüències físiques i emocionals més greus, reforçant la necessitat de recursos especialitzats com les unitats públiques i els centres terapèutics.