La vicepresidenta primera i consellera de Servicis Socials, Igualtat i Vivenda, Susana Camarero, ha reclamat al Govern d'Espanya “més diàleg, agilitat i transparència” en la gestió de les polítiques estatals de vivenda i en la coordinació amb les comunitats autònomes.
Durant la seua participació en la Conferència Sectorial d'Habitatge, Camarero ha valorat que el Ministeri d'Habitatge i Agenda Urbana atenguera la petició de la Comunitat Valenciana de convocar esta reunió multilateral per a abordar en un fòrum de diàleg i no de forma bilateral les qüestions que afecten a tots els espanyols.
La vicepresidenta ha subratllat també la importància que “totes les comunitats autònomes disposen de la mateixa informació al mateix temps” i que els acords o convenis rellevants “es compartixen en estos espais de cooperació, no a través dels mitjans de comunicació”. En este sentit, ha defés “unes sectorials vives, útils i reals, on debatim, proposem i avancem tots en igualtat de condicions”.
Així mateix, ha mostrat la seua “preocupació” per la notícia coneguda fa uns dies sobre la firma d'un conveni amb Catalunya per a la cessió de 13.000 vivendes de la Societat Estatal de Promoció i Equipament de Sòl (SEPES) i ha recordat que, després de la dana, des de la Generalitat es va sol·licitar al Ministeri la cessió temporal de vivendes del SEPES ubicades en els municipis afectats, per a poder donar una resposta immediata a eixes famílies. “Lamentablement, la sol·licitud va ser denegada”, ha recriminat.
“Hem demanat a la ministra -ha continuat- transparència sobre els plans del ministeri sobre les vivendes del SEPES i perquè totes les comunitats autònomes puguem, en funció de les condicions establides, participar en convenis de cogestió”.
No obstant això, “la resposta esquiva de la ministra deixa veure que el conveni amb Catalunya és un conveni singular i que no hi ha intenció clara d'establir, amb el conjunt de les que altres comunitats autònomes, un marc de col·laboració transparent per a gestionar amb l'empresa pública habitatges propietat del SEPES”, ha assenyalat, al mateix temps que ha advertit que “una volta més, el Govern dona un tracte de favor a Catalunya sobre la resta de les comunitats autònomes”.
Retard del Bo Lloguer Jove
En relació amb el Bo Lloguer Jove, la vicepresidenta primera ha lamentat la tardança de les ajudes, que arriben tard “per la ineficàcia del Govern que no ha tingut temps en tot l’any per a convocar-nos a la conferència sectorial, on s’han d’aprovar estes mesures, que a més compten en el mateix repartiment que l’any anterior”.
“Arriben tard —ha reiterat—, perjudicant els joves valencians, que hauran d'escoltar per què no rebran a temps l'ajuda al lloguer per culpa de la ineficàcia i la incapacitat del Ministeri de portar a temps el bo jove, que és imprescindible”.
Camarero ha assegurat que la Generalitat “farà tot el possible per tramitar-ho amb la màxima rapidesa”, però ha recordat que “la convocatòria, una volta més, arribarà tard per culpa del Govern d'Espanya”.
Així mateix, ha assenyalat que “no feia falta esperar fins a final d'any per a aprovar un repartiment que no modifica els imports respecte a l'exercici anterior”, criticant que el Ministeri “encara no haja transferit el crèdit”, cosa que “obliga les comunitats a retardar la publicació de la convocatòria i, amb això, les ajudes als joves”.
Finalment, Camarero ha considerat rellevant que el Pla Estatal d'Habitatge incorpore algunes de les propostes plantejades per les comunitats autònomes, com la flexibilitat dels trams, la inclusió de les despeses de gestió o l'adaptació de programes a la realitat territorial.
“Eixe és el camí i la convide a no abandonar-lo”, ha indicat a la Ministra d'Habitatge, i ha assenyalat que “el text requerix més millores i més diàleg en les comunitats, perquè quan s'escolta i es treballa conjuntament, les polítiques públiques milloren i arriben de forma més eficaç a la ciutadania”.
La vicepresidenta ha reafirmat el compromís del Consell amb una política d'habitatge justa, eficaç i centrada en les persones, basada en la cooperació institucional, la corresponsabilitat i la informació compartida.
“Només així podrem construir, entre tots, una política d'habitatge que done respostes reals i ràpides a les necessitats dels ciutadans”, ha conclòs.