Hi ha plans que van més enllà de eixir a sopar. Imagina gaudir d'un sopar mentre José Corbacho s'encarrega que la nit acabe entre rialles. Eixa és la proposta del Casino Cirsa València per al pròxim divendres 6 de novembre, amb una cita que combina gastronomia i humor en un format diferent: sopar i monòleg amb un dels rostres més coneguts de la comèdia espanyola.
El protagonista serà José Corbacho, que arriba amb Ante todo mucha calma, un espectacle amb el qual porta temps recorrent Espanya i l'objectiu del qual té clar: que el públic desconnecte, es divertisca i se'n vaja amb un somriure. L'experiència inclou un sopar en taules compartides i el monòleg, una combinació perfecta per als qui busquen un pla diferent a València.
Darrere de l'humorista hi ha una llarga trajectòria que passa per La Cubana, El Terrat, Homo Zapping i Buenafuente, a més del seu treball com a director de pel·lícules com Tapas, que codirigí amb Juan Cruz, Cobardes i Incidencias. Ara està també al capdavant de l'adaptació cinematogràfica de Burundanga, la coneguda comèdia teatral de Jordi Galceran.
Parlem amb ell sobre les veritats que potser no volem conéixer dels qui tenim prop, el que aprengué en La Cubana, les diferències entre actuar i dirigir i el que el públic pot esperar de la seua visita al Casino Cirsa. També ens conta per què València li fa sentir com a casa i per què, si hi ha un bon arròs pel mig, sempre troba una excusa per a tornar.
En Burundanga es planteja si volem conéixer la veritat sobre la nostra parella o si, en realitat, preferim que ens donen la raó. Què creus que busquem?
La veritat i la mentira funcionen molt bé en clau de comèdia. També l'ocultació de la veritat. Però Burundanga planteja, sobretot, si és convenient saber-ho tot de la teua parella.
En el fons, hi ha una comèdia romàntica darrere de l'obra de Jordi Galceran. La pel·lícula comença amb una xica que es queda embarassada i no sap si el seu nóvio la vol. Vol conéixer la veritat, però de sobte apareixen coses que ni s'imaginava. La història parla de si volem saber-ho tot de la persona amb qui compartim la vida i de la gent que ens rodeja, perquè a vegades conéixer tota la veritat també pot resultar incòmode.
Després està eixe altre debat: si volem conéixer la veritat o si només volem escoltar coses que confirmen el que ja pensem. Però, en clau de comèdia, crec que les mentires funcionen millor que la veritat.
Burundanga portava molts anys triomfant en els teatres. Què va ser el més complicat de portar-la al cinema: mantindre la seua essència o atrevir-se a canviar coses?
L'obra funcionava com un tir. És una de les més representades de Jordi Galceran i crec que l'han vista més d'un milió d'espectadors. El mateix Jordi, juntament amb dos guionistes, va fer l'adaptació cinematogràfica, i la pel·lícula creix respecte a l'obra original perquè el guió també ho fa.
En el teatre tot succeïx en un pis amb cinc personatges. En la pel·lícula tenim eixe mateix espai i eixos personatges, però la història va creixent. El segon i el tercer acte ja s'allunyen prou de l'obra original. Hem intentat mantindre tota la comèdia que tenia la funció, perquè no tenia sentit canviar una cosa que funciona tan bé i els mecanismes de la qual Jordi controla perfectament.
El meu treball consistia a convertir eixa història en imatges i aconseguir que fora una pel·lícula que anara un poc més enllà de l'obra teatral. Els qui van disfrutar del teatre trobaran eixe ADN comú, i els qui no el van veure podran descobrir la història directament en el cinema.
Estic molt content tant amb el resultat visual com amb el repartiment. He treballat amb actors que ja coneixia, com Silvia Abril i Jordi Sánchez, i amb altres amb els quals no havia treballat abans, però que em pareixen grans còmics, com Adriana Torrevejano, Marcel Borràs i Carol Rovira.
Has treballat davant de les càmeres i també darrere. Quan dirigixes, què et costa més: controlar un actor que improvisa massa o aconseguir que un de disciplinat es deixe anar?
M'agrada tot. Tinc la sort que a vegades em criden per a dirigir i altres per a actuar. Amb tot l'afecte que li tinc a la interpretació, que em pareix dificilíssima, dirigir exigix molt d'esforç en un projecte.
Els actors i les actrius representen els seus personatges i, quan acaba el rodatge, pràcticament acaba el seu treball. El director, en canvi, ha de preparar la pel·lícula, pensar-la, assajar-la, rodar-la i continuar treballant després, durant el muntatge i la postproducció. Sempre he tingut molt de respecte per la direcció.
Vaig tindre l'oportunitat de fer Tapas amb un amic, Juan Cruz, i ens va anar prou bé com per a continuar dirigint, també en solitari. Disfrute intentant aportar la meua visió i liderant un equip, encara que a vegades acabe més cansat dirigint que interpretant.
