A punt d'entrar de ple en plena campanya política, les diferents formacions ja han anat llançant algunes propostes i reformes, incloses en els seus respectius programes electorals, que durien a terme en el cas de convertir-se en la força política que més suports reba, després del 28-A. Propostes que, a vegades, han incendiat les xarxes socials i han alçat crítiques entre els partits contraris. Per això, a València Extra, fem un repàs per les mesures més polèmiques de les últimes setmanes.
Contra les mesures anticorrupció
Els candidats de les dues principals formacions de la dreta valenciana, Isabel Bonig (PP) i Toni Cantó (Ciudadanos) han sigut protagonistes, en els últims dies, per les seues propostes d'eliminar dues de les principals mesures que des del Govern del Botànic s'han posat en marxa per a lluitar contra la corrupció.Així, mentre la líder del PP prometia l'eliminació de l'Agència Valenciana Antifrau perquè, a parer seu, no és necessari dedicar-li un organisme independent, sinó reforçar-lo amb mecanismes interns de la Generalitat, com l'advocacia, el líder de Cs, Toni Cantó, assegurava que, en cas d'arribar a la presidència del Consell, posaria fi a la Conselleria de Transparència, encarregada de la direcció i execució de la política de transparència, participació ciutadana i responsabilitat social de l'Administració, per considerar-la també innecessària.
Uns anuncis que van portar cua, i que van propiciar que la vicepresidenta de la Generalitat, Mónica Oltra (Compromís), demanara explicacions sobre per què "no li'l volen posar difícil als lladres i als corruptes". D'aquesta manera, apuntava que "les formacions polítiques que volen eliminar la prevenció contra la corrupció, igual tenen les seues raons".
"A les armes"
Santiago Abascal, president de Vox, ha incendiat les xarxes amb la seua petició de dur a terme "un canvi radical urgent en la llei perquè els espanyols puguen disposar d'una arma a la seua casa que puguen utilitzar en situacions d'amenaça real per a la seua autodefensa".En aquest sentit, el canvi de 180 graus que es proposa des de la formació ultradretana seria, ni més ni menys, que "els espanyols sense antecedents i en ple ús de les seues facultats mentals puguen disposar d'una arma a la seua casa, i usar-la en situacions d'amenaça real per a la seua vida", sense que això comportara a haver d'"enfrontar-se a un infern judicial".
Per a Abascal, "la llei està tractant a les persones com a vilans, i als seus assaltants com a víctimes, cosa que també ocorre amb els okupes. A nosaltres, això ens sembla dramàtic".
La revolució fiscal de Bonig
Isabel Bonig ho té clar. En cas de guanyar les eleccions, una de les seues primeres mesures seria reduir del 10 al 6 i 8% l'impost d'accés a l'habitatge, segons el preu. I és que com explicava el portaveu d'Economia del Partit Popular, Rubén Ibáñez, estaríem parlant d'"una revolució fiscal sense precedents en l'àmbit autonòmic i nacional. No es tracta només de frenar la pujada d'impostos, sinó d'eliminar alguns d'una plomada, baixar altres i incentivar determinats aspectes per a ajudar a tirar avant a aquells amb menys recursos". En definitiva, "amb Puig, els valencians paguen 3.080 milions d'euros més en impostos. Amb la revolució fiscal de Bonig, els diners estaran en la butxaca de la gent".Ara bé, la Comunitat Valenciana, una de les autonomies que més infrafinançament pateix per part del Govern central, deixaria d'ingressar, aproximadament, 820 milions d'euros, la qual cosa l'obligaria a dependre, en major mesura, del finançament estatal.
D'aquesta manera, el sotssecretari general del PSPV, Manolo Mata, a través d'un comunicat, va criticar aquesta "revolució fiscal de Bonig" perquè "portaria a la destrucció de l'Estat autonòmic". Així mateix, afegia que "no hi ha valencians i valencianes amb ingressos de menys de 20.000 euros que paguen imposats. Sembla una broma que Bonig crega que no ens recordem que qui va apujar l'impost de transmissions patrimonials va ser, ni més ni menys, que el PP en un Consell en el qual estava Isabel Bonig".
Adéu, drets
Vox ha sigut notícia pels seus constants anuncis d'eliminar els que ells titllen de "lleis d'ideologia de gènere", és a dir, el Pacte Valencià contra la Violència de Gènere o la Llei LGTBI. Així, Vox València no solament promou la substitució d'un dels pactes contra la violència masclista, que ha sigut pioner quant a la protecció tant de la víctima com dels seus fills i filles, per una Llei de Violència Intrafamiliar, sinó que han assegurat que "a les escoles s'adoctrina amb la Llei d'Identitat Sexual des d'Infantil".A aquesta supressió de drets, se li sumaria la que anunciava, fa tan sols un parell de dies, l'extorero Vicente Barrera que, en un debat organitzat en l'Ateneu Mercantil, va avançar una sèrie de mesures que Vox defensarà en el seu programa electoral, i entre les quals es troba la prohibició de qualsevol tipus de manifestació, a menys de 500 metres de les places de bous, en els dies en què se celebren els festejos. Així, Barrera va defensar la llibertat dels antitaurins, però "no per a prohibir, no per a convertir-me en un delinqüent, no perquè la meua filla s'avergonyisca de dir que el seu pare era torero".
Així mateix, Barrera també va criticar que Compromís propose un referèndum als pobles per a decidir la continuïtat dels bous al carrer. Per a justificar la seua crítica no va dubtar a afirmar que "això dels referèndums és una vergonya. No es pot votar tot. Podem preguntar a la gent si Compromís es pot presentar a les eleccions? La llibertat no es pot votar, com no es pot votar si volem immigrants al poble".
Casado i la Llei de Suport a la Maternitat
Sens dubte, ha sigut una de les polèmiques més destacades de les últimes setmanes, que va provocar les crítiques més dures tant per part de la ciutadania, com per les i els portaveus dels diferents grups polítics. I és que, en la seua proposta de Llei de Suport a la Maternitat, el Partit Popular a escala estatal proposava retardar l'expulsió de les dones sense papers, que decidiren donar al seu fill en adopció. En aquest cas, aquesta dona quedaria "blindada temporalment per a gaudir de tota la protecció i garanties en igualtat de condicions que les dones que viuen en situació regular". Després de donar a llum, les dones tornarien a estar exposades al fet que es posara en marxa l'expedient per a la seua expulsió.Aquesta proposta va generar tanta revolada que fins i tot el PP va enviar un comunicat rectificant la informació inicial, i assegurar que "és fals que el PP propose no expulsar a dones en situació irregular a canvi que entreguen als seus fills en adopció", encara que en la proposta sí que es reflecteix eixe "blindatge temporal".
Les reaccions no es van fer esperar. Així, la vicepresidenta del Consell, Mónica Oltra, va qualificar de "repugnant aquesta mesquinesa. Em repugna que sigueu capaços de verbalitzar aquesta barbaritat", mentre que la regidora d'Habitatge per València en Comú concloïa el seu tuit amb la frase "Pablo Casado, l'home que odia a les dones".