Així és el pla de 120 milions per a garantir aigua potable en emergències a València

El nou Pla d’Infraestructures Crítiques 2026-2031 convertirà València en la primera gran ciutat europea autosuficient en el subministrament d’aigua potable

Guardar

Jardí del Túria a València. Foto de GettyImages, crèdits de Ronstik
Jardí del Túria a València. Foto de GettyImages, crèdits de Ronstik

El Debat sobre l’Estat de la Ciutat celebrat a l’Ajuntament de València durant el dia d’ahir estigué marcat per un anunci de gran importància. L’alcaldessa María José Catalá presentà el Pla d’Infraestructures Crítiques 2026-2031, dotat amb 120 milions d’euros, l’objectiu del qual és convertir la capital valenciana en la primera gran ciutat europea autosuficient en el subministrament d’aigua potable en situacions d’emergència.

Catalá defensà que la seguretat serà l’eix central de la seua gestió política en els pròxims anys. En el seu discurs feu referència a la DANA d’octubre i a l'apagada elèctrica d’abril, episodis que posaren en relleu la vulnerabilitat de la ciutat en matèria de subministraments bàsics. “És una responsabilitat mirar a llarg termini i estar preparats per a qualsevol circumstància”, subratllà l’alcaldessa.

Un pla pioner per a València

El pla híbrid de València es recolza en l’aqüífer situat baix la ciutat, amb un volum estimat de 2.500 hectòmetres cúbics, equivalent a dues vegades l’embassament d’Alarcó ple. Este recurs permetrà disposar d’una font alternativa d’aigua en cas que la xarxa principal quede inutilitzada.

Entre les actuacions previstes destaquen:

  • Construcció de 4 pous municipals per a extraure aigua subterrània.

  • Instal·lació de 4 plantes potabilitzadores dins del terme municipal.

  • Renovació de 8,6 km de canonades arterials, considerades “autopistes d’aigua” en moments crítics.

  • Compra de macrogrups electrògens d’alta capacitat per a mantindre operatives les plantes durant apagades.

Actualment, la ciutat disposa d’un emmagatzematge equivalent a 24 hores d’aigua potable. L’objectiu del pla és duplicar esta capacitat fins a 48 hores, garantint així l’autonomia hídrica en cas d’emergències.

València, referent europeu

La capital valenciana és, juntament amb París, una de les poques grans ciutats europees que compta amb una doble xarxa d’aigua. Esta consta de:

  • Una xarxa d’aigua potable.

  • Una xarxa de baixa pressió, destinada al reg i esbandida de carrers.

L’ampliació d’esta segona xarxa permetrà que el 100 % de les zones verdes i l’esbandida urbana s’abastisquen d’aigües de pou, alliberant recursos d’aigua potable per al consum humà. Esta mesura reforça la sostenibilitat i situa València com a model en gestió hídrica urbana.

Preparats per a qualsevol emergència

L’anunci forma part de l’estratègia València MÉS Segura, que combina formació ciutadana davant riscos amb la inversió en infraestructures crítiques. Catalá assenyalà que els fenòmens meteorològics extrems o les fallades energètiques “ja no són excepcionals, sinó realitats que hem d’afrontar amb preparació”.

A més del pla d’infraestructures, s’han detallat noves iniciatives:

  • Impulsar aigua potabilitzada des del Realón a l’Horta Sud per gravetat, reduint la dependència elèctrica.

  • Instal·lar càmeres de vigilància en el curs del Túria i en el barranc del Carraixet per a monitoritzar crescudes.

  • Projecte pilot d’avisos sonors a La Torre, amb sirenes de 1.200 watts i abast de fins a 3 km.

  • Sistema d’intel·ligència artificial per a emergències, que la Policia Local de València serà la primera a provar a Espanya gràcies a un projecte europeu finançat amb més de 200.000 euros.

Mesures contra els efectes de la DANA

Catalá recordà que el 84 % de les recomanacions de la Comissió d’Estudi després de la DANA de 2024 ja estan complides o en marxa. En esta línia, s’han posat en marxa projectes específics en pedanies del sud:

  • Redacció de 3 projectes per a renovar 30 km de conduccions entre séquies i col·lectors.

  • Construcció de dos dipòsits de tempesta a Castellar i Forn d’Alcedo.

  • 3,4 milions d’euros del programa Urban Flow per a transformar barris en espais resilients al canvi climàtic.

  • Pla Especial d’Ordenació Urbanística a Castellar i estudi de mobilitat ciclopedonal a Forn d’Alcedo.

Així mateix, s’està desenvolupant un projecte pilot a La Torre, en col·laboració amb la Generalitat i Save the Children, per a aplicar intel·ligència artificial als serveis socials, sanitaris i educatius amb especial èmfasi en la infància.

Mirar a llarg termini

L’alcaldessa insistí en la importància de deixar arrere el “tacticisme polític” i gestionar mirant al futur. La seua intenció és traslladar estes mesures a l’àrea metropolitana de València per a reforçar la seguretat de tot l’entorn urbà.

L’alcaldessa, María José Catalá, durant el debat de l’estat de la ciutat
L’alcaldessa, María José Catalá, durant el debat de l’estat de la ciutat

“Desitge que mai haguem de posar en marxa este sistema, però la nostra obligació és estar preparats. Si no hem aprés res del que ens ha passat, estaríem cometent un error greu”, afirmà Catalá.

Amb este pla, València no sols es prepara per a afrontar possibles emergències, sinó que també es posiciona com un referent europeu en infraestructures crítiques, sostenibilitat i gestió de riscos urbans.

Destacats