El pròxim 6 de novembre estaràs al Casino Cirsa València amb Ante todo mucha calma, una proposta que combina sopar i monòleg. Què es trobarà el públic?
És un monòleg de comèdia que porte girant un temps per Espanya. El meu comés és que la gent passe una bona estona i es divertisca.
És veritat que, en haver un sopar pel mig, cal tindre cura amb els riures i el menjar, perquè algú pot ennuegar-se. Però això ja depén de com s'organitze cada espectador. Jo vull que la gent gaudisca i isca contenta.
Anar al teatre és una experiència, però acudir a un lloc com el casino de València, on hi ha sopar i espectacle, és un altre tipus d'experiència. L'important és que siga agradable i que la gent se'n vaja amb un somriure. Si no riuen, encara que hagen sopat bé, haurà sigut error meu.
En ser un sopar amb espectacle i taules compartides, poden sorgir situacions inesperades. T'agrada interactuar amb el públic o preferixes deixar que la nit et sorprenga?
Depén. La interacció amb el públic pareix una moda actual, però s'ha fet tota la vida, des dels espectacles de revista. Jo vaig estar quinze anys en La Cubana, on també hi havia molta interacció, així que estic acostumat.
Soc prou respectuós, especialment en un format com este. Vull que la gent riga i s'ho passe bé, però que també puga gaudir del menjar i la beguda. No soc massa intrusiu, encara que a voltes m'agrada preguntar coses i interactuar, sempre que la gent vulga.
A mi em posa nerviós anar al teatre i que des de l'escenari estiguen constantment convidant-te a participar o interpel·lant-te. Penses: «Escolta, que jo venia ací a relaxar-me». Així que vull que el públic es relaxe i gaudisca.
Has mencionat La Cubana, on vas començar en 1988. Què vas aprendre allí que continues utilitzant hui i què queda d'eixe Corbacho jove?
D'eixe Corbacho jove encara queden coses. Alguna cèl·lula quedarà, tenint en compte que ens renovem cada set anys. Però, sobretot, intente conservar la il·lusió pel que faig, les ganes i la passió. El dia que no em vinga de gust eixir a un escenari, ja siga al casino o en un teatre, crec que s'haurà perdut eixe Corbacho que va començar a fer teatre al col·legi, després a la parròquia del seu barri i més tard amb uns amics.
Per a mi, La Cubana va ser pràcticament el col·legi, l'institut i la universitat. Vaig aprendre molt més que a actuar. Per a crear els personatges observàvem la realitat, que era la nostra principal font d'inspiració. A més, participàvem en els guions, el muntatge, les gires, la producció i la logística. Això et dona moltes eines per a desenvolupar-te després pel teu compte.
He tingut la sort de treballar amb gent meravellosa i d'incorporar altres eines, però la majoria de les que tinc probablement venen de La Cubana.
Després de tants anys entre la televisió, el cinema, el teatre i els monòlegs, què et queda per fer que encara et done un poc de vertigen?
Que les analítiques continuen eixint bé (Riu) . Últimament això m'importa més que l'aspecte exterior. Mentre el cos aguante, vull mantindre la il·lusió.
Em ve de gust continuar dirigint, creant i fent projectes diversos. Ara vaig a València per a actuar en el casino i al gener torne a l'Olympia amb David Fernández. Estem amb el nostre espectacle, David i José, no som Estopa, i durant tot el 2027 estarem de gira.
Em ve de gust treballar amb gent amb qui m'ho passe bé. David i jo ens coneixem des de fa anys, però mai havíem fet res junts, fins que un dia vam dir: «Anem a muntar-nos un espectacle». És una bogeria, pur entreteniment perquè la gent riga, i estem molt contents perquè està funcionant molt bé.
Has recorregut molts escenaris de la Comunitat Valenciana. Quina relació tens amb València?
València sempre ha sigut com ma casa. Primer, perquè a La Cubana ens rebien sempre amb els braços oberts. Després va passar el mateix amb El Terrat i amb aquella època que la gent gaudia dels programes d'Andreu Buenafuente.
Sempre que he vingut a actuar a València o a la Comunitat Valenciana m'han rebut amb molt d'afecte. Crec que, després de Catalunya, és el lloc on més actuacions faig al llarg de l'any. He recorregut pobles, viles i ciutats d'ací, així que al final és com estar en casa i jugar a favor.
Mentre el cos aguante, poder continuar venint a actuar a València durant molts anys ja em pareix un bon pla. I, amb un arrosset, encara millor.
La cita amb José Corbacho és el divendres 6 de novembre, a les 21:30 hores, al Casino Cirsa València. Una oportunitat per a gaudir d'Ante todo mucha calma en un format diferent, amb sopar i monòleg en una mateixa nit. Les entrades tenen un preu de 54,95 euros i es poden adquirir en la pàgina web de Casino Cirsa. Si vas en grup i compres sis entrades o més, tindràs una taula per a vosaltres